¿Aquest any les notes de tall seran més elevades?

A Espanya no hi ha hagut un aprovat general com a Itàlia, però el final del curs ha sigut flexible. Amb el lògic objectiu de no perjudicar cap alumne, les qualificacions de l’últim trimestre –amb nul·la activitat acadèmica presencial– han servit només per millorar la nota final dels estudiants, mai per empitjorar-la. Això s’ha aplicat a tots els cursos, inclòs 2n de batxillerat. Ara ve la selectivitat (EvAU), que ja es va anunciar que també seria «flexible», amb més opcions en tots els exàmens. Es podria concloure que tanta flexibilitat implicarà qualificacions més bones, cosa que comportarà un augment de les notes que demanen les universitats per entrar-hi. ¿Això és cert? Sí, però no. Hi ha matisos. Primer: no és clar que les notes dels alumnes de 2n de batxillerat hagin sigut –pandèmia pel mig– molt millors que sense pandèmia. Els professors ja són bastant generosos en condicions normals. En l’últim trimestre saben el que es juga l’alumne i ho tenen en compte. Caldria esperar a tenir les dades per fer una anàlisi rigorosa sobre les qualificacions d’aquest any respecte a les del curs 2019-20. Un problema per a Madrid i Barcelona Segon: la nota de tall de les universitats està determinada per la demanda i l’oferta. Quantes més persones volen cursar una carrera, més elevada és la seva nota. Això pot ser determinant en el curs universitari 2020-21. Especialment a grans urbs, com Madrid i Barcelona. «Moltes famílies s’animen a enviar els fills a estudiar a aquestes ciutats perquè implica molts beneficis per a ells. Està demostrat que sortir de casa als 18 anys t’obre la ment i et fa madurar. Et fa ser més hàbil en molts sentits, més flexible, més arriscat i tens més possibilitats d’acabar estudiant, fins i tot, en un país estranger», explica Carlos Elías, catedràtic de Periodisme a la Carles III de Madrid i professor visitant a Harvard i a la London School of Economics. La pandèmia –i l’educació ‘online’ imposada per combatre-la– ha trastocat els plans de moltes famílies. «¿Pagaràs al teu fill un col·legi major o el lloguer d’un pis en ciutats cares com Madrid i Barcelona tenint en compte que les classes universitàries seran en part ‘online’? No ho crec», vaticina Elías. El catedràtic pronostica una més que probable caiguda d’alumnes –inclosos els estrangers– a les grans universitats públiques espanyoles. Per tant, la nota de tall no serà tan elevada com es podria suposar amb la flexibilitat en els exàmens finals de 2n de batxillerat i la selectivitat. No només les escoles tenen aquests dies una activitat frenètica intentant adaptar les aules a les recomanacions sanitàries anti-Covid-19 per al curs 2020-21. Les universitats, també. Tot i que cada centre és autònom, les recomanacions del ministeri que dirigeix Manuel Castells són clares: la nova normalitat implicarà distància entre pupitres de metre i mig. En funció dels alumnes matriculats, les facultats hauran de portar a terme un «càlcul de coeficients d’ocupació de cada una de les activitats docents i investigadores que es desenvolupin a les seves instal·lacions». Si no hi ha prou espai per garantir la distància interpersonal, el ministeri aconsella no desenvolupar l’activitat de forma presencial en la seva totalitat sinó combinar-la de forma telemàtica. D’aquesta manera, el professor podria fer classes físiques per a un determinat número d’estudiants i, alhora, que d’altres estiguin connectats des de casa seva per seguir la classe via ‘online’. I fer-ho així per torns rotatoris. El catedràtic Elías insisteix en la incongruència que suposaria per a molts estudiants pagar el lloguer d’una vivenda en ciutats prohibitives com Madrid i Barcelona per acabar fent classes des de casa amb l’ordinador. Model híbrid El Govern i les universitats catalanes també preveuen per al curs que ve un model híbrid de docència presencial i virtual, «la millor combinació possible entre totes dues». En el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), la Secretaria d’Universitats i Recerca, els vicerectors de les 12 universitats catalanes i l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) han acordat un document sobre les mesures acadèmiques que cal tenir compte durant aquest període «excepcional» per garantir «la qualitat de l’ensenyament» en temps de pandèmia. Elías insisteix que cal esperar a veure les dades de la demanda per fer una anàlisi rigorosa. Però, de moment, les xifres dels màsters indiquen alguna pista. Les Canàries són una autonomia de la qual molts estudiants universitaris amb possibilitats econòmiques se’n van per instal·lar-se en altres ciutats, com Madrid o Barcelona. No obstant, la Universitat de La Laguna (Tenerife) acaba de tancar el seu termini de preinscripció ordinària a màsters oficials del curs 2020-21 –els graus més cars– amb uns resultats espectaculars: la demanda d’aquests títols de postgrau ha augmentat respecte al curs anterior un 102,15%, amb un total de 2.822 persones preinscrites. «En condicions normals, és a dir, sense coronavirus ¿quants no haurien optat per fer les maletes i anar-se’n a Barcelona o Madrid?», conclou Elías.

¿Aquest any les notes de tall seran més elevades?

La generositat dels professors amb les qualificacions de final de curs i la flexibilitat de la selectivitat fan pensar que sí, però hi ha altres factors que compten, com el de la demanda, que pot baixar per la pandèmia

El més llegit