Tres de cada quatre treballadors en negre han perdut els seus ingressos amb la Covid

Els plans i esquemes dissenyats en despatxos solen ser emboscats per realitats que no sempre salten a la vista. Les estratègies de cribratges massius impulsades per alguns governs autonòmics per contenir el virus s’estan trobat amb un poderós obstacle: la misèria. La precarietat i l’economia submergida, sense contractes ni drets, dificulten la tàctica de cribratges poblacionals als barris on arribar a final de mes exigeix fer malabars. Per a un treballador amb un contracte temporal o en període de pràctiques, o per a un autònom que cobra per servei, o per als que es dediquen a algun dels molts oficis que subsisteixen en l’economia informal, donar positiu en coronavirus pot ser molt pitjor que contraure la malaltia. Les escenes s’han anat repetint en barris de baixos ingressos: molts veïns es neguen a fer-se el test. La pandèmia de la Covid ha impactat durament en l’àmbit econòmic sobre els col·lectius més vulnerables. L’oenagé Càritas calcula que, només a Barcelona, de tots els seus usuaris que treballaven en l’economia submergida, el 73% s’ha quedat sense ingressos. «La majoria d’ells, després del confinament, intenten treballar del que poden per aconseguir algun ingrés per seguir endavant, necessiten alimentar les seves famílies i pagar un sostre de manera immediata», explica Dessiré García, cap de projectes d’inserció social a Barcelona. ¿Quina és, doncs, la seva resposta davant la possibilitat d’un nou tancament? «No es poden confinar, si ho fan es queden sense res i no hi ha ningú que els pugui ajudar», constata García. Segons dades de l’Organització Internacional del Treball (OIT), la pobresa entre les persones que subsisteixen principalment de l’economia submergida s’ha disparat fins al 80%. No disposen de prestacions per ertos ni en la majoria de casos subsidis; molts depenen del que guanyen el mateix dia. Treballadores de la llar, cuidadores, manters, ferrovellers, temporers, «manetes» a domicili... són alguns dels perfils que subsisteixen en el que popularment es coneix com l’economia submergida o «en negre». Desposseïts de drets Càritas i la Creu Roja confirmen que el perfil majoritari d’aquestes persones és el d’immigrants sense documentació. «Són els més invisibles, no tenen cap altra opció que aquests llocs de treball, molts d’ells viuen en condicions infrahumanes i no tenen accés al padró, i per tant, a la targeta sanitària. Els han desposseït de qualsevol dret», assumeix Enric Morist, coordinador de Creu Roja a Catalunya. Les dues entitats, en aquests casos, demanen un canvi de la llei d’estrangeria perquè aquests centenars de milers de persones –la Generalitat calcula que unes 100.000 a Catalunya– puguin accedir a un contracte de treball, que els obri la porta als drets laborals i socials. Però hi ha moltes persones en aquesta mateixa situació tot i que hagin nascut aquí. «Sí que podrien demanar per accedir a ajuts socials com l’ingrés mínim vital o la renda garantida. El problema rau que els tràmits són tan llargs i que les administracions estan tan col·lapsades que hauran d’esperar diversos mesos, però l’emergència els exigeix ingressos per ara mateix, no poden esperar», afirma García. «En el fons, el virus agreuja la desigualtat social: o donem drets a aquestes persones o la desigualtat no només els posarà en risc a ells, sinó a tots», afegeix. Els pagaments ‘en B’ comencen a les empreses Des del sindicat d’inspectors d’Hisenda Gestha identifiquen dos tipus de treballadors que es guanyen la vida ‘en B’. D’una banda, aquelles activitats de jornal on diàriament uns capatassos recluten els treballadors per blindar l’empresa principal en cas de problemes. I el pagament pels serveis es produeix al final de la jornada. Jornalers en el camp, cambrers per a un casament o guarda-robes un dissabte en una discoteca són alguns dels perfils més habituals, segons explica el secretari general de Gestha, José Maria Mollinedo. Al ser completament ‘en B’, aquesta és l’única via d’ingressos que tenen els migrants sense permís de treball. Un altre «clàssic» dels pagaments ‘en B’ és donar un sobresou a un treballador donat d’alta, però pel qual es cotitza menys hores. Com un cambrer contractat per quatre hores que n’acaba treballant vuit. O un treball en què l’autònom pregunta «amb IVA o sense IVA». No obstant, Mollinedo recorda que tots aquests pagaments ‘en B’ neixen del frau de les empreses. «Quan una empresa paga ‘en B’, un treballador ho fa perquè genera diner negre». I normalment aquest diner negre es genera perquè la companyia no declara en la seva comptabilitat tots els seus ingressos. Amb ell no només paga a treballadors sense declarar, sinó també a proveïdors –«no sol ser el 100%», matisa Mollinedo– i al seu torn l’utilitza per distribuir dividends sense pagar peatge fiscal. No hi ha un càlcul únic sobre quina és la magnitud de l’economia submergida a Espanya. El sindicat d’inspectors d’Hisenda, Gestha i la patronal catalana Foment del Treball coincideixen a assenyalar que l’economia submergida representa el 25% del PIB espanyol. Cases d’estudis com Funcas donen una forquilla d’entre el 18,5% i el 24,5% del PIB i l’Agència Tributària fa seva una estimació realitzada per l’FMI que la situa en l’11,2%. El número que sí que és constant i eixordador són els 15.715 milions d’euros en frau que el 2019 va aflorar l’Agència Tributària, una xifra lleugerament superior a la de l’any anterior. Segons els càlculs de Gestha, això només representa prop del 20% de tot el frau fiscal que anualment es produeix a Espanya. Una Inspecció de Treball «desbordada» Per a aquells treballadors amb permís i contracte però en condicions més precàries, un test PCR per detectar el coronavirus també pot ser el final del seu breu contracte. «Entenc que els treballadors puguin tenir por, però per a això hi ha la possibilitat de recórrer l’acomiadament o denunciar a la inspecció si els estan assetjant», afirma la presidenta del sindicat d’Inspectors de Treball SITSS, Ana Ercoreca. Malgrat aquestes garanties legals, aquesta inspectora de Treball es reconeix «desbordada» pel volum d’actuacions i fronts que ha de controlar aquest organisme. Les inspeccions en el camp, l’atenció de denúncies per falta de mesures de prevenció pel coronavirus, el control dels ertos... Tot això a càrrec d’una plantilla de 1.866 efectius, situació que deixa una ràtio de menys d’un inspector per cada 10.000 treballadors en actiu. Els inspectors reclamen protocols de prevenció específic per al seu col·lectiu, ja que es queixen que no tenen accés a proves PCR després de realitzar intervencions en centres de treball on s’han detectat positius. Al cap i a la fi, són les entitats socials les que han pogut posar cara a aquesta realitat, perquè durant el confinament totes les famílies que vivien d’aquests llocs de treball sense contracte no van tenir més opció que recórrer als bancs d’aliments. «Estem parlant d’un grup de persones que no tenen cap mena de drets laborals, no tenen dret a la baixa laboral i molts tampoc poden accedir a cap prestació social, estan totalment desemparats», afirma Enric Morist. L’entitat calcula que, aproximadament, aquest any s’ha multiplicat per quatre les persones ateses que han hagut d’alimentar. «I la gran majoria són persones que treballaven en l’economia submergida», afegeix Morist.

Tres de cada quatre treballadors en negre han perdut els seus ingressos amb la Covid

La misèria del treball precari i l'economia submergida allunya milers de persones del radar sanitari de coronavirus

Algunes fonts calculen que aquestes activitats suposen un 25% del PIB espanyol; l'Agència Tributària el rebaixa a l'11%

El més llegit