Un astor localitzat a la localitat d’Alpicat (Segrià) s’ha convertit en el segon animal que dona positiu aquest any al virus del Nil a Catalunya, segons va confirmar el Centre d’Investigació en Sanitat Animal (CReSA), organisme vinculat a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). L’au rapinyaire va arribar malalta al centre de recuperació de fauna que la Generalitat té a Vallcalent, a la ciutat de Lleida, el 17 de setembre passat. Quan se li van practicar les corresponents analítiques es va confirmar que es tractava d’un cas de virus del Nil Occidental.
Les anàlisis oficials del Laboratori Central de Veterinària d’Algete (Madrid) han confirmat que l’animal estava afectat pel virus corresponent al llinatge tipus 2, diferent del tipus 1 que està circulant a Andalusia, va informar ahir la Conselleria d’Agricultura de la Generalitat. El llinatge tipus 2 és present principalment a Europa Central i de l’Est i també pot causar brots en humans.
Després de confirmar el positiu, s’ha activat el reforç de vigilància a la zona de Lleida per realitzar mostrejos a les explotacions d’èquids i granges d’ocells de corral per determinar amb més exactitud el radi de circulació del virus. Les mostres resultants de la investigació sobre mosquits han sigut ja negatius al virus.
El 9 de setembre passat, tècnics de l’IRTA-CReSA van informar d’un altre cas de virus del Nil Occidental en un poltre a Amposta (Montsià). La cria, que no presentava símptomes, no havia sigut vacunada i no s’havia mogut del seu territori de residència, cosa que va encendre totes les alarmes, ja que això implicava que el contagi s’havia produït al Montsià.
Present a tot Espanya
La científica Pilar Mateo, experta en el control d’insectes que transmeten malalties endèmiques, explicava aquest cap de setmana en una entrevista a Efe que és «gairebé segur» que el virus del Nil, que afecta especialment Andalusia, amb set persones mortes i almenys 70 cavalls infectats, «es troba en altres zones d’Espanya».
El virus del Nil, que té el seu origen a l’Àfrica, es transmet per la picada d’un mosquit que abans ha picat una au amb el virus en sang i que actua com a reservori de la malaltia, va explicar la investigadora valenciana. Les aus, va detallar Mateo, s’infecten a l’Àfrica i quan en les seves migracions cap a Europa passen per la península Ibèrica, llocs on és present el mosquit ‘culex pipiens’ (el més comú a Espanya), les femelles del qual xuclen la sang a les aus, s’infecten i al picar les persones, els poden transmetre el virus.
L’entomòloga considera que és «gairebé segur que el virus es troba també en altres zones d’Espanya on es concentrin els ocells migradors, sobretot en aquells llocs amb aigües estancades i que són els hàbitats adequats per criar els mosquits vectors». El risc es troba en aquells llocs habitats que es localitzen en la proximitat d’aquestes zones d’aigües embassades, amb presència d’aus i abundants mosquits.