Que a l’estiu faci calor és normal, sí. I que de tant en tant hi hagi una onada de calor, també ho és. ¿Llavors per què l’augment que marquen els termòmetres protagonitza aquest final de setmana? Espanya acaba d’entrar en la seva primera onada de calor de l’estiu a nivell nacional; un episodi que tanca un mes de juny ja per si mateix especialment calorós (i que probablement deixarà temperatures rècord). Ara, amb l’arribada d’aquest episodi de temperatures especialment altes, s’espera que la canícula es mantingui des d’aquest dijous fins dissabte.
Tretze comunitats autònomes han activat aquest dijous l’alerta per temperatures molt altes. L’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) va registrar ahir uns 42 graus en punts del Cantàbric oriental, el litoral de Guipúscoa i Biscaia, la vall de l’Ebre, a Navarra, a la Rioja i al Guadalquivir. I, a la resta de la Península, entre 37 i 38 graus. El País Basc registra aquest dijous les temperatures més altes d’aquesta primera jornada d’onada de calor.
«A les regions cantàbriques, i especialment a l’interior de Cantàbria i el País Basc, així com en algunes zones litorals, parlem d’un ascens extraordinari de les temperatures entre dimecres i dijous. Es denomina així perquè la diferència de temperatures màximes entre el primer i segon dia serà superior a 10 ºC; de fet pot ser una diferència de fins a 13 ºC, una cosa poc habitual», explica Rubén Campos, portaveu de l’Aemet, a aquest diari. «No podem parlar de rècords a priori; és necessari esperar que acabi l’episodi per fer-ho, però en zones de Biscaia, com per exemple Bilbao, no és descartable que es pugui batre el rècord de temperatura màxima absoluta, que és de 42 ºC i continua vigent des del juliol del1947», afegeix.
Pronòstic d’aquesta primera onada de calor
De cara a divendres s’espera que la pressió es traslladi als voltants de Lleida, on, segons apunta el Servei Meteorològic de Catalunya, es podrien superar els 40 graus. Divendres també s’esperen 39 graus a les comarques d’Igualada, Manresa i Tàrrega, i 38 a les de Cervera, Móra d’Ebre, Figueres i Tremp. Les temperatures donaran un respir a la zona del Cantàbric, mentre continuen augmentant a la resta de la Península, sobretot a les regions mediterrànies. En aquest segon dia d’onada de calor, s’espera que els 40 graus també arribin a l’interior del País Valencià i Múrcia.
I, finalment, dissabte (últim dia d’aquest episodi) la calor minvarà a bona part de la Península, però, abans d’afluixar del tot, s’espera que repunti al litoral mediterrani. A Catalunya, entraran en alerta roja, a més de les comarques de Lleida i Balaguer, el Pla d’Urgell i les Garrigues. S’espera que diumenge, una vegada finalitzat aquest episodi d’onada de calor, la canícula disminueixi i tornem als valors esperables per a aquesta època.
Nits tropicals, tempestes i risc d’incendis
La canícula d’aquests dies pinta el mapa peninsular (excepte al País Valencià) de groc, taronja i vermell, els tres tons que delimiten els diferents graus de «risc de fenòmens meteorològics no habituals d’intensitat excepcional». La calor també es deixarà sentir en unes ‘nits tropicals’ en què s’esperen elevades temperatures (acompanyades d’una elevada sensació tèrmica, és clar). A Europa, aquesta mateixa situació es repeteix en gran part de l’arc mediterrani, on destaquen les alertes vermelles a les regions italianes de la Toscana, el Laci i Sardenya.
Aquesta primera onada de calor pot deixar al seu pas algunes tempestes seques (en les qual destaquen més trons i llamps que la pluja per si mateixa) o calamarsa en zones com la serralada Cantàbrica, sistema Ibèric i altiplà nord. No s’espera que les precipitacions per si mateixes causin gaires molèsties, però sí que augmentin el risc d’incendis a pràcticament tot el territori espanyol, ja que s’espera que la calor i les tempestes vinguin acompanyades de fortes ratxes de vent.
¿És normal que faci tanta calor?
La diferència entre la calor típica de l’estiu i el que es viu durant una onada de calor té a veure amb tres factors. En aquests episodis s’experimenten temperatures anormalment altes, que es mantenen durant diversos dies i que afecten gran part de la geografia. Complicat predir amb molta antelació quan tindran lloc (i com seran de forts), perquè, per a això, es necessiten pronòstics de temps molt precisos que, per ara, només funcionen a 7 o 10 dies vista.
«En aquest horitzó temporal, hem de prestar atenció a una nova pujada de les temperatures a mitjans de la setmana vinent, que en cas de confirmar-se podria donar a un nou episodi càlid bastant generalitzat», comenta Campos. «Encara és massa aviat per saber si som davant la segona onada de calor de l’estiu; és una cosa que s’haurà de confirmar, en el seu cas, en els pròxims dies», recalca.
¿Té alguna cosa a veure amb la crisi climàtica?
L’augment puntual de les temperatures no pot, per si sol, reflectir les conseqüències de la crisi climàtica. Però sí que suma punts a una tendència que fa dècades que alerta de l’augment generalitzat de les temperatures. «El nombre de dies a l’any que se superen els llindars de temperatura d’onada de calor a la Península s’ha duplicat des del 1984. I les nits tòrrides, definides com aquelles en les quals la temperatura mínima és igual o superior a 25 ºC, s’han multiplicat per 10 des d’aquell mateix any a les 10 capitals espanyoles més poblades», comenta el portaveu d’Aemet.
La zona del Mediterrani, de fet, destaca com un dels «punts calents» del canvi climàtic. Diversos estudis incideixen que aquesta zona s’està escalfant més ràpid que altres punts del planeta. La temperatura mitjana de península Ibèrica, sense anar més lluny, ha augmentat 1,5 graus enfront l’increment d’1,1 graus a escala global. «Un augment més marcat de la temperatura mitjana també implica una freqüència de fenòmens extrems més gran, com ara onades de calor».