Així treballen els militars que rastregen el coronavirus

Sacs d’arena per reconduir l’aigua desbocada de les tempestes, tallafocs per mirar d’acotar incendis descontrolats i ara trucades de telèfon per frenar l’expansió del coronavirus. La Unitat Militar d’Emergències (UME) ha incorporat una nova tècnica al seu repertori de recursos per frenar desgràcies a l’unir-se a les tasques de rastreig en diverses comunitats autònomes per ajudar a acotar els brots de Covid-19. «Fa un any era a Oriola traient de casa a gent a qui l’aigua li arribava al pit i portant-los amb els seus familiars o a llocs segurs», explica amb naturalitat a EL PERIÓDICO Roberto Redondo, membre de la UME. Aquests dies la seva jornada no té res a veure amb això. Mentre que els batallons de Lleó s’han desplaçat a Galícia per lluitar contra el foc, ell i altres desenes de companys es passen vuit hores al dia davant d’una centraleta telefònica a la caserna de Bétera (València) rastrejant contactes de positius en Covid-19 per posar-los en quarantena. Una barrera menys vistosa però imprescidible ara mateix. Els cascos... de telefonista El centre d’operacions no és un post de comandament avançat sinó una sala austera plena d’ordinadors. Decoren les parets pòsters amb impactants màscares antigues però ara aquí manen les mascaretes higièniques i el desinfectant. Han canviat els cascos de bombers pels de telefonista, que són ara el seu vestit de protecció, en aquest cas contra el torticoli. Si al seu dia van adquirir tècniques dels bombers, aquesta vegada ho han hagut de fer d’administratius. «Ens van fer un curs ‘online’ i després vam anar a veure com ho feien els rastrejadors civils», explica el seu company Rafael Barea. A les pissarres no hi ha informació meteorològica sinó els passos a seguir per connectar-se a la base de dades i recordatoris que s’ha de marcar ‘#31’ abans de cada trucada. Van començar divendres amb dos torns diaris i un altre el cap de setmana; durant les pròximes setmanes se’ls uniran altres companys. Acostumats a situacions climatològiques extremes, l’estretor ben ventilada del recinte, des d’on es rastregen casos del País Valencià però també de Múrcia, no suposa cap problema. «No és dur ni complicat, només quan hi ha barrera idiomàtica, però s’ha d’estar tranquil i serè per donar la informació», apunta Redondo. Les ordres aquesta vegada les donen els departaments de cada autonomia, que són els que els faciliten les dades dels contactes que han tingut les persones que han donat positiu. La memòria, aliada «Els hem de dir que han d’estar en quarantena i contactar amb el seu centre de salut perquè els diguin què han de fer. Hi ha casos en què ja els ha trucat el metge i és més fàcil perquè no se sorprenen. Et pregunten sobre la família, la baixa mèdica, el que han de fer a casa o si poden sortir a comprar, que està prohibit. A les observacions anotem si és una persona gran, si no té accés a internet per fer la compra o si no té ingressos, perquè ho sàpiguen a la Conselleria», assenyala Redondo. Cada cas és diferent, explica, i els contactes estrets que els passen poden ser tres o quasi 50. El mateix passa amb les trucades. «N’hi ha que duren 10 minuts i d’altres de 20 que no saps com tallar», apunta amb un somriure. Però no només parlen amb els contactes, sinó que hi ha vegades que ells també comuniquen el resultat de les proves. «El primer és confirmar que parlem amb la persona que correspon a la fitxa perquè no hi hagi confusions i donem la notícia a qui no toca», apunta Barea. «Després li preguntem si sap el resultat i els comuniquem que és positiu. Quan el donem, ens preocupem per la persona, com es troba o si té símptomes. Llavors preguntem on treballa, amb qui viu, si sap amb qui ha estat que sigui positiu. Si no ho sap, cal tirar del fil de la feina o d’on ha estat, així recopilem informació», assenyala. Diuen que la col·laboració és gairebé total i que la falta de memòria és l’obstacle principal. «Molta gent no recorda amb qui ha estat o de vegades no ho vol dir, tot i que normalment col·laboren molt i ens ho diuen tot. De vegades els donem una mmica de temps perquè facin memòria», explica pacient. Amb un punt d’enveja, en una de les taules comenten la situació dels incendis d’Ourense. «Ara estem en campanya d’incendis i ells estan acostumats a tirar de manguera però ara els toca fer això», explica el seu cap. Tant aquí com allà.

Així treballen els militars que rastregen el coronavirus

Efectius de la UME canvien el casc de bomber pels auriculars telefònics al País Valencià

Alguns van ser a Oriola fa un any per socórrer els afectats per les inundacions

El més llegit