L'any en què Barcelona es va tancar per una greu epidèmia de febre groga

Després d’una hora i mitja perseguint les empremtes dels efectes de virus i bacteris pels carrers del Raval i el Gòtic, el grup que participa en la ruta cultural La Barcelona de les epidèmies: una història de lluita i superació arriba a l’última parada del trajecte: el passeig de Colom. Aquesta via, tan poc acollidora per al vianant, resulta una excel·lent talaia per sortir a la ciutat de l’estiu del 1821, escenari d’un dels pitjors episodis de febre groga a la Península. La seva gestió sanitària i política guarda curioses semblances amb la pandèmia de la Covid-19 Tal va ser la gravetat del brot que durant 92 dies la capital política i administrativa de Catalunya va ser Esparreguera, on es va traslladar tot el Govern fugint del focus de contagi. L’ajuntament, per la seva banda, es va mudar a Pedralbes per buscar aire pur. Un cordó militar aïllava la població dins de les atapeïdes muralles medievals, on morien com mosques. Finalment, les protestes van obligar a ampliar-lo i van permetre als veïns refugiar-se a Montjuïc i Collserola, previ pagament de 20 reals pel dret a creuar la muralla. Inicialment, les parts més afectades de la ciutat van ser el port i els seus voltants, que estaven fets un pestilent fangar a causa de la deficient xarxa de clavegueres i l’embús del rec comtal. El 26 de setembre, el diari londinenc ‘The Times’ informava: Moren 60 persones al dia a la Barceloneta, un suburbi de Barcelona. Altres fonts parlen de 350 òbits diaris. Va començar a l’agost «L’epidèmia va començar a l’agost i va començar a remetre a l’octubre –explica la incansable guia Marga Arnedo–. Es calcula que van morir entre 18.000 i 20.000 persones, una sisena part de la població de la ciutat». En la fase més avançada de la malaltia, els afectats vomitaven sang coagulada, cosa que popularment va portar a conèixer-la com a «vòmit negre». També se la coneixia com a «plaga americana», perquè s’havia detectat en una nau que procedia de Cuba, on l’afecció era endèmica per la picada de mosquits que transmeten el virus. Com en tota nova epidèmia, inclosa la pandèmia de la Covid-19, inicialment hi va haver disparitat de criteris mèdics i mesures polítiques, que en aquest cas van arribar a cotes d’agra polèmica. D’una banda, els metges que defensaven l’origen exòtic de la malaltia i la seva naturalesa contagiosa per contacte; de l’altra, els que asseguraven que l’origen no estava als barcos que arribaven de les Antilles, sinó a la tempesta perfecta creada per la insalubritat del port de Barcelona i unes determinades condicions climatològiques. Aquests últims consideraven que el confinament dels ciutadans era una mesura cruel i contraproduent. Un ban de la Junta Superior de Sanitat de Catalunya els va donar la raó, però sense fer autocrítica: [...] inspeccionant els malalts més sospitosos i adquirint totes les dades convenients [...] resulta d’aquests dictàmens que la malaltia no ha presentat caràcter contagiós. No obstant això, es continuen adoptant les mesures que reclama la conservació de la salut pública. L’epidèmia va resultar ser estacional i va desaparèixer, tal com havia arribat, al desembre. L’experiència va servir per revisar la legislació sanitària vigent i es van iniciar els tràmits per elaborar una nova llei orgànica de salut pública. El 1870 es va detectar un altre brot a Barcelona, però aleshores ja s’havia enderrocat la muralla i l’Eixample estava en ple desenvolupament. Ja no va fer falta aïllar la població. Les barraques de Montjuïc La guia Marga Arnedo mostra al grup una il·lustració de les 400 barraques que es van construir precàriament a Montjuïc per allotjar milers de persones que fugien de la ciutat emmurallada. El seu nom oficial era Campament Sanitari de la Constitució, tot i que l’enginy popular aviat el va rebatejar com «la ciutat d’en Nyoca», una expressió que al·ludia al batibull de gent i a la seva precarietat. El passat 4 d’abril, amb la Covid-19 en ple apogeu, l’Ajuntament obria un pavelló per a homes sense sostre a la Fira, molt a prop d’on va estar la ciutat d’en Nyoca. El 1937 es va descobrir la vacuna contra la febre groga, que actualment causa unes 30.000 morts a l’any. El virus és endèmic en zones tropicals de Centre i Sud-amèrica i també de l’Àfrica, que registra el 90% dels casos. Al cementiri de Poblenou s’alça una làpida dedicada a tots els professionals mèdics que van perdre la vida a la Barcelona del 1821 mirant d’ajudar els malalts.

L'any en què Barcelona es va tancar per una greu epidèmia de febre groga

El 1821, la malaltia es va acarnissar en una urbs insalubra i superpoblada causant 20.000 morts

La gestió sanitària i política guarda semblances amb la Covid-19, com el trasllat dels vulnerables a Montjuïc

El més llegit