Els metges, en peu de guerra contra la possibilitat de contractar facultatius sense el MIR

Fa anys que les principals organitzacions mèdiques demanen al Govern una planificació adequada de recursos humans ja que, tot i que Espanya és un dels països de la UE amb una taxa més gran de facultatius, hi ha escassetat en algunes especialitats i regions i s’entreveu una gran onada de jubilacions. A més, per reforçar els hospitals i centres de salut de cara a la segona onada de Covid, van proposar la contractació de fins a 12.000 professionals, entre jubilats i llicenciats sense el MIR, perquè, de forma «excepcional», facin el triatge telefònic, el rastreig de contactes o tasques burocràtiques que ara recauen en els metges de família i contribueixen al col·lapse dels centres de salut. Si bé s’han trobat que aquesta setmana el Govern ha aprovat un reial decret que permet la contractació de fins a 10.000 metges extracomunitaris, sense la formació sanitària especialitzada, o llicenciats que no van obtenir una plaça per cursar el MIR, necessari per exercir a Espanya, en l’última convocatòria. Però els permet «exercir funcions pròpies de la seva especialitat». El text autoritza a més el trasllat de professionals entre hospitals i centres de salut i entre unes especialitats i unes altres, dins un mateix centre sanitari, per poder fer front a la pandèmia. Dures crítiques dels facultatius Però les dues possibilitats han sigut considerades «intolerables» i «inadmissibles» per part dels principals col·lectius mèdics, que han mostrat la seva «total oposició» al decret i han exigit al Govern la seva retirada immediata. En cas de no ser així, aniran a la vaga, al llarg d’aquest mes. «És la pitjor normativa en els últims anys, per això ha unit la professió, perquè atempta contra nosaltres i contra els usuaris», resumeix Gabriel del Pozo, secretari general de la Confederació de Sindicats Mèdics (CESM). D’entrada, els facultatius opinen que el decret «deslegitima» i «devalua» el sistema de formació especialitzada, que gaudeix de gran prestigi internacional. A més, es donarà «la gran paradoxa» que «coexistiran» els residents de primer any, supervisats per un tutor i sense poder firmar informes d’alta, amb els metges contractats sense la residència acabada, amb el permís per fer i firmar tota mena d’informes. «On queda la igualtat d’oportunitats davant el mateix mèrit (o fins i tot superior) i capacitat», es pregunta la Societat de Medicina de Família i Comunitària Semfic. La mobilitat «forçosa minva la qualitat» Així mateix, el Fòrum de la Professió Mèdica –que agrupa l’Organització Mèdica Col·legial (OMC), a la Federació d’Associacions Cientificomèdiques (FACME), a la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM), a la Conferència de Degans de Facultats de Medicina i al Consell Estatal d’Estudiants (CEEM)- considera que la mobilitat forçosa entre diferents nivells assistencials i especialitats, «fa minvar la qualitat i la seguretat assistencial dels pacients» i «sotmet els professionals a un estrès innecessari, que posa en perill la seva salut i seguretat jurídica». «No tot val. No qualsevol metge pot fer l’activitat d’un metge de família o pediatre de la mateixa manera que no qualsevol metge pot ser contractat a l’hospital com a cardiòleg, pneumòleg o cirurgià», assenyala el Fòrum de Metges d’Atenció Primària. L’esmentat col·lectiu considera que, per treure pressió als ambulatoris, la resposta passa per «desburocratitzar» les consultes perquè els professionals sanitaris tinguin més temps per fer la valoració clínica i el seguiment dels pacients. Vigilància davant l’homologació de títols extracomunitaris I, respecte a la possibilitat de contractar facultatius extracomunitaris, l’OMC avisa que estarà «vigilant» pel que fa al procés d’homologació, que «ha de ser igual de garantista que als altres països europeus». El problema de les homologacions «exprés», va avisar aquesta setmana el president de l’OMC, Serafín Romero, és que els obre les «portes d’Europa» i molts aprofiten la certificació espanyola per treballar en altres països, on també hi ha gran necessitat de recursos humans i els ofereixen millors condicions laborals. Segons dades del CSIF, dels últims 700 extracomunitaris amb un títol homologat, només uns 200 s’han quedat a Espanya. En aquesta situació, l’esmentat sindicat, el majoritari en les administracions públiques, reclama al Ministeri de Sanitat una reunió urgent en què s’aclareixi quines funcions exerciran els nous contractats, com seran les seves condicions laborals i la mobilitat forçosa. Al mateix temps, la CESM es reunirà amb els partits polítics, per intentar que el decret canviï quan hagi de ser convalidat pel Congrés.

Els metges, en peu de guerra contra la possibilitat de contractar facultatius sense el MIR

Les principals organitzacions professionals esclaten contra el decret que permet ocupar els llicenciats i els extracomunitaris

Els professionals sanitaris anuncien que aniran a la vaga si no s'introdueixen canvis en una mesura destinada a descol·lapsar els centres sanitaris

El més llegit