Dècades de virus latent a l'Hospitalet

Imaginin un bosc descuidat. Ple de brossa, amb arbres caiguts per culpa d’un temporal que ja ningú recorda. Sense tallafocs i sense gairebé accessos oberts per poder actuar des de l’interior en cas d’incendi. Afegeixin a aquesta distopia un tipus que condueix al costat d’aquest polvorí i que llança una burilla per la finestreta. Aquesta muntanya és avui l’Hospitalet de Llobregat. I aquest foc és el brot de Covid-19 que ha deixat al descobert les carències d’uns barris que concentren moltes de les misèries contemporànies. «Som víctimes –diuen els veïns– de la mala planificació urbanística, social, econòmica, cultural i de política de vivenda, i el coronavirus no ha fet més que posar en relleu el problema». Dècades de virus latent. L’ajuntament es defensa: assegura que ha fet el que ha pogut amb un llegat «descontrolat». La centenària plaça de l’Espanyola té tot el que un espera d’una plaça. Tres bars, fleca, botiga de llaminadures, banc, font, venda de loteria, colmado, basar, pins, plàtans, pereres i parròquia, la dels desemparats. També zona de jocs infantils i un cartell que prohibeix jugar a pilota. El rètol fa riure, perquè aquest és un dels escassos espais públics de la Torrassa i, per tant, un dels pocs llocs, a més dels patis escolars, en els quals els xavals poden anar amunt i avall rere una pilota. El brot de coronavirus detectat en aquests carrers, i també en els de la Florida i Collblanc, sempre per sobre de la via del tren, que és també un salt de classe social, no ha fet més que posar en relleu, segons relata la periodista i veïna Montse Santolino, «el problema greu de desigualtat i com de malament que s’ha fet la integració de comunitats migrants que ja formen part del teixit de l’Hospitalet». «Aquí amb prou feines es parla d’immigració», es queixa. Tindria sentit que s’abordés, si és que no es fa ja, si es té en compte que el 31,6% de la població va néixer en un país estranger, sobretot de Sud-amèrica. ¿Això és un problema? ¿I què té a veure aquest gresol de civilitzacions amb la pandèmia? Problema enquistat Tornem a la plaça per entendre-ho millor. Gairebé tots els passejants porten mascareta. I si no és el cas, un parell de veïns, aquests policies de balcó que ara van per les voreres, els demanen que se la col·loquin. En un parell d’ocasions, el noi s’hi nega i comença una discussió que acaba amb una referència al lloc d’origen de l’infractor. «I si no t’agrada, te’n vas al teu país» i «això és tot culpa vostra» són els retrets que escup el xèrif sense placa, davant de l’atònita i silenciosa mirada dels que passen per allà. És com a allò de ‘què posa al teu DNI’, però amb més mala llet. Francisco Rubio, membre de la cooperativa La Fundició de la Florida, admet que hi ha un «ús molt intensiu de l’espai públic per part de certes comunitats», una cosa, prossegueix, que ja feien els emigrants espanyols fa 40, 50 o 70 anys. «Es criminalitza que les famílies de determinada procedència estiguin al carrer quan el problema és que falten precisament espais públics perquè puguin repartir-se millor i fer-ho amb seguretat». Un agent cívic que fa ronda per l’Espanyola mostra una foto que va prendre fa uns dies en un carrer del barri en la qual es veuen desenes de veïns conversant mentre els nens juguen. «Hi ha molt poca conscienciació en aquests barris», afirma, assenyalant que eren dominicans. Santolino i Rubio, i també Cesar, de la plataforma Defensem el Castell de Bellvís, coincideixen que el que ha passat aquests dies és el resultat d’un disseny precari dels barris, d’una mala planificació històrica des de tots els punts de vista. I d’un «enquistament del problema que ha generat estigmes en funció del lloc de naixement». A tot això s’hi ha de sumar que moltes persones resideixen en infrahabitatges, que famílies diferents es veuen obligades a compartir pis, que molts locals sense cèdula s’han reconvertit en llars, que són multitud els que en aquests últims temps han perdut la feina. «La gent va sortir del confinament com un toro desbocat, sobretot els adolescents, perquè les seves condicions de vida eren penoses. No es permeten reunions de més de 10 persones quan a moltes vivendes de l’Hospitalet se supera de llarg aquesta xifra. Per això aquí la gent fa molta més vida al carrer», resumeix la Montse, que també lamenta que el consistori no hagi buscat interlocutors vàlids entre les diferents comunitats de la ciutat. Sense futur Tot això ocorre en uns barris amb l’autoestima sota mínims. «S’ha anat generant la sensació que aquests són districtes sense futur, que s’ha de sortir d’aquí com sigui», apunta la Montse. «A la Torrassa va a parar la gent més vulnerable, que conviu amb els que van arribar fa dècades i ja s’han fet més grans. Jo tinc 45 anys i una mica la idea de progrés que se’ns va inocular és que hem de marxar del barri», afegeix el Francisco. Es tracta, comenta aquest veí, d’una qüestió d’aspiracions i de frustració: «Les classes dirigents han intentat mitjanitzar la classe treballadora; la gent jove no es reconeix com a classe obrera i tenen aspiracions d’estatus de classe mitjana. Els que s’han quedat al barri i els que han hagut de tornar-hi viuen amb gent més pobra del que ells aspiraven a ser, i es veuen competint-hi per recursos cada vegada més escassos». La gana i les ganes de menjar. Jesús Husillo és el regidor d’Igualtat i Benestar Social del govern municipal liderat per l’alcaldessa Núria Marín, que en les eleccions de l’any passat va revalidar el càrrec amb majoria absoluta. Desvincula el brot de coronavirus de l’alta densitat de població dels tres barris afectats (una de les més elevades d’Europa, amb 77.000 persones per quilòmetre quadrat, per exemple, a la Florida, quan la mitjana de Barcelona és de 16.000) i recorda que les xifres d’infectats són similars a les registrades a l’Eixample Esquerra també en dates recents. Afirma que en els primers brots de la primavera, la zona sud de l’Hospitalet va marcar índexs per sobre d’aquests veïnats situats per sobre de la via del tren. «La densitat és un factor que pot ajudar a l’expansió del virus, però no és l’única». La nova Igualada Els veïns no entren en la polèmica de les causes, però sí que retreuen, com fa el Cesar, «que s’hagi permès el problema de la superpoblació sense un projecte per evitar-ho». «Més aviat ha sigut el contrari, perquè no s’ha parat de construir». Husillo ho confirma, tot i que concreta que les noves promocions no estan situades en aquests barris tan congestionats, sinó a les zones amb marge de creixement. Respecte a la falta d’espai públic, apunta que la configuració d’aquests barris és anterior a l’època democràtica. És a dir: tot això ja hi era. «Nosaltres ens vam trobar aquest descontrol, i aquesta realitat, en certa manera, encara es manté». Sobre la sensació compartida per la Montse, el Cesar i el Francisco que a la Florida, Collblanc i la Torrassa s’ha fet més aviat poc, el regidor ho nega rotundament i recorda que anys enrere es va impulsar el «Pla de Barris que, desgraciadament, el Govern va deixar de costat». I sobre la falta d’espai públic, explica que en les últimes dècades s’han obert les places del Vidre i de la Sénia. Husillo rebutja quel’Hospitalet sigui considerada «la nova Igualada», en el sentit de convertir el municipi en epicentre de la segona onada de la pandèmia. Admet que aquí plou sobre mullat, que «ase magre, ple de mosques». I que tot i que l’espai públic escasseja, no té la sensació que l’ocupació del carrer «hagi sigut més important en aquests barris que en altres zones de l’àmbit metropolità». El regidor es refereix a la quantitat. Els veïns, en canvi, semblen parlar de qualitat.

Dècades de virus latent a l'Hospitalet

Els veïns assenyalen que el brot de Covid-19 fa aflorar els dèficits històrics d'uns barris «mal planificats»

El govern municipal defensa la seva gestió al capdavant d'uns veïnats d'enverinada herència franquista

El més llegit