Alain Cocq té 57 anys. Des de fa més de tres dècades viu amb una malaltia rara, tant que ni tan sols té nom. Les parets de les seves artèries s’enganxen entre elles bloquejant la irrigació sanguínia. La seva estranya malaltia, agreujada al llarg dels últims anys, avui es tradueix en una dependència total. Viu postrat en un llit, els seus intestins i la seva bufeta es buiden de manera artificial, s’alimenta a través d’una sonda. Alain Cocq vol morir. Amb aquest objectiu, va sol·licitar al president Emmanuel Macron, suplicant-li a través d’una carta, la seva «ajuda per anar-se’n en pau». Després de la negativa del president gal, Alain Cocq va deixar d’alimentar-se i hidratar-se aquest divendres 4 de setembre amb l’objectiu de posar fi als seus dies. La seva agonia serà retransmesa en directe a través de Facebook «perquè la gent sàpiga quin és el final de la vida a França».

Tenia 23 anys quan va relliscar per les escales i es va dislocar el genoll. Va ser al passar pel quiròfan quan els cirurgians, atònits, es van adonar que la seva sang no circulava. En aquella època, un professor de medicina va estimar la seva esperança de vida en uns quinze dies. En vista d’un vaticini així, Alain Cocq, originari de Dijon, va decidir treure forces de flaquesa i convertir la seva malaltia en la lluita que marcarà tota la seva vida. El 1993, valent-se de la seva cadira de rodes, va viatjar des de la seva ciutat natal fins al Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg, per visibilitzar la causa de les persones amb discapacitat. Seria la primera de moltes altres aventures: una volta per tot França i tres ‘tours’ d’Europa –sempre en cadira de rodes– figuren al seu quadern de fites.

Un compromís polític i social

Valent-se de la seva força de voluntat i el seu compromís polític –és membre del Partit Socialista i de l’Associació pel Dret a Morir Dignament– Alain Cocq va acudir, estirat a la seva llitera, a diverses trobades dels «armilles grogues» a Dijon. «Els armilles grogues són persones socialment discapacitades, persones que es troben en una situació d’exclusió social, persones pobres que no poden desplaçar-se», va explicar en aquell temps al diari ‘Libération’.

Ha plogut molt des d’aquell hivern del 2018. «Ja no suporto la cadira de rodes, tan bon punt surto del llit em poso a cridar», afirma ara al diari Le Monde. «La meva situació està empitjorant cada vegada més. Estic perdent l’oïda, estic perdent la vista, només veig formes [...], des de fa diverses setmanes pateixo descàrregues elèctriques que van des del meu cervell [...] fins a la punta dels dits de les mans i els peus. És com si m’estigués bullint el cervell», descriu.

Una mort digna

En vista de la inevitable i irrevocable degradació de la seva salut, el 20 de juliol passat Alain Cocq va enviar una carta al president francès sol·licitant la seva autorització per ser sedat en nom d’«una mort digna». «No demano l’eutanàsia o el suïcidi assistit, el meu objectiu és rebre l’última cura, és a dir, una píndola que m’alleugi totalment el dolor que m’ha torturat durant trenta-quatre anys», va dir a la premsa. Estimant que accedir a tal demanda suposaria «passar per sobre de la llei», Emmanuel Macron va rebutjar la seva petició aquest dijous 3 de setembre.

Malgrat la gravetat de la seva malaltia, Alain Cocq no es troba en fase terminal d’una malaltia incurable, és a dir, en els últims dies o hores de la seva vida, per aquesta raó no pot beneficiar-se de la llei Claeys-Leonetti, que permet una sedació profunda i contínua fins a la mort. En aquesta situació, Cocq va confirmar que decidia aturar els seus tractaments, la seva hidratació i la seva alimentació aquest mateix divendres. El seu sofriment serà retransmès en directe. «Aquest vídeo serà un testimoni [...] per donar a conèixer les condicions de la mort de la majoria dels ciutadans a França, no és normal que es beneficiïn de cures pal·liatives tan poques persones», afirma. Serà el seu últim combat com a militant en la lluita per una mort digna.