Les escoles de Madrid fa poc més d’una setmana que estan oberts. Els pares i les mares esperaven aquest moment amb candeletes, però els únics que creuen contents el reixat de l’escola són els nens i les nenes. El pensament màgic –típic de la seva edat– els fa creure que tot està bé, que tot torna a ser com abans del març. Juguen amb els seus amics i aprenen amb els seus professors. Beneïda ignorància. La resta del sistema escolar –docents, equips directius, pares i mares– està tremolant de por.