Núria Prunés, directora d'un institut a Barcelona: «Ens donen responsabilitats que no ens toquen»

Núria Prunés dirigeix l’institut Lluís Vives, ubicat al barri de Sants de Barcelona. El centre, catalogat com d’alta complexitat per l’estrat socioeconòmic i l’origen de les famílies, està format per gairebé 400 alumnes. Prunés està acabant de perfilar els últims protocols, però de cara al nou curs, la inquieten alguns dubtes que les administracions no li han sabut respondre. L’exercici de la docència, la situació en la qual es trobin les famílies o la falta de material d’autoprotecció són alguns dels seus temors. Tot i que també té alguna certesa: «Aquest curs cal ser més valents que mai i apostar per la innovació educativa més que mai». «Tenint en compte el nostre perfil d’alumne, no podem fer res més que no sigui obrir l’institut», reflexiona taxativa Prunés, asseguda en una de les aules del centre. L’institut, que fa anys va deixar enrere els llibres i que treballa amb ordinadors, va patir durant el confinament. «Hi havia famílies que no tenien internet, nens que no es podien connectar perquè anaven amb els mòbils dels seus pares i se’ls esgotaven les dades, i el pitjor era que ho mantenien en silenci per por», assenyala. Calcula que hi havia uns 20 alumnes amb problemes de connectivitat. «La Generalitat només ens va portar dos ordinadors», es queixa. En molts casos, van ser els docents que van mirar de resoldre el problema deixant-los el seu propi material. «Necessitem adults crítics amb el món, que aprenguin, que trobin el seu propi camí i que siguin professionals competents, per això hem d’obrir», afirma la directora, conscient que alguns dels seus alumnes viuen en el que s’anomena ‘pisos pastera’. Aules reduïdes Des del mes de juny, la direcció d’aquest centre porta fent i refent diferents plans de reobertura. «Seguim totes les rodes de premsa de la Conselleria d’Educació, i en funció del que deien l’anàvem adaptant», explica. Per a aquest nou curs, el seu centre compta amb dos docents i mig més. De moment, han pensat a reduir les aules. «En comptes de tenir dues línies en cada curs, en tindrem tres, així aconseguirem reduir les ràtios», explica. La biblioteca, les aules de llatí, la de música o la de plàstica seran ara aules habituals. Un altre dels grans canvis seran les entrades i sortides. Cada classe tindrà una hora assignada de començar. «Els farem fer files, i cada professor els portarà cap a la seva aula, així ens assegurem que es renten les mans amb gel hidroalcohòlic», comenta. I els mestres impartiran una assignatura més que no solien fer, per evitar al màxim el nombre d’aules a les quals entraran. La incògnita amb els docents «No tindrem un professor per cada aula, passaran per 4 o 5 de diferents almenys, però hem mirat de reduir-ho al màxim amb aquesta fórmula», assenyala la directora. De fet, la gestió amb el professorat és el que més la preocupa. «Si confinen una classe, tots els docents que han passat per aquesta aula també han passat per una altra. ¿Haurem de confinar-les totes? ¿Què farem amb els mestres si són asimptomàtics, podran fer classe, o s’haurà de tenir substituts? ¿I si els mestres han d’atendre els seus fills que estan confinats, poden fer classe? No sé res d’això, però resulta que jo soc la responsable del que passi al centre. És que ens estan responsabilitzant de coses als directors que no són del nostre abast», es queixa. Falta de material De moment, la Generalitat sí que ha facilitat mascaretes per als docents i un termòmetre per prendre la temperatura. «És totalment insuficient, un termòmetre per a més de 300 alumnes», critica. «També em preocupa que hi hagi famílies que no es puguin permetre una mascareta. ¿Què se suposa que he de fer?, ¿els nois no hi podran entrar? Hauríem de tenir més material», exigeix. Rebeu al vostre correu l’anàlisi de la jornada del director d’elPeriódico.com, Albert Sáez. Subscriviu-vos-hi No obstant, Prunés té molt clar que aquest any, «més que mai» l’aprenentatge dels alumnes serà la seva prioritat. «Haurem de ser valents, apostar per noves metodologies, dedicar-nos a l’essencial i aconseguir que aprenguin», remarca. «Tot aquest enrenou amb la reobertura ens ha de centrar més que mai en l’aprenentatge dels nois, que no se’ns oblidi: ni a nosaltres, ni a la Generalitat», diu.

Núria Prunés, directora d'un institut a Barcelona: «Ens donen responsabilitats que no ens toquen»

La directora del Lluís Vives de Barcelona tem per la gestió de la pandèmia a les aules

Demana més equips de protecció a la Generalitat: «Em preocupa que les famílies no puguin pagar mascaretes»

El més llegit