Els altres invasors del Mediterrani

L’aparició de l’alga australiana ‘Caulerpa cylindracea’ alcap de Creus o de l’asiàtica ‘Rugulopteryx okamurae’ a la costa andalusademostren que el mestissatgeètnic i cultural tradicionalment associat almar Mediterraniarriba a labiologia marina. A causa d’aquest tràfec comercial des de l’inici de la civilització, l’arribada d’espèciesinvasores no és un fenomen nou, però l’ecosistema ara està més debilitat pelcanvi climàtic,la pressió urbanística i turísticai la sobreexplotació pesquera. I és aquesta fragilitatla que afavoreix la propagació d’aquests visitants inesperats, una de les principals amenaces per a qualsevol hàbitat ja que el seu impacte no es limita només al medi ambient, sinó que té unarepercussió socioeconòmica i fins i tot en la salut pública. Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), les espècies al·lòctones o exòtiques van contribuir al 25% de les extincions de plantes i al 33% de les d’animals terrestres i d’aigua dolça. El Mediterrani està en el punt de mira, ja que els científics l’assenyalen com l’ecosistema que pateix la invasió biològica més gran del planeta al comptabilitzar més de 700 espècies invasores. L’amenaça adquireix més rellevància si es té en compte que algunes d’aquestes espècies no natives són transmissores o reservoris de patògens,que poden causar malalties en animals i humans, com assenyala un recent estudi publicat a Biological Reviews en què participa l’Estació Biològica de Doñana (EBD), centre del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Segons l’opinió de Montserrat Vilà, que n’és coautora, l’exemple més clar seria l’actual pandèmia del coronavirus, «un cas il·lustratiu brutal de l’expansió i impacte d’un organisme exòtic, per la qual cosa la bioseguretat hauria de ser una prioritat nacional», adverteix. «Les invasions estan lligades a l’home, són transportades a propòsit o de forma accidental per l’activitat humana», ressalta Fiona Tomas, investigadora de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA, UIB-CSIC). Al Mediterrani, rere aquesta invasió hi ha els barcos, ja sigui per espècies que arriben amagades a les aigües de llast o que es queden enganxades als cascos, les àncores o fins i tot les xarxes de pesca.I un cop al MareNostrum, es dispersen gràcies als corrents. El risc és més gran tenint en compte la presència del canal de Suez, «creat per fomentar el transport marítim i que connecta dues masses d’aigua molt diferents entre si». Espècies tropicals No és estrany doncs que espècies tropicals pròpies del mar Roig, des d’algues a peixos o invertebrats, hagin aparegut a les costes de Turquia, Grècia o Sicília. Són herbívors com el peix lleó, el peix conill o fins i tot el peix globus, garants de la supervivència dels esculls de corall però que poden provocar un desastre incommensurable als fons mediterranis, plens de posidònies i altres plantes marines. Uns boscos submarins que, a més, serveixen d’‘escola bressol’ per als exemplars juvenils de certs peixos, que acaben desapareixent amb el seu refugi. Les algues i peixos exòtics comprats per als aquaris,i «tornats al mar de bona fe quan la gent se’n cansa o es fan més grans», són un altre gran vector de transmissió. Alguns invasors no han arribat encara al Mediterrani occidental, «però és qüestió de temps», destaca Tomas. No totes les espècies foranes aconsegueixen adaptar-se, «però n’hi ha prou que una ho aconsegueixi per provocar profundes modificacions en els ecosistemes marins, alterant hàbitats i desplaçant, i fins i tot extingint, espècies natives». Regular la pesca Per mitigar l’impacte de la ‘Caulerpa cylindracea’, considerada una de les pitjors espècies invasores, la Generalitat de Catalunyaha optat per regular la pesca i l’ancoratgea l’àrea del parc natural del cap de Creus, ja que una vegada establerta, i atesa la seva gran capacitat de colonitzar hàbitats diversos a diferents profunditats, «la seva erradicació és pràcticament impossible». En la mateixa línia, a Andalusia ja saben el que és haver de renunciar a captures pesqueres a causa de la molesta presència de l’alga asiàtica, que des de l’estiu passat causa estralls i ha encatifat completament els fons de l’estret de Gibraltar. Part d’aquesta dificultat en l’eliminació rau que quan es comencen a considerar un problema ja estan molt assentades a la zona, raona Tomas. Només s’aconsegueix en casos molt esporàdics, com fa anys a Califòrnia amb l’alga ‘Caulerpa taxifolia’. La clau va ser que es va detectar de forma molt primerenca, hi havia molta literatura prèvia sobre el seu comportament i es va dur a terme una gran inversió econòmica per acabar de soca-rel amb el problema. Un exemple que l’IMEDEA intentarà seguir a l’illa de Cabrera amb l’‘Halimeda incrassata’, una alga caribenya que de moment només s’ha detectat a les Balears. Per això, la biòloga assenyala que l’única eina eficaç és «prevenció,prevenció i prevenció», per compensar que «amb això que no es veu el fons, hi ha poca consciència del mar, que no obstant és el 70% del planeta». Es tracta, afegeix, d’educar perquè les espècies comprades a les botigues d’animals no es tornin al mar, sinó a la botiga d’animals, o que no es llencin a l’aigua les restes que apareixen a les xarxes o les àncores. Crear reserves marines és també positiu perquè mantens els ecosistemes més sans, i per tant més capaços de resistir pertorbacions. «En un Mediterrani fort i sapassaria menys, si tens més diversitat d’espècies que puguin competir amb les invasores els treus capacitat d’estendre’s».

Els altres invasors del Mediterrani

Les algues detectades al cap de Creus o l'Estret demostren la fragilitat d'aquest mar davant l'avenç d'espècies no natives

Els experts avisen que l'única eina per contrarestar el seu impacte és la prevenció i la pedagogia ja que arriben de la mà de l'home

El més llegit