Barat, d’aplicació senzilla, modificable, sense excessiu manteniment i generador d’un nou entorn viari i social. El carrer com a laboratori, com a termòmetre de l’acceptació del canvi, del trànsit cap a altres usos. L’anomenen urbanisme tàctic i és l’actualització del contracte social entre la ciutat i els seus habitants. Amb la política pel mig, clar. En el cas de Barcelona, tanta novetat de cop ve acompanyada, a més, de nous personatges, que tot i que inanimats, se suposa que han vingut a portar vitalitat. Una altra cosa és que agradin o que s’entenguin. I aquí sembla haver-hi el problema, l’arrel de tanta discussió. Anem amb les presentacions.