TikTok, l'avançada xinesa

No només el coronavirus ens empeny a un món insòlit, sinó que també l’aplicació més baixada als Estats Units és xinesa. Es debat aquests dies si TikTok passarà a la història com una curiosa anotació marginal o com l’avançada que va desafiar l’hegemonia tecnològica nord-americana. La inèrcia apunta al segon i la Xina sol desmentir els escèptics: es dubta avui que pugui dissenyar aplicacions d’ús global com anys enrere es dubtava dels seus mòbils. Quatre dels cinc unicorns més grans del món (empreses ‘start-up’) són xinesos, segons la prestigiosa publicació financera ‘Hurun’. Així etiqueta la doctrina les tecnològiques que arriben a mil milions de dòlars sense sortir a borsa, lideren indústries emergents, mesuren la salut econòmica present i ausculten la futura. Allà, a més de TikTok, hi ha Ant Group, el braç de serveis financers d’Alibaba; Didi Chuxing, l’equivalent d’Uber; Lufax Holding, una plataforma de préstecs i gestió de fons, i a l’últim lloc, la companyia d’Elon Musk. L’epítom de l’emprenedor a Occident va resumir el quadro. «La Xina mola», va dir en un discurs la setmana passada. «La seva energia és enorme. Hi ha un munt de gent intel·ligent que treballa molt, mentre que als Estats Units cada vegada veig més autocomplaença i privilegis». ‘Hurun’ també assenyala Pequín com la capital global dels unicorns amb 82 davant els 55 de San Francisco. Sobre la primacia nacional existeixen discrepàncies. Algunes llistes la concedeixen encara als Estats Units mentre que d’altres certifiquen el ‘sorpasso’ però, unicorn amunt o avall, queda clar que la Xina és molt més que la fàbrica global. Va superar l’any passat els Estats Units en sol·licitud de patents, l’últim indici que es mou més ràpid que els clixés i els prejudicis a l’ús. Diversos factors expliquen que la Xina acumuli ‘start-ups’. El més elemental és el seu mil·lenari esperit emprenedor. Els xinesos, a diferència dels japonesos, no anhelen una nòmina vitalícia en una gran corporació després de llicenciar-se, sinó capitanejar la seva empresa. La majoria dels seus fundadors compten amb diverses iniciatives prèvies, cosa que remarca la seva tossuderia davant el fracàs. També influeix l’empenta governamental, subratllada en el Pla Made in China 2025 que pretén el lideratge global aquell any en robòtica, cotxes elèctrics, intel·ligència artificial, biomedicina i equipament aeroespacial i oceànic. Pequín premia els seus emprenedors amb polítiques fiscals, estimula sinergies i els anima que redueixin la dependència tecnològica externa, un procés accelerat per la guerra comercial. I, finalment, ajuda una societat encoratjada en el ‘boom’ tecnològic, enormement exigent, que abraça qualsevol avenç i desdenya les empreses més dropes. «Pequín afavoreix un ecosistema en el qual floreix el talent i els xinesos són molt innovadors. No només parlo de la tecnologia i de les aplicacions de mòbil, sinó en un sentit més ampli. Forma part de la seva cultura. A Occident tot és més lent i fragmentat», opina Martin Jacques, acadèmic britànic i autor del llibre de referència ‘Cuando China gobierne el mundo’. Alibaba, Baidu i Tencent El món ja coneix els superunicorns o empreses que superen els 10 milions de dòlars com Alibaba, Baidu o Tencent. Però a la seva rereguarda s’apilen centenars de ‘start-ups’ centrades encara en el mercat intern i que protagonitzaran tard o d’hora la segona onada. Més del 70%, segons Hurun, planegen la sortida a l’exterior. En la guerra tecnològica es dirimeix la cimera que ocupa els Estats Units. La seva empremta desconcerta. Amazon, Apple, Microsoft, Facebook o Google conformen la vida diària de la població mundial. Però companyies xineses com Alibaba, Huawei o Xiaomi ja competeixen sense complexos en mercats exigents. Moltes tecnològiques xineses van créixer protegides per la censura que tancava el mercat local a les seves anàlogues occidentals. Però anys després han transcendit d’aquelles còpies a productes que perfeccionen a l’original. «TikTok supera en poc YouTube, Wechat és mil vegades millor que WhatsApp, Alibaba també és millor que Amazon i els mètodes de pagament electrònic a la Xina van anys per davant de Paypal», opina Jeffrey Towson, professor d’inversions a l’Escola de Gestió Guanghua de la Universitat de Pequín. «Des de la perspectiva empresarial, companyies com Microsoft encara van per davant. Però des de la perspectiva del consumidor, moltes aplicacions xineses són millors que les occidentals. La Xina és ja un líder mundial», continua. A les tecnològiques xineses els sobren ganes i mitjans per estendre’s pel món i TikTok ja ha demostrat que poc separa els gustos del mil·lenista xangainès del novaiorquès. Falta per dilucidar si n’hi ha prou per frenar-les aquest neonacionalisme tecnològic de Trump que prohibeix qualsevol producte exitós xinès apel·lant a la seguretat nacional, és igual que sigui un operador de xarxes 5G o vídeos curts d’adolescents ballant. «El que caracteritza l’auge de les tecnològiques xineses és la seva velocitat. Ningú n’havia sentit a parlar fa cinc anys i ara ja són imparables», opina Jacques. El proteccionisme que l’expert qualifica de paranoia maccarthista perjudicarà les tecnològiques xineses a curt termini però encara seran més pernicioses per a les nord-americanes al llarg, privades de la competència que empeny al límit. «Si poses barreres, tothom hi perd. Ningú guanyarà, però la Xina quedarà a dalt al final perquè és la més competitiva. Pots perjudicar els xinesos, però ¿com progressaràs tu?», es pregunta.

TikTok, l'avançada xinesa

Els experts indiquen que les aplicacions xineses seran cada vegada més populars al món

El més llegit