Quan era jove, Isabel Celaá (Bilbao, 1949) volia ser professora d’anglès. Es va llicenciar en Filologia Anglesa i Dret. Va arribar a ser catedràtica, però la política (inclosa l’educativa) la va temptar més. Mare de dues filles, va patir els anys de plom a Euskadi i encara recorda com canviava l’itinerari amb cotxe cada dia per anar al seu despatx per precaució davant el terrorisme etarra. Ara, des de Madrid, dirigeix el Ministeri d’Educació i Formació Professional. El Govern al qual pertany va decidir tancar els centres educatius al març, quan la ciència sabia poc del perillós virus que amenaça el planeta i es va considerar que els nens i les nenes eren supercontagiadors. Fa un mes van tornar a obrir les seves portes físiques per donar la benvinguda al curs 2020-2021. Molts van assegurar un desastre sanitari. No sembla ser així. Almenys, de moment.