Pares i mares es neguen a escolaritzar els seus fills per por del virus

Jorge R. té dos fills. Un de 5 anys i una altra de 9. Tots dos estan en edat obligatòria d’escolarització. El Jorge i la seva dona han decidit –de moment– no portar-los a l’escola. Ha sigut una de les decisions més dures de la seva vida. Estan «tristos, preocupats i angoixats». Saben que el millor lloc per als seus fills és l’escola. Però no en aquestes circumstàncies. No en plena pandèmia. No en una ciutat (Madrid) que té els nivells de contagi més alts d’Europa. El dia abans que comencés el curs, el Jorge i la seva dona van escriure un e-mail al director del centre públic on estan matriculats els seus fills. Es van sincerar. Els van explicar el seu desassossec, els van dir que, en la seva opinió, el sistema escolar no està preparat per contenir el virus. «Hi ha moltes probabilitats de contagi i tenim una por insuperable». La resposta del director els va impactar. No hi va haver cap retret ni amenaça, només unes paraules d’ànim i una frase demolidora: «Us entenc perfectament». Els docents El Jorge i la seva dona no estan sols. Hi ha un moviment de pares amb pànic d’escolaritzar els seus fills, sobretot a Madrid i a Andalusia, on les escoles ja porten diversos dies obertes, a diferència de Catalunya, que ho inicia el curs dilluns. La seva reivindicació és idèntica a totes les ciutats: les ràtios d’alumnes per classe continuen sent altes, les aules no estan condicionades per conviure amb un virus perillós i, per més que ho repeteixin les autoritats, no hi ha prou reforç de professors. Molts mestres també estan immersos en la lluita per una tornada a l’escola amb més garanties. Els sindicats estan mobilitzant mestres de Madrid, les Balears, Múrcia, Euskadi i Galícia per convocar vagues i exigir classes presencials segures. Demanen més mitjans per afrontar el complicadíssim curs 2020-21. Un exemple: el director d’una escola concertada a Madrid va enviar dijous un preocupant e-mail a les famílies on explicava que els fons de la Comunitat permetien contractar més professors a infantil i primària, però no a secundària. Concloïa el correu amb una frase demolidora: «Tota l’ajuda addicional rebuda per part de la Comunitat són cinc litres de gel hidroalcohòlic i una caixa de mascaretes». «Això és una ruleta russa i jo no vull jugar amb la salut de la meva família. Jorge R. Pare de dos nens de 5 i 9 anys La ministra d’educació, Isabel Celaá, assegura que l’inici del curs s’ha desenvolupat de forma correcta i que les famílies absentistes són una minoria. Ho són, efectivament. «Aquests pares i mares tenen tot el dret del món a rebre la informació que necessitin. Per a nosaltres, la salut és prioritària», remarca la ministra, que defensa per tots els mitjans la tornada a la docència presencial perquè el benefici de l’educació és «molt superior als possibles riscos». De moment, el ministeri recorda que hi ha 30.000 centres educatius a Espanya i que –de moment– només s’han comptabilitzat 53 «incidències», que inclouen des de casos positius fins al tancament temporal d’aules, retards en l’inici del curs per falta de personal i algunes quarantenes preventives. Sens dubte, la xifra del Govern pot quedar-se curta perquè només a Euskadi s’han registrat incidències a 30 escoles, segons va informar dissabte el conseller d’Educació. «Això és una ruleta russa i jo no vull jugar amb la salut de la meva família. ¿Què passa si et toquen a tu les paperetes? A casa teva serà un drama familiar, però per a les autoritats només seràs una estadística, un número», remarca el Jorge. «L’altre dia vam parlar amb el pediatre dels nens per una revisió mèdica. Li vam explicar la nostra decisió de no portar-los a l’escola i ens va contestar que és el millor que podíem fer», explica. Protestes a Andalusia PROTESTES A ANDALUSIA / A Andalusia, les famílies absentistes s’estan mobilitzant al carrer, amb protestes a les portes de les escoles per demanar una baixada de ràtios, que continua estancada en 25 alumnes a infantil i entre 30 i 35 a secundària. Han estès la seva protesta a les xarxes, on han llançat la campanya #CuelgaTuMochila. «Els nens necessiten aprendre i socialitzar, però ¿què prioritzem, la salut o l’educació? ¿Que emmalalteixi o que aprengui a restar? Estem en una pandèmia, la gent es mor», explica l’Ángeles B., mare de dos nens que van a 2n i 3r de primària en una escola pública de Sevilla. «No entenc per què la Junta d’Andalusia no ha contractat els professors necessaris per tenir classes amb menys xavals. A més, hi ha una infermera responsable de Covid-19, sí, però és la mateixa per a diversos centres. No consentiré que em diguin que soc una irresponsable perquè no porto els nens a l’escola». «¿Què primem, que els nens emmalalteixin o que aprenguin a restar? No tolero que em diguin irresponsable» Ángeles B. Mare de dos nens de 2n i 3r de primària A més de pare d’una nena de 5 anys, el malagueny Antonio Rivera és sanitari i ha estat a primera línia de la batalla anti-Covid. «Una de les mesures més importants per combatre el virus és la distància social. I a l’escola no es compleix. Els professors tenen les proves PCR fetes, però no és el cas dels monitors. He intentat contactar amb l’empresa que porta el càtering escolar i no he rebut cap resposta. La meva filla ha de quedar-se a dinar a l'escola pels nostres horaris laborals, però jo no puc deixar-la en un lloc on no sé quin és l’estat de salut de la gent que està amb ella». Consulta amb advocats Algunes famílies han acudit a despatxos d’advocats per informar-se de les possibles conseqüències de no escolaritzar els seus fills per por al contagi de Covid-19. Molts centres educatius han recordat als pares que l’educació a Espanya és obligatòria des dels 6 fins als 16 anys. I que si l’absentisme perdura sense motiu justificat –com pot ser una malaltia del nen o la convivència amb un familiar d’alt risc– n’informaran les autoritats educatives autonòmiques. La Fiscalia General de l’Estat va emetre un comunicat en què deixava clar que actuarien legalment contra els pares absentistes. Dies més tard, el conseller de Justícia de la Comunitat, Enrique López, va rebaixar la tensió i va assegurar que els pares havien de tenir por del virus, però no del codi penal. Per part seva, el Ministeri d’Educació ha encarregat un informe jurídic per determinar com cal actuar en cas d’absentisme.

Una minoria de pares es nega a escolaritzar els seus fills per por del virus

Els progenitors absentistes saben que l'educació és essencial però estan aterrits pels contagis

Es mobilitzen al carrer i a les xarxes per exigir la baixada de les ràtios i la contractació de més professors

El més llegit