Els espanyols suspenen la gestió de la primera onada de Covid-19

Els espanyols suspenen la resposta política davant la primera onada de la pandèmia de Covid-19. O més ben dit avaluen a la baixa la gestió de les autoritats durant els primers mesos de crisi. Així ho reflecteix el primer balanç del COVID-SCORE, una macroenquesta internacional enfocada a entendre la percepció pública de la ciutadania sobre les mesures aplicades per contenir l’expansió d’un virus que ha desencadenat una crisi econòmica, política i social. Cap al mes de juny, en el que semblava el final de la primera onada de Covid-19, més de 13.400 persones de 19 països van ser interpel·lades en aquest estudi sobre deu qüestions relatives a la pandèmia. Des de la política de tests diagnòstics als seus relatius països, fins als ajuts públics ideats per mitigar l’impacte de la crisi en col·lectius vulnerables. Sota el prisma d’aquests indicadors, Espanya va sumar una nota mitjana de 44,68 sobre 100. Xifres similars s’han registrat en països veïns, com els 48,66 del Regne Unit, els 49,2 de França o el 51,71 d’Itàlia. Res a veure amb els 80,48 obtinguts a la Xina o els 35,76 de l’Equador, i són aquestes les nacions amb millors i pitjors puntuacions, respectivament. «Mentre no hi hagi una vacuna o un tractament eficaç davant el virus, la confiança en les mesures preventives és clau per frenar els contagis. Per això mateix necessitem tenir en compte la percepció de la ciutadania sobre qüestions que tenen a veure amb la salut i el benestar», explica Jeffrey Lazarus, investigador d’ISGlobal i coordinador d’aquest nou estudi, publicat aquest mateix dilluns a la revista ‘PLOS ONE’. Els resultats d’aquest treball, doncs, servirien per assenyalar els errors comesos en aquests temps i, a partir d’allà, traçar un full de ruta per arreglar-los. Balanç espanyol de la primera onada El balanç espanyol, basat en un total de 748 enquestes fetes a mitjans del mes de juny, reflecteix el descontentament de la població amb la gestió política i sanitària dels primers mesos de pandèmia. La política de tests diagnòstics s’emporta la pitjor puntuació de totes (obté un 2,09 sobre 5). La ciutadania també retreu la falta de material per protegir els sanitaris en primera línia, una cosa que, sens dubte, va marcar els primers mesos de la pandèmia. Així mateix, es critica a les autoritats que no hagin posat a disposició de la gent «serveis de salut mental per ajudar les persones que han patit solitud, depressió i ansietat» durant aquesta crisi. Els espanyols també mostren el seu malestar davant les polítiques públiques enfocades a garantir les necessitats bàsiques de la ciutadania durant el confinament, com és el cas dels ingressos, aliments i llar. Tant en el cas de les mesures enfocades a la població general, com aquelles pensades per emparar els col·lectius de risc i els grups especialment vulnerables. Per contra, l’aspecte més ben valorat és la cooperació internacional amb altres països i amb institucions com l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquestes valoracions, doncs, situarien Espanya entre els països amb més descontentament popular amb la gestió política de la crisi. De fet, els investigadors d’aquests estudis mostren que com més gran és la taxa de mortalitat i el percentatge d’afectats per la malaltia, pitjor és l’opinió de la gent sobre com el seu país ha gestionat la crisi. En el panorama global, els balanços més positius obtinguts en aquest estudi coincideixen amb els territoris asiàtics. I els més negatius, amb els sud-americans. Tot i que, esclar, cada nota s’ha d’interpretar en el seu context. Més informació i més polítiques socials Les mateixes preocupacions que impregnen el balanç espanyol són les que, a grans trets, també es reflecteixen als altres països enquestats. Aquest resultat, lluny de ser una coincidència, mostraria algunes de les carències estructurals que ha destapat aquesta crisi; les desigualtats socials i la falta de polítiques públiques per protegir els més vulnerables. Aquestes qüestions no només protagonitzen les actuals preocupacions de la ciutadania, sinó que també s’erigeixen com els principals reptes de cara a futures onades de contagis. En aquesta nova normalitat de convivència (forçada) amb el virus, també urgeix «millorar la comunicació» entre autoritats i ciutadania. «No és suficient anunciar que les mascaretes són obligatòries i amenaçar amb multes. S’ha de donar més informació a la ciutadania perquè entengui el perquè d’aquesta restricció», explica Lázarus, que apel·la a l’educació, la solidaritat i l’empatia com els eixos principals per a aquests temps pandèmics.

Els espanyols suspenen la gestió de la primera onada de Covid-19

Un macro estudi internacional recull el descontentament popular amb la resposta política davant aquesta crisi

Els participants retreuen la falta de mesures socials per pal·liar el mal en els col·lectius més vulnerables

El més llegit