Una fatídica cadena d'errors rere el rebrot de Barcelona

Barcelona ha passat de menys de cent casos de Covid-19 al dia al final de l’estat d’alarma, a més de 500 en l’actualitat. Aquest rebrot ha seguit immediatament el de l’Hospitalet i el separa només una setmana del confinament parcial imposat per un altre al Segrià. «És possible que ja hi hagi difusió comunitària a Barcelona», afirma Carme Borrell, gerent de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. «Tenim 33 brots, de 3 o 4 persones cadascun: aquests no expliquen tots els casos», comenta. Un brot és una sèrie d’almenys tres casos relacionats entre si. De centenars de casos es desconeix com s’han contagiat, tot i que s’està investigant. La situació catalana sembla més descontrolada que la d’un altre brot comunitari aparegut a Galícia. I fins i tot de la situació més tranquil·la d’un Aragó més pròxim. EL PERIÓDICO ha consultat tres experts per veure què pot haver fallat. Relaxació excessiva Dels brots de la capital, la majoria han tingut lloc a domicilis, explica Borrell. Molt pocs a la feina o a les residències. De fet, en l’actualitat els infectats són joves, al contrari del que passava en la primera onada. El 30% són menors de 35 anys a Barcelona. «Després del desconfinament, tant la gent com el Departament de Salut s’han relaxat», observa Daniel López Codina, investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya que monitoritza el risc de l’epidèmia. «El virus és present i era previsible que hi hagués rebrots. Cal evitar les aglomeracions, especialment en espais tancats», afirma l’investigador. «S’han vist aglomeracions innecessàries sense distanciament ni mascaretes, en què s’han pogut produir contagis», coincideix Antoni Sisó, president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC). Causes socials, com al Segrià Les condicions dels temporers i dels treballadors de les plantes càrnies van jugar un paper en el rebrot del Segrià. Al Barcelonès també hi ha factors socials, però diferents. «No estem parlant de Sant Cugat o Matadepera. Parlem d’una zona de rendes inferiors, pisos amb aglomeració, famílies senceres rellogades», afirma Sisó. L’alta densitat poblacional de l’àrea metropolitana no ajuda. «Un incendi petit pot créixer molt ràpidament si hi ha molta massa forestal», explica Codina. El miratge de l’estacionalitat La comparació irreflexiva amb l’estacionalitat de la grip ha jugat una mala passada. «Els directius sanitaris ens van recomanar que féssim vacances ara perquè es preveia una onada a la tardor. Estem patint un increment de casos importants amb un 25% o un 30% menys de personal en alguns casos», constata Sisó. El distanciament compta més que les altes temperatures per arraconar el virus. Falta de lideratge A finals de maig, el secretari de Salut Pública, Joan Guix, va dimitir, sense que se’l reemplacés fins avui. Des d’aleshores, l’han seguit dos càrrecs més de Salut. «Fa dos mesos que no tenim cap de colla. Un lideratge fort hauria anat bé», observa Sisó. Segons el metge, l’Administració no ha sabut enviar missatges adequats per generar consciència social del virus. Vigilància insuficient «A Lleida es va actuar més tard del que tocava», afirma Codina. «La percepció és que el rastreig no funciona. Als contactes se’ls truca fins i tot una setmana després d’haver detectat un cas», coincideix Sisó. El metge reclama rastrejadors més ben connectats amb l’atenció primària. «Crec que si li preguntéssim al departament qui s’està ocupant de cada cosa, ni ells sabrien contestar», constata. Borrell afirma que els circuits de rastreig s’han de greixar millor. Però també alerta que és fàcil perdre el fil d’una infecció que s’encomana entre asimptomàtics. També destaca que el Govern ha reforçat les unitats de vigilància epidemiològica. Sanitat retallada Les retallades a la sanitat de l’última dècada han castigat especialment la salut pública i l’atenció primària, uns sectors fonamentals en una epidèmia, observa Codina. L’atenció primària està portant la major part de les diagnosis de Covid-19 en aquest moment, segons les dades de Sisó. Borrell coincideix que la distracció de la salut pública passa factura. I ara ¿què? «Quan perds el seguiment dels casos i passes a la transmissió comunitària, és difícil tornar enrere», constata Codina, que no obstant espera que la situació estigui més controlada al Barcelonès que al Segrià, perquè s’ha actuat més ràpidament. Borrell confia que l’oficina tècnica creada per l’ajuntament per coordinar tots els actors implicats optimitzi el rastreig. Sisó entreveu que la infecció aviat tornarà a la gent gran. «D’aquí a deu dies els hospitals podrien estar en una situació tensa», afirma. «La gent veu que la cosa va de debò. Si fa cas, és possible que no vagi a més», acaba dient.

Una fatídica cadena d'errors rere el rebrot de Barcelona

Les aglomeracions i l'amuntegament podrien haver influït en el repunt de la malaltia

Les retallades a la sanitat i la lentitud a activar el rastreig minen el seguiment del virus

El més llegit