Eduard Vallory: «El model tradicional educatiu només consisteix a aprovar exàmens»

¿Què aprenem? ¿Com aprenem? ¿De qui aprenem? ¿On aprenem? A Espanya, el 12% dels alumnes repeteixen curs (davant el 2% de la mitjana europea) i el 18% abandonen de manera primerenca els estudis. Moltes veus es pregunten si l’escola actual està en crisi i és massa vella per al segle XXI. ¿Es necessita una revolució? ¿O, simplement, s’ha de reivindicar l’autoritat del professor i la necessitat de fer colzes per adquirir coneixements? El debat està obert. EL PERIÓDICO entrevista Gregorio Luri i Eduard Vallory, dos especialistes que consagren la seva vida professional –i personal– a pensar com millorar l’escola. Llicenciat en Filosofia i Periodisme i doctor en Ciències Polítiques i Socials, Eduard Vallory és un analista social centrat en la millora de l’educació. Va ser el director d’Escola Nova 21, un projecte que va començar el 2016 a Catalunya per demostrar empíricament a les aules que una altra educació és possible. Ara arriba als cines un documental que mostra el naixement i el desenvolupament de la iniciativa: ‘La Nova Escola’, dirigit per Ventura Durall. ¿Ha fracassat l’actual sistema educatiu? Sí, si l’objectiu és garantir educació de qualitat a cada un dels nens i nenes. No fracassa tant si visualitzem el sistema educatiu com una selecció entre els bons i els dolents, tenint en compte un criteri que dictamina que si passes la selectivitat ets bo. Això seria la visió tradicional, que és una visió selectiva de l’educació. Però el veritable objectiu de l’ensenyament obligatori és potenciar al màxim les capacitats de tots els alumnes. I en aquest objectiu el sistema actual fracassa clarament. Escola Nova 21 neix el 2016 amb l’objectiu de formar en competències per a la vida, no de preparar els xavals per aprovar exàmens ni per al món laboral. Les lleis educatives i la Unesco estableixen que la funció de l’educació és la formació integral, o el desenvolupament integral, de la persona. Les competències consisteixen en com articules tu els teus coneixements per abordar situacions reals. El problema és que el model tradicional de l’escolarització és aprendre el que tu pots respondre en un examen. En la vida real hi ha moltes coses que no són en un examen: empatia, creativitat, capacitat de solucionar problemes complexos. Actualment tenim mesures molt limitades d’aprenentatge que acaben fent que la finalitat real del sistema educatiu sigui aprovar batxillerat i la selectivitat. Però els nens necessiten aprendre a llegir, sumar, conèixer la història mundial... En la meva època estudiantil vaig aprendre anglès amb una llista de vocabulari i després amb conceptes i frases per practicar la pronunciació. El dia que em van posar en una situació real et pots imaginar... Els qui aprenien anglès de veritat eren els que tenien facilitat per memoritzar i el model repetitiu funcionava amb ells i també els que marxaven a estudiar Anglaterra. I així passa amb totes les disciplines. Incloses les matemàtiques i la química. ¿Quanta gent que coneixes no utilitza la calculadora del mòbil per dividir 100 euros entre quatre? L’aprenentatge per competències no es dona quan memoritzes i després ho practiques en context. No. Necessites un enfocament diferent, un aprenentatge que s’adapti a situacions reals. «El llibre de text acaba sent un substitut de la vida real. Aprenem no la vida real, sinó el que diu un llibre» ¿Quin paper, segons la seva opinió, tenen els llibres de text? El llibre de text acaba sent un substitut de la vida real. És a dir, aprenem no la vida real, sinó el que diu un llibre de text. No parlo de la biblioteca, parlo del llibre que diu ‘Capítol 1: història d’Espanya’. El llibre de text és, d’alguna manera, la concreció del currículum prescriptiu, que és el que diu el ministeri que s’ha d’aprendre i es concreta en un manual. La incidència de la política sobre el que s’ensenya a l’escola és molt gran. Existeix una batalla pel que s’explica en el llibre. Això, a la pràctica, és l’antítesi del pensament crític. Si has d’aprendre el que diu un llibre de text, ¿on és la realitat? ¿Què és una persona formada, educada? ¿Una persona amb la qual es pot parlar de política, ciència, cine i història o una persona que sap sortir-se’n en la vida? ¿Consideràvem gent educada els que escoltaven Wagner i llegien Goethe mentre seguien l’Holocaust? Tenim un problema amb la nostra definició d’educació. Hi ha un sociòleg francès, Pierre Bourdieu, que parla d’això, de com la cultura de les classes cultes és l’objectiu de la totalitat de la població i acabes creant un sistema en què t’has d’adaptar al capital cultural d’un segment de la població. Un estàndard determinat del que és cultura. S’ha de reformular la pregunta de què és una persona educada. Et poso un altre exemple. Ann Cook és una senyora impressionant que va impulsar una iniciativa a diverses escoles de secundària en poblacions desfavorides dels EUA. Ella lluita contra l’abandonament escolar i ha aconseguit canviar els models. «El problema inicial és la formació i la selecció de docents» L’actual formació de professors El problema inicial és la formació i la selecció de docents. Si jo vull entrar en una escola pública, el primer que faig és sumar hores en les borses de substitució. Hores que em donen mèrit, però que només són hores. Després passo una oposició i realitzo unes pràctiques, que en pocs casos se suspenen. El miracle del nostre sistema educatiu és que, amb el mal sistema de formació i elecció, tenim un percentatge gran de professors que aprenen pel seu compte i que fan que el sistema estigui viu. El sistema necessita una reconversió. No és qüestió de fer-ho en una legislatura; necessites una planificació, un consens social i polítiques educatives. ¿És imparable aquesta revolució? Recordes el fundador de Napster, ¿veritat? L’any 2000 algú li va dir que havia fracassat i ell va contestar: ‘¿Tu muntaries ara una botiga de discos?’. Amb Escola Nova 21 hem demostrat a les escoles que una altra educació és possible. Hi ha resistència benintencionada, gent a la qual li fa mandra o que et diu que és impossible dur-ho a terme a secundària. Però, no. Hem demostrat que es pot. Crec que no hi ha marxa enrere.

El més llegit