«Tenim una emergència en càncer per deixar els malalts en els llimbs»

Ramón Reyes (Sabiñánigo, Osca, 1950), expert en bioquímica, va arribar a l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC el juny passat, amb un gran feina per fer, ja que la pandèmia del coronavirus ha deixat els malalts de càncer «en un segon pla», com denuncia en aquesta entrevista. ¿Com ha afectat la pandèmia la lluita contra el càncer? Un diagnòstic de càncer és un tsunami per a les persones, és una cosa que afecta en tots els aspectes i fa que el col·lectiu sigui molt vulnerable. A Espanya tenim 780.000 malalts de càncer, però en la primera onada, vam dedicar tots els hospitals i la recerca només al coronavirus, cosa que va suposar deixar-los en segon pla i convertir-los en un col·lectiu doblement vulnerable. Una de les estratègies més importants consisteix a fer cribratges ¿Tenen dades de com la seva paralització en la primera onada ha afectat el diagnòstic? Hi ha dades preliminars que entre el 25% i el 30% dels diagnòstics no es van fer. Com es diagnostiquen 280.000 càncers a l’any, un cada dos minuts, això suposa que en aquell període es van deixar de diagnosticar 20.000 casos. I en alguns tumors els retards poden ser crítics, amb conseqüències que haurem d’anar veient a poc a poc. Per això a l’associació afirmem que hi ha una emergència en càncer i estem treballant amb el Govern i les comunitats perquè s’enforteixi el sistema sanitari i no torni a deixar-se en els llimbs una població tan nombrosa, tan vulnerable i que pateix tant. «S’han deixat de diagnosticar 20.000 tumors a causa de la paralització dels cribratges» ¿I es van suspendre tractaments com la quimioteràpia i d’altres? Estem fent un estudi, liderat per l’AECC, amb les societats oncològiques, per avaluar-ho també. Hi ha dades preliminars, de l’Associació Europea d’Oncologia, que indiquen que aproximadament el 37% dels tractaments es van interrompre. A part d’això, el 60% dels centres hospitalaris van veure afectada dràsticament la seva activitat respecte a l’oncologia i, en alguns casos, com pot ser a Espanya, va arribar al 80%. Això ha suposat retard de cirurgies al 45% dels centres, de quimioteràpies i radioteràpies, cosa que té un impacte greu, que estem avaluant, perquè no podem consentir que això torni a passar. ¿La situació ha provocat un augment de la mortalitat entre els malalts de càncer? Em costa pensar que sigui així, sobretot en un espai tan curt de temps com tres mesos. Jo diria que l’excés de mortalitat pot deure’s a la Covid i també a altres malalties greus que també s’han deixat en un segon pla, com els ictus, els infarts. A Espanya hi ha 300 morts al dia per càncer i aquesta xifra és constant, cada setmana, cada mes, cada any, és realment greu i socialment ho tenim assumit, per això diem que el càncer és una pandèmia silenciosa, en què s’ha de posar el focus. Finalment, ¿com està la recerca, ara que els esforços se centren en la vacuna contra el virus? La pandèmia va parar la recerca, que és essencial perquè salva milers de vides. Als anys 50, la supervivència del càncer era del 25%, pràcticament era una condemna a mort. En l’actualitat, els tumors més comuns tenen una supervivència del 57% i en el càncer de mama del 90%. Després del confinament inicial, la recerca s’ha reprès, però hi ha experiments que han hagut de tornar a començar, de manera que aquells tres mesos potser es converteixen en sis de retard i això tindrà un gran impacte. Per això hem proposat al Govern un pla nacional de recerca sobre el càncer, que a Espanya és una assignatura pendent. Per exemple, s’han invertit 150 milions a l’any, que és el cost de sis quilòmetres d’AVE. Per això hem entregat 660.000 firmes al Ministeri de Ciència i el Govern ens ha promès que comptaran amb nosaltres per ajudar-los a doblar els fons. «La pandèmia va parar la recerca en càncer, que és essencial perquè salva milers de vides» Durant aquesta segona onada, ¿també s’estan paralitzant consultes i tractaments? De moment les ucis no estan totalment saturades, per la qual cosa hi ha llits per a malalts d’altres patologies, tot i que ens consta que algunes cirurgies ja s’estan retardat, però no amb les dimensions de la primera onada. I en el futur dependrà del nombre de malalts Covid, perquè no hi ha hagut un reforç de personal ni més fons per tractar la resta de patologies. La pandèmia provoca una situació d’incertesa i temor en tota la població. En el cas dels malalts de càncer, ¿com els està afectat psicològicament? El diagnòstic del càncer provoca un tsunami emocional, quan a això li sumes un perill addicional, la constatació que no estàs sent atès o que has d’anar a un hospital, on el risc de contagi és alt, tot això crea una inquietud enorme. Hem fet un estudi que indica que el 34% dels pacients han patit problemes psicològics greus, com depressió o ansietat profunda. I no només els malalts, els familiars també pateixen enormement. Hi ha unes 300.000 persones entre malalts i el seu entorn que haurien de tenir assistència psicològica. I l’epidèmia s’ha carregat milers de llocs de treball. ¿Tenen dades de com els està colpejant la pandèmia econòmica? El càncer té un cost de 19.300 milions a l’any i el 45% el cobreixen les famílies. Per exemple, un tractament de radioteràpia, durant 15 dies, té un cost per al pacient de 1.100 euros. Per això, sabem que el càncer provoca pobresa en el 25% de les famílies. Per exemple, més de la meitat dels diagnosticats en edat laboral pateixen una incapacitat permanent, cosa que minva els ingressos familiars. Si hi afegim l’atur i els ertos de la pandèmia, calculem que el 32% dels malalts en edat activa perdran la feina. Ara mateix, ja hi ha moltes famílies que han d’escollir entre gastar en la medicació del càncer o pagar les factures. «Amb l’atur i els ertos de la pandèmia, calculem que el 32% dels malalts perdran la feina» ¿Què està fent en aquest context l’AECC? L’objectiu fonamental de l’associació és posar el pacient en el centre i fer possible l’equitat. Per això som la primera entitat privada que inverteix en recerca, tenim un telèfon d’ajuda psicològica i una línia d’ajut econòmic, que s’ha incrementat amb la Covid. I intentem que els governs cobreixin aquestes necessitats amb atenció psicològica als pacients i els seus familiars i amb un pla de protecció integral a les famílies, que pal·lií la pobresa. Enmig d’aquesta situació, el doctor Spiriman ha incendiat les xarxes a l’afirmar que qui «es vol curar de càncer, es cura», ¿hi hagi alguna evidència científica? No hi ha cap evidència. Tot i que, des del punt de vista de l’actitud, el càncer és com quan viatges amb un grup d’amics i et toca conviure amb el més pesat. Et pots amargar la vida o conviure-hi i això t’ajudarà a portar millor la malaltia.

«Tenim una emergència en càncer per deixar els malalts en els llimbs»

Ramón Reyes, president de l'Associació Espanyola Contra el Càncer, denuncia que els pacients oncològics han quedat «en segon pla»

Avisa que a causa de la crisi «ja hi ha moltes famílies que han d'escollir entre gastar en la medicació o pagar les factures»

El més llegit