Nou claus de la tornada a l'escola per a un curs profitós

Davant un nou curs carregat d’incertesa, algunes idees per transitar-hi amb els mínims efectes col·laterals d’una nova temporada escolar marcada per la Covid-19. 1. Avançar-se a l’imprevisibilitat. Preveure que hi haurà imprevistos és una bona manera de conjurar-los, sent conscients i transmetent als fills les diferents possibilitats que hi pot haver al llarg del curs. Que l’escola pugui tancar i passem a viure el mateix que ja vivim, confinats a casa; que algun company o ells mateixos es puguin contagiar; que divideixin en grups el conjunt de la classe; que l’escola habiliti espais externs per organitzar els grups.... Totes les possibilitats seran orientades a esquivar el virus. En cas d’arribar a contraure la malaltia, també es pot explicar com es procedirà. Es tracta d’avançar-nos a qualsevol eventualitat. 2. Reconèixer el malestar i acompanyar-lo. Tot i així, la incertesa pot donar lloc a l’ansietat. Per això, caldrà estar atents a les preguntes, el comportament i l’actitud dels nens i nenes. Contrastarem junts la informació que tenen, sempre sondejant les seves preocupacions i responent a les seves preguntes per acompanyar-los així en qualsevol por o dubte que puguin tenir. Permetre l’expressió del malestar amb una actitud serena i comprensiva ajuda a la seva superació. 3. Organització dels horaris. Establir de forma clara, a casa, les rutines i els horaris a seguir, que són imprescindibles per rebaixar també l’ansietat, i una manera de contrarestar la incertesa del nou curs. Horaris i rutines ajuden els adults però encara més els menors. Sobretot en cas d’un nou confinament és important organitzar el temps en quatre parts bàsiques: 1. Dormir. Fixar les mateixes hores de son vagin o no vagin a l’escola. 2. Temps de feina, tant de l’escola, com de tasques de casa i exercici físic. 3. Activitats conjuntes amb la resta de la família: àpats, mirar una pel·lícula, lectura o jocs. 4. Temps de lliure disposició per a les criatures. Temps per fer el que vulguin, jugar sols o acompanyats, amb la tecnologia o sense. O avorrir-se, si és necessari. 4. Tecnologia per jugar i/o per estudiar Per evitar el sobreús de la tecnologia per part dels menors, està en mans dels pares establir una regulació que inclogui pactes. Dins una rutina saludable, hi ha d’haver un espai per a l’ús de les tecnologies com a distracció, sempre que es tracti d’aplicacions adequades a les edats dels nens i nenes, i encaixades en els horaris destinats a fer-ho. 5. Prioritzar l’ordre d’activitats. És importantíssim avançar el treball abans que l’oci, fent que el temps d’oci, les activitats més agradables i desitjades, siguin el premi a la concentració en les tasques, a l’esforç en l’estudi o els deures. Avançar el més desagradable amb l’expectativa de fer després el que ens diverteix com a estímul, sempre establint pauses en el temps de treball. I deixar certes decisions als fills dins la consigna general marcada pels adults: es poden fer els deures abans o després de berenar, però els deures s’han de fer. 6. Quan els pares han de fer de mestres. Partint de la base que els pares no són mestres, fixar-se objectius realistes, saber en què sí que podem ajudar i en què no. Cal establir un contacte pròxim i continuat amb el referent dels fills a l’escola. També és imprescindible conèixer el temari que treballen i les tasques en què s’intentarà ajudar tant com sigui possible. Cal ser flexibles i adaptar-se a realitats canviants. És important alternar l’ajuda amb l’autonomia quan ens asseguem al seu costat, fer-los un seguiment però des de darrere. Una altra recomanació és permetre i acceptar l’error en el procés d’aprenentatge, reconèixer amb la criatura la dificultat de les tasques. Motivarà a fer-ho millor. Els pares han de ser tolerants amb la seva pròpia inseguretat. Reconèixer-la els ajudarà a no acabar dient el que no es vol dir. I cal pensar a no dir mai a un fill o filla el que mai diríem al fill o la filla d’algú altre. Per als pares que teletreballen i han de compaginar l’atenció als fills, una bona manera de resoldre aquesta combinació és fixar, per exemple, a primera hora del dia un temps d’atenció per ells, fins i tot un temps de joc, conversa o distensió a primera hora, que serveixi per nodrir la seva necessitat d’estar amb els adults. Serà més fàcil després separar-se una estona per treballar i concentrar-se, abans de tornar a trobar-se en la distensió. 7. Moments de bloqueig i dificultat. El més indicat davant un bloqueig és parar, retrocedir fins a l’inici i recomençar. El mateix que fem quan s’encalla el cinturó de seguretat d’un vehicle que, de res serveix estirar forçant, cal portar-lo al punt d’inici i tornar-lo a moure amb serenitat. I és important a més establir pauses per descansar quan es treballa a casa, sobretot si s’han de tornar a viure dies de confinament. Igualment cal establir horaris per sortir de casa, assegurar temps i llocs per fer exercici físic i jocs en moviment, que també es poden fer a l’interior, acompanyats per vídeos que guiïn com fer-hio i la tècnica. Cal tenir en compte, a més, que els nens regulen millor les emocions a través de l’exercici en moviment. I, sempre en la mesura possible, cal assegurar el contacte amb el sol i l’aire lliure, un benefici per a la salut i molt indicat a nivell epidemiològic, perquè com menys reclosos, millor, sempre complint les mesures d’higiene i la distància física adequades. 8. Temps d’oci, també deixant lloc a l’avorriment. Una de les observacions dels professionals de la psicologia, pensant en els menors, és no caure en el furor de convertir-ho tot en una experiència pedagògica, incloent el temps d’oci. Distreure’s és necessari i l’avorriment no és una cosa que ens hagi d’espantar. Forma part de l’experiència i és una porta cap a la creativitat, cal deixar espais sense demanda d’activitat que poden donar lloc a nous jocs i noves formes de distreure’s. No s’ha d’oblidar que de tota aquesta experiència que tots vivim per la pandèmia també ells i elles, nens i adolescents, també n’aprendran; aquesta vivència representa un gran aprenentatge de tolerància al canvi i sobre noves maneres de gestionar la dificultat. 9. Higiene i mesures de seguretat per no abaixar la guàrdia. Tota indicació de prevenció de contagi l’hem de contextualitzar, explicar als nostres fills i filles el propòsit de les mesures perquè no s’abaixi la guàrdia. És bo, vagin o no a l’escola o compaginin l’estudi entre l’aula i a casa, continuar destinant espais de temps per conversar sobre tot i sobre coses concretes que els preocupin o que vulguem saber, de tot allò que els concerneix, què els neguiteja o què saben. Si veuen els pares tranquils i disposats a dialogar, s’obriran a parlar amb serenitat. Quant als protocols de seguretat, cal ajudar-los a entendre’ls pel seu sentit cívic i fer-los partícips de la protecció dels més vulnerables, no com una mera restricció. En resum, la consigna general és mantenir rutines estables, acompanyar amb serenitat el malestar i ser flexibles, perquè seran aquests elements els que ajudaran a transitar millor per la incertesa. I anunciar als nens el que pot passar i les solucions que s’han previst perquè, si ja s’ha previst, en cas d’acabar passant, es viurà amb menys ansietat.

Nou claus de la tornada a l'escola per a un curs profitós

Consells per als pares en un nou cicle escolar en temps de pandèmia, amb la supervisió professional del psicòleg Roger Ballescà, vicesecretari del Col·legi Oficial de Psicològia de Catalunya.

El més llegit