Els nus pastel d’Edgard Degás o els provocadors d’Édouard Manet, sense oblidar el primer pla del sexe femení de Gustave Courbet a ‘L’origen del món’, embolcallen les parets del Museu d’Orsay. La il·lustre pinacoteca parisenca dona empara a centenars d’obres que van escandalitzar, pel seu atreviment, la societat francesa del segle XIX. Ironia de la història, dos segles més tard, la nuesa o la seva simple insinuació va ser prou motiu per prohibir l’entrada al museu a una jove estudiant de Literatura. En el centre de la discòrdia: un escot massa pronunciat.

Els dies d’estiu encara es deixen sentir a París. Dimarts, 8 de setembre, els termòmetres marcaven 26 graus. La Jeanne, estudiant de Literatura, portava a les mans una jaqueta d’entretemps quan es va acostar a les portes del Museu d’Orsay. La jove no va tenir temps de treure el seu tiquet, comprat a través d’internet, abans que se li vetés l’entrada: «¡Ah no, no serà possible, no passarà!», va dir un dels agents de seguretat. «En aquell moment encara ignoro que el meu escot s’ha convertit en el motiu de tot aquest drama», afirma la Jeanne indignada a través de Twitter.

«Una vestimenta decent»

«Pregunto què passa, no em responen, em miren fixament els pits, em sento terriblement incòmoda [...] En cap moment em diuen que el meu escot és un problema, em miren ostensiblement, assenyalen un ‘això’ [...] simplement insisteixen que les regles són les regles i després em diuen que em cobreixi amb la jaqueta que tinc a les mans», diu en un text que es va propagar com la pólvora a través de les xarxes socials.

Després de la polèmica, el mateix museu va publicar un comunicat lamentant l’incident i disculpant-se amb la jove. «Em van assegurar que la situació que vaig viure no és normal i no correspon amb la seva política», va afirmar la Jeanne al diari Libération. La pinacoteca també hauria recordat a l’empresa proveïdora dels seus serveis de seguretat les seves normes de recepció.

Segons el testimoni de la Jeanne, els agents de seguretat haurien evocat en repetides ocasions les «regles» que censurarien el seu escot. «Les regles sanitàries i les regles de seguretat apareixen fixades en diversos cartells, no en trenco cap, les regles que m’obligarien a cobrir-me no apareixen enlloc», afirma. ¿De quines normes es tractaria llavors? Segons l’article 7 del reglament de visites del museu d’Orsay, al vestíbul «els usuaris han de mantenir una vestimenta decent»; els articles 14 i 35 estableixen que l’accés al museu està prohibit a «els qui portin una vestimenta que pugui pertorbar la pau i la tranquil·litat del públic».

«Jo no soc només el meu cos»

En vista de la reacció de la pinacoteca, tals normes no justificarien la discriminació patida per la jove que, després de posar-se la jaqueta, va obtenir el vistiplau dels guàrdies de seguretat. La Jeanne va cedir a les «regles» per entrar a un espai ple de «quadros i escultures de dones despullades». I per acabar-ho d’adobar, als passadissos del museu tampoc faltaven «escots [...] melics» de visitants «primes i amb poc pit», insisteix l’estudiant considerant que el volum del seu cos també va ser motiu de discriminació.

El succés posa en relleu diverses qüestions sensibles: la sexualització de les dones i les dinàmiques sexistes. Aquest tàndem va convertir un mer escot en prou motiu per prohibir a una dona l’entrada a un establiment dedicat a la cultura. «[...] Qüestiono la coherència amb què els representants d’un museu nacional poden prohibir l’accés al coneixement i a la cultura basant-se en un judici arbitrari que determina si l’aparença d’un o altre és decent», conclou Jeanne en el seu popular escrit.

Fent-se ressò dels fets, 13 de setembre, activistes del grup feminista FEMEN van irrompre a la pinacoteca per denunciar els estàndards sexistes. «L’obscenitat és als vostres ulls», «això no és obscè», podia llegir-se en els seus pits despullats. El missatge de la Jeanne és clar: «Jo no soc només els meus pits, jo no soc només el meu cos, els vostres dobles estàndards no haurien de ser un obstacle per al meu dret d’accés a la cultura».