S’havia especulat molt sobre la selectivitat del 2020. Perquè el confinament i les seves dificultats convidaven a pensar que els tribunals serien més gentils a l’hora de puntuar. Els números, els mateixos que decidiran el futur de tota aquesta generació, han sigut contundents a les proves d’accés a la universitat (PAU): en principi, no hi ha hagut clemència. Si més no, s’ha impartit el mateix nivell de justícia que l’any anterior, amb una nota mitjana una centèsima per sota de la convocatòria del 2019. Un 6,616. On sí que hi ha diferències destacables, i això és el que convida a estranyar-se, és a l’apartat de l’excel·lència, amb un 67% més d’estudiants que han aconseguit més d’un 9. També crida l’atenció que hi hagi 2.642 aprovats més que a l’edició anterior, cosa que fa pensar que les notes de tall, que es donaran a conèixer el 6 d’agost, estaran per sobre dels núvols.
Dues tasses de pressió
L’escola a distància va arribar l’últim trimestre del curs 2019-2020. Des del Govern es va dir que aquests tres mesos només serien realment avaluables per als que acabaven l’FP i per al segon curs de batxillerat, és a dir, per a tots aquells que estaven a punt de travessar el pont cap a l’ensenyament superior. Si aquests estudiants ja portaven a sobre la pressió sobre el seu futur, ara rebien dues tasses d’estrès. És impossible reproduir els durs moments pels quals deu passar una casa amb un estudiant a punt d’enfrontar-se a la selectivitat, sense poder entrar al despatx del professor per consultar dubtes, sense poder fer teràpia directa amb la resta de companys, sense poder sortir a la muntanya a cridar una mica. Però si ens acollim als resultats, el cert és que la cosa no ha variat substancialment. Al marge d’aquesta nota mitjana, el percentatge d’aprovats és similar al del 2019 (94,48% per un 96,6% de l’any anterior), i també la nota mitjana final, la que suma els exàmens fets a mitjans de juliol i els dos anys de batxillerat, és semblant (7,150 d’ara davant un 7,093 de l’última).
Potser l’únic punt en el qual hi ha hagut diferències notables és el nombre d’aspirants que han superat el 9. Han sigut 1.028, un 67,4% més que el 2019, quan el van aconseguir 693 alumnes. A partir d’aquesta dada és fàcil entrar en el món de la hipòtesi. Un increment tan significatiu convida a pensar que les proves eren més senzilles, que el fet de poder elegir entre diferents preguntes i opcions d’examen ha permès brillar per sobre de l’habitual. En qualsevol cas, tots rebran un diploma de la Generalitat conforme el 2020 van ser a l’elit de les proves d’accés a la universitat. El que els ofereixi la vida real, a ells i als que han passat amb un 5 pelat, és un altre tema. La mitjana d’accés a l’ensenyament superior (expedient de batxillerat sumat a la nota de selectivitat) és també la més elevada dels últims cinc anys, amb un 7,171. La mitjana de l’últim lustre és de 7,093
¿Mecanisme útil i eficaç?
El nombre d’aprovats ha depassat, per primer vegada, els 30.000 alumnes. En xifres absolutes, 30.838 estudiants han aconseguit creuar el Rubicó estudiantil, 2.642 més que el 2019. Tal quantitat de postulants a la universitat convida a pensar que les notes de tall seran, previsiblement, i davant el creixement de la demanda en algunes carreres, més altes. Segons el secretari general del Consell Interuiversitari de Catalunya, Lluís Baulenas, aquests resultats «avalen un any més que les PAU continuen sent un mecanisme útil i eficaç per ordenar l’admissió a la universitat respectant principis d’igualtat, mèrit i capacitat». Per a molts, no obstant, aquesta afirmació xoca amb els nous postulats de l’ensenyament, abraçats pel Departament d’Educació, basats cada vegada més en les capacitats i no en els coneixements, centrats en els projectes en grup i no en l’obsessió per la nota. En resum: et formen perquè siguis «capaç de» fins que t’adones que el que compta és el «quant saps de».