¿Què poso a la motxilla de l'escola?

Abans de preparar la motxilla diària dels infants de cara al nou, estrany i incert curs escolar, els pares i les mares han de tenir a punt la seva pròpia bossa paterna. Almenys, la mental, en què cal introduir grans dosis de paciència i confiança. Confiança en els seus fills i filles perquè per més estrany que sigui l’any acadèmic, per més normes anti-Covid que hi hagi, els menors sabran acoblar-se. Des del març que no trepitgen l’escola, però són llestos i entendran les circumstàncies (parlem sempre de nens sense trastorns mèdics). No és filosofia barata d’autoajuda, és ciència. «Si hi ha un òrgan que serveix per adaptar-nos és el cervell. I si un cervell serveix per adaptar-se és el d’un nen sa», recorda la metge, pediatra i neuropediatra María José Mas, tota una autoritat del neurodesenvolupament i autora de ‘La aventura de tu cerebro’ (Next Door Publishers). Abans de sortir al carrer és important mantenir una conversa sincera i calmada amb els infants. El psicòleg infantil Roger Ballescà recorda que «no se’ls ha de mentir ni ocultar-los informació que és important per a ells». Una vegada que hàgim parlat amb ells i tinguem preparada la bossa paterna i materna, toca l’infantil. ¿Què hi introduïm? ¿A partir de quina temperatura no pot anar a l'escola? Abans d’entrar a l’escola als nens se’ls mesurarà la temperatura. Una altra opció –depèn de com ho decideixi la comunitat autònoma o el mateix centre– serà que els pares siguin els encarregats de fer-ho a casa. ¿A partir de quina temperatura no he de portar el meu fill a l’escola? Segons l’Associació Nacional de Pediatria, a partir de 37,5 graus, el que en termes mèdics es diu ‘febrícula’. Tenint en compte que la febre (també la tos, la fatiga, la dificultat respiratòria i el dolor abdominal o els vòmits) és un símptoma compatible amb la infecció per coronavirus, el ministre de Sanitat, Salvador Illa, es mostra taxatiu: «No concebo que cap progenitor porti el seu fill a l’escola si no està en condicions òptimes de salut. Siguem seriosos». Mascareta: imprescindible És molt important que siguin homologades, recorda Gemma del Caño, que adverteix de la importància que, escollim el model que escollim, s’han d’ajustar correctament a la cara del nostre fill. Es pot optar per les quirúrgiques, però segons la seva opinió, la millor opció és la higiènica reutilitzable de talla infantil. Al ser rentables, també són les més econòmiques: uns 80 euros per a tot el curs davant els 360 que implicarien les quirúrgiques d’un sol ús. En previsió que es puguin perdre o caure a terra, és millor portar-ne de recanvi, així que n’hem de tenir un parell com a mínim. A l’hora de ficar-les a la motxilla, cal fer-ho en una bossa de tela (no de plàstic). Del Caño no és partidària de tocar les mascaretes, així que no recomana escriure-hi el nom del nen, ni tan sols en una cantonada. Una alternativa que recomana l’experta és posar-hi un adhesiu de colors a la goma perquè l’infant la identifiqui perfectament. Gel hidroalcohòlic: fonamental La normativa aprovada pel Govern i les autonomies insisteix en la importància de la higiene per combatre el coronavirus. Els petits, i no tan petits, s’hauran de rentar les mans cinc vegades al dia com a mínim. El millor és fer-ho amb aigua i sabó, tot i que també es pot utilitzar gel hidroalcohòlic. Compte, no valen tots. Cal assegurar-se que tingui almenys 70% d’alcohol. Hi ha empreses que ja estan posant al mercat petits pots emplenables amb motius infantils. Ens hem passat tota la vida dient als nostres fills que comparteixin. Però aquest curs no s’ha de compartir res. Ni mascaretes, ni gel, ni el berenar ni res», adverteix Del Caño. L'esmorzar: marcat i sense compartir El mateix que les mascaretes, millor si va marcat perquè no hi hagi confusió i cap alumne posi la mà al lloc que no li correspon. El mateix si porten la seva pròpia ampolla d’aigua o vas. Els experts recorden la importància de conscienciar les criatures sobre les normes. Sense alarmismes, ni drames. Amb normalitat. Per a això, és molt important que els progenitors prediquin amb l’exemple. La normativa aprovada per l’Executiu i les autonomies insta les escoles a obrir els menjadors, una cosa que també va recordar la ministra d’Educació, Isabel Celaá, durant la seva recent compareixença al Congrés, fent especial menció a la importància que té per a l’alumnat més vulnerable. Les escoles estan fent també un tetris amb els horaris del menjador. Per evitar aglomeracions, hi haurà torns per menjar i hi haurà menys temps per dinar. Algunes escoles han decidit que els més petits (infantil, fins als 5 anys) mengin a les seves aules. Mentrestant, el bus escolar no té límit d’aforament, però cada nen s’asseurà sempre al mateix lloc. La mascareta és obligatòria a partir de 6 anys i recomanable per als que en tinguin 3, 4 o 5. Llibres, sí. Uniforme, el de l’any passat També aniran a la motxilla, sí. Malgrat la incertesa que envolta el curs escolar, gairebé totes les famílies tenen ja llestos els llibres de text, ja que en la majoria de les escoles s’encarreguen via ‘online’ al juny. És un desemborsament que moltes famílies ja han fet. En els primers cursos de primària, tenint en compte que també hi ha ja llicències digitals per pagar, el pressupost s’eleva als 200 euros (tirant baix). Amb l’uniforme i el xandall –peces habitualment cares– els progenitors han sigut més conservadors. «No sé quant durarà el curs. Potser dura 10 mesos o dues setmanes. Així que, en principi, les meves filles utilitzaran el mateix uniforme de l’any passat. No passa res si els va una mica curt, però no vull gastar-me diners sense sentit», afirma Mónica Pastor, mare de dues nenes de 5 i 7 anys, matriculades en una escola privada de Tres Cantos (Madrid). Les tardes, al parc i sense petons amb els avis Això no es pot ficar a la motxilla, però és important. Excepte en casos molt excepcionals, els pares i mares no entraran mai a l’escola. Toca esperar els petits a la sortida, sense ajuntar-nos en excés amb altres pares (i, per descomptat, amb mascareta). Les tardes de parc a l’aire lliure són infinitament menys perilloses de cara a un possible contagi que un espai tancat, com demostra l’evidència científica. Però si anem a casa dels avis, cal fer-ho amb molt de compte. Per començar, res de petons. Hi ha maneres de demostrar afecte de forma menys contagiosa. La meva filla quan veu la seva àvia l’abraça per l’esquena. I sense que l’hi hàgim dit. Ella ho ha incorporat. Els nens ho entenen amb normalitat», recordava fa dies a EL PERIÓDICO el metge i divulgador Javier Padilla.

¿Què poso a la motxilla de l'escola?

La mascareta i els gels han d'estar homologats i mai compartir-se amb els companys de classe

El més llegit