Quan Daniel Scott-Algara (Caracas, 10 d’abril de 1953) va parlar a mitjans de març passat amb ‘Faro de Vigo’, diari del grup editorial Prensa Ibérica, a què també pertany EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, amb prou feines havien passat uns dies des de la declaració de pandèmia per part de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

En aquella entrevista, el científic de l’Institut Pasteur de París ja va advertir que la calor de l’estiu no acabaria amb la transmissió del virus i que els sistemes sanitaris dels països de l’hemisferi sud –on llavors amb prou feines havia arribat la Covid-19– no estaven adaptats per a l’onada epidèmica. Aquest doctor en Medicina per la Universitat de París, referent mundial en el VIH i els limfòcits NK, coneguts com ‘cèl·lules assassines naturals’, ara aborda per a FARO les últimes novetats sobre la pandèmia.

«Abans d’entrar en l’entrevista –precisa el científic–, voldria explicar que en tota infecció hi ha dos factors principals: un és el patogen i l’altre és l’hoste (el que anomenem relació patogen-hoste). En el cas d’avui és el SARS-CoV-2 i els humans. Llavors hi ha factors, tant del virus com de l’individu, que tindran un paper fonamental en la infecció».

¿El sorprèn l’extensió que ha pres la malaltia a tot el món, o s’ho esperava?

Com havia explicat abans [en l’entrevista de març], quan vaig veure els primers casos reportats la primera setmana de gener, em vaig dir que la situació era preocupant. ¿Per què? Perquè quan estem diagnosticant una nova malaltia infectocontagiosa ho fem amb retard respecte als casos reals (els recordo l’inici de l’epidèmia de sida). Vaig pensar que tindríem un hivern amb molts casos. Però mai amb una pandèmia de l’amplitud actual.

Aquesta setmana s’han reportat casos de reinfeccions a Hong Kong, Holanda i Bèlgica, entre altres llocs, que s’han demostrat científicament. ¿Aquesta és una mala o bona notícia? ¿Quines implicacions té per a les vacunes i per a la recerca sobre la Covid-19 en general?

Hi ha casos de reinfecció i s’han sigut reportat en moltes malalties virals; per tant, no ha de ser tan estrany tenir aquests casos de reinfecció amb el SARS-CoV-2. Caldria esperar estudis posteriors per saber quina és la proporció d’aquests casos respecte al total d’infectats. Si prenem el cas de Hong Kong, sembla que 1.- el nivell d’anticossos de la primera infecció va ser baix i/o 2.- que no hi va haver immunitat creuada, ja que els dos virus no són completament idèntics. També s’ha de dir que durant les dues infeccions, el pacient va ser poc simptomàtic. Les conseqüències en salut pública i per a les vacunes les determinaran els estudis futurs. Una pregunta important ha de ser si les persones que van tenir la infecció i es van recuperar han de continuar tenint mesures de protecció.

En el cas del pacient de Hong Kong, reinfectat després d’un viatge a Espanya, s’ha determinat que en la seva segona infecció va contraure el virus de la soca més comuna a Europa, que és més infectiva.

Jo no diria més infectiva, però sí diferent. La diferència es troba en parts del virus que són reconegudes pel sistema immune i que en part podria explicar l’absència d’immunitat creuada entre les dues variants del virus.

Vostè ha fet estudis sobre pacients exposats però no infectats pel VIH, el virus de la sida, que han mostrat el paper de les cèl·lules NK (‘natural killer’ o ‘cèl·lules assassines naturals’) en la resistència contra la infecció pel VIH. ¿Hi pot haver una immunitat innata cel·lular de certs individus al SARS-CoV-2 fins i tot sense haver tingut cap contacte amb el virus?

–S’ha de dir que el sistema immunitari, i entre aquestes les cèl·lules assassines naturals, pot tenir una acció positiva o negativa en la infecció. Sembla que una resposta exagerada del sistema immune (inflamació) està implicada en els casos greus de Covid-19. També un retard en la resposta del sistema innat de defensa (el qual és summament eficaç per eliminar o impedir la disseminació dels virus). Les cèl·lules assassines pertanyen a aquest últim grup.  Un estudi recent (C. Maucourant et al., Sci. Immunol. 10.1126/sciimmunol.abd6832) demostra l’associació de certes poblacions de cèl·lules assassines amb la gravetat de la infecció (efecte deleteri). La implicació d’aquestes cèl·lules en resistència ‘natural’ a altres malalties virals (no només VIH, sinó també les hepatitis) està ben demostrada. No m’estranyaria que estudis futurs ho demostrin.

Es refereixen no pocs casos de cònjuges que no es contagien, o almenys donen negatiu en els tests, malgrat que els seus marits o dones han patit la Covid-19 mentre convivien i compartien llit. ¿Això és un misteri o té alguna explicació?

Aquesta pregunta també està relacionada amb la precedent. D’individus amb resistència 'natural 'a infeccions virals existeixen (VIH, hepatitis, herpes virus). Un altre estudi recent (https://doi.org/10.1038/s41586-020-2598-9) demostra la presència de limfòcits T (CD4) que responen a la proteïna espícula del SARS-CoV-2 en individus sense història de contacte amb el virus. Els autors emeten la hipòtesi de resposta creuada entre els HCoVs (que produeixen els refredats de l’hivern) i el SARS-CoV-2. Tot i que no hi va haver detecció d’anticossos contra els coronavirus en aquests individus, això podria ser el començament per explicar per què hi ha persones que no s’infecten o que són asimptomàtiques. Es van reportar resultats similars per un equip francès en un estudi de diferents famílies, i crec que el títol respon bé a la seva pregunta: ‘Exposició intrafamiliar al SARS-CoV-2 indueix una resposta cel·lular (limfòcits T) sense seroconversió (absència d’anticossos contra el SARS-CoV-2)’.

També hi ha hagut estudis, com el de l’Institut Karolinska de Suècia, publicat a ‘Cell’ i amb participació de dos científics espanyols, que han demostrat el paper de la immunitat per limfòcits T. ¿Queda molt per saber quant a la immunitat humana contra aquest nou virus?

Com vam veure abans, la resposta dels limfòcits T pot tenir un paper important en la infecció. Aquest article d’equips espanyols i altres més han descrit la diversitat de la resposta de cèl·lules T. Aquests estudis són summament importants per saber com el virus afecta la resposta i com l’organisme respon per intentar eliminar el virus, naturalment comparant tot l’espectre clínic de la infecció. Les implicacions d’aquests resultats són molt importants per al desenvolupament de vacunes i per saber com responen els individus-vacunes. Aquests estudis s’han fet amb cèl·lules de la sang. Un report recent intenta comparar la resposta al lloc de la infecció (vies respiratòries) i les cèl·lules de la sang. Els autors demostren diferències importants en la resposta al compartiment perifèric i pulmonar. També caldrà tenir en consideració aquestes diferències en el futur.

Al principi de la pandèmia es va especular que la vella vacuna contra la tuberculosi, la BCG (Bacilo Calmette-Guérin), que s’administra en països menys desenvolupats, podria oferir un cert efecte protector contra el SARS-CoV-2, ja que llavors hi havia una incidència menor de Covid-19 en aquests països. No obstant, un estudi publicat a finals de juliol a ‘Nature’ associa variacions genòmiques del virus a un índex més elevat de mortalitat i infecció. ¿Què és el que se sap al respecte?

És cert que s’havia suggerit un efecte de la vacuna BCG i la ‘resistència’ a la infecció per SARS-CoV-2. Al començament les dades mostraven menys infeccions als països que vacunen sistemàticament amb el BCG, en particular a l’Àfrica. En aquest estudi se suggereix, d’una part, que hi ha certes variacions en el genoma del SARS-CoV-2 que estan correlacionades amb una taxa de mortalitat més elevada –tot i que les diferències estadístiques no són altament significatives– sense excloure l’efecte que pugui tenir l’organisme humà en aquests resultats. D’altra banda, demostren que no hi ha diferència de mortalitat entre els països que continuen vacunant amb el BCG i aquells que no.

¿Comparteix el criteri, cada vegada més estès, que aquest virus també es transmet per aerosols i no només per gotícules?

Crec que els epidemiòlegs són més competents per respondre a aquesta pregunta.

També circulen notícies falses sobre la fabricació en laboratori del virus. Fins i tot alguns dels antivacunes afirmen que és un virus artificial creat a l’Institut Pasteur, on vostè treballa. ¿Quina és la seva reacció en vista d’aquestes falses informacions? ¿És millor ignorar-les o rebatre-les?

Sempre han circulat notícies d’aquest tipus, i ara més a les xarxes socials. Crec que tothom té llibertat per expressar la seva opinió. És sobretot quan la informació es manipula quan hi ha un ‘perill’ de mala informació per al públic. Es pot considerar que debatre és donar-li importància a aquestes falses notícies.

¿S’ha aconseguit ja entendre i controlar, gràcies a fàrmacs com la dexametasona, la ‘tempesta de citocines’ que es produeix en els casos més greus de Covid-19, i que va suscitar tant debat mèdic al començament de la pandèmia? ¿O aquesta reacció inflamatòria exacerbada continua sent la principal amenaça per a la vida dels pacients de Covid-19?

Un problema dels estudis és comparar el que no es pot comparar. En el futur caldrà estandarditzar les definicions de l’espectre clínic de la infecció com s’ha fet per a altres malalties. Crec que hi ha reports que mostren clarament una correlació entre la gravetat de la infecció i una resposta inflamatòria important. A l’article que vaig comentar abans de la resposta al pulmó, és evident que els pacients que tenen un Covid-19 greu presenten una resposta inflamatòria molt més elevada. L’ús de fàrmacs amb una potent activitat antiinflamatòria és concebible en els casos greus i els estudis controlats en donen una resposta.

Sembla que la vacuna de la Universitat d’Oxford és la que té més probabilitats d’èxit en un termini més curt, o això és el que opinen la majoria dels científics. ¿Coincideix amb aquesta percepció?

La meva opinió és que hi ha molts interessos econòmics i polítics al darrere per pronunciar-se.

França és un dels països més escèptics quant a les vacunes. Algunes enquestes xifren l’índex de rebuig fins en un 40%. L’OMS ha dit que cada Govern ha de determinar si declara obligatòria o voluntària la vacuna contra el SARS-CoV-2. ¿Creu que hauria de ser obligatòria?

Exactament, i és a causa dels efectes secundaris de les vacunes. Els prototips de les vacunes contra el SARS-CoV-2 han seguit passos accelerats i espero que no hi hagi gaires efectes secundaris. Crec que l’opinió és que no sigui obligatòria a França.

S’estima que la taxa de cobertura vacunal de la vacuna contra el xarampió, per exemple, ha de ser del 95% per assegurar la immunitat de grup. ¿Se sap quina taxa de cobertura es necessitarà per a la de la Covid-19?

Una vacuna ha de tenir una eficàcia d’almenys 70% –i és el mínim– per poder utilitzar-se àmpliament. Després, amb aquest mínim d’eficàcia, s’ha de cobrir més del 95% de població si volem tenir una immunitat col·lectiva.

Aquesta setmana l’OMS va anunciar l’erradicació del virus de la poliomielitis a l’Àfrica. ¿Es podrà erradicar totalment el SARS-CoV-2 com es va aconseguir el de la verola, o això és una utopia?

L’OMS acaba d’anunciar l’erradicació de la pòlio a l’Àfrica, no al món. Encara hi ha casos a Àsia. Les infeccions que s’han erradicat són malalties que només tenen com a hoste l’ésser humà. Quan hi ha reservoris o hostes intermediaris l’erradicació és difícil. Aquest és el cas per als coronavirus. No seria una utopia, però sería molt difícil, a causa de la cadena animal-humà.

¿Hem de posar en quarantena, valgui l’expressió, les xifres d’infectats i morts que ofereixen països com Rússia, la Xina o Veneçuela?

Voldria explicar un problema important amb la notificació de casos. Primer, molts països triguen a reportar els seus casos (a propòsit o no), i després el subregistre és un problema mundial. Li poso l’exemple de la tuberculosi: mentre més casos té, més problema de pobresa ha de tenir el país, perquè la malaltia està lligada a l’estatus socioeconòmic de la població. Vostè pot deduir per què els casos no estan reportats.

¿Es convertirà el SARS-CoV-2 en un virus endèmic a tot el món? ¿Haurem de vacunar-nos-en periòdicament?

Excel·lent pregunta, els la deixo als epidemiòlegs. Les dades actuals semblen indicar que el SARS-CoV-2 prendrà aquest camí, com els altres coronavirus.