Fins que Youness Abouyaaqoub va irrompre a la Rambla el 17 d’agost del 2017, el terrorisme gihadista es percebia a Barcelona com una amenaça llunyana, un temor del que es parlava una vegada i una altra des de la matança de la revista ‘Charlie Hebdo’ i que semblava concernir sobretot la resta d’Europa. L’assassinat de 16 persones perpetrat per joves a Ripoll fanatitzats pel seu imam ho va convertir en una cosa dolorosament real a la capital catalana i a Cambrils. Tres anys després, el grau d’alerta que valora el risc de rebre un atemptat segueix en el nivell de 4 sobre 5. No ha baixat d’aquí des que es va decretar després de l’atac a la publicació satírica francesa. No obstant, la pandèmia de Covid-19 o el context polític a Catalunya semblen haver-lo allunyat del centre de les preocupacions ciutadanes. Policies i experts avisen que la prevenció s’ha de mantenir alta. Tot i que la forma de l’amenaça ha canviat i es concentra, segons remarquen, en el perfil dels anomenats ‘inspirats’ o ‘actors solitaris’.