El més difícil de les etiquetes socials i urbanes és aconseguir treure-les. Li va passar a determinats barris de Barcelona, quan se’ls vinculava amb l’heroïna i la delinqüència i van tardar anys, dècades, a suavitzar aquesta fama. Ara un dels mites més comuns és que el transport públic és una mina de virus, un camp de cultiu perfecte per a la propagació de la Covid. Per molt que es parli de la neteja o la renovació de l’aire, n’hi ha prou amb una foto en hora punta a les xarxes socials per fulminar els esforços en pedagogia. És, la d’un vagó amb viatgers anxovats, una imatge molt poc conforme amb un dels tres manaments de la pandèmia: mans, mascareta i distància. I així és com bus, tren i metro porten avui la meitat de viatgers que l’any passat, i com el vehicle privat recupera el terreny que tant va costar esgarrapar-li. Tampoc la política va ajudar quan tot això començava. El ministre de Transport i Mobilitat, José Luis Ábalos, per exemple, va dir que el vehicle privat era una bona alternativa per garantir la distància entre viatgers. Eren altres temps.