L’efecte del confinament per la pandèmia del coronavirus cristal·litzarà en una nova crisi econòmica i social a Espanya. Segons un informe de l’oenagé Oxfam Intermón, el nombre de persones pobres a Espanya pot augmentar en 700.0000, mentre que constata que 23.000 milionaris han vist augmentar les seves fortunes. L’entitat alerta dels efectes devastadors que pot tenir aquesta situació en els treballadors, especialment les dones immigrants, ja que, segons les seves estimacions la bretxa de la desigualtat podria créixer fins i tot més enllà del que va créixer amb la crisi del 2008. Per tot això, l’oenagé demana mesures per pal·liar la situació, entre d’altres, aplicar una fiscalitat progressiva.
La feble recuperació econòmica que es començava a entreveure després de la crisi financera s’enfonsarà de manera imminent, deixant una empremta «desigual i injusta que, a llarg termini, pot ser més greu que la pandèmia en si mateixa». Aquestes són les paraules, literals, que apunta l’informe d’Oxfam ‘Una reconstrucció justa i necessària és possible’. De fet, segons aquestes estimacions, la desigualtat al país es pot multiplicar per vuit, és a dir, que els que menys tenen, perdrien vuit vegades més diners del que tenen els més rics.
L’estimació de les 700.000 persones que entraran al ja profund clot de la pobresa a Espanya s’obté de l’anàlisi de la caiguda del PIB i de l’augment de l’atur, que ha arribat al 19%. Això significa que la pobresa podria superar els 10 milions de persones, superant de llarg el 21,5% de la taxa de pobresa anterior a la Covid, i arribant al 23,1% de la població. Unes dades que contrasten amb l’augment de les fortunes dels més rics. Segons les dades d’Intermón, els 23.000 milionaris espanyols han augmentat les seves fortunes en 19.200 milions d’euros durant els 80 dies que ha durat l’estat d’alarma.
Treballadors migrants, la baula més feble
Un dels col·lectius que pot sortir més malparat d’aquesta crisi són les persones immigrants. Intermón pronostica que l’atur d’aquestes persones es multiplicarà per 10 respecte al que registrin els nascuts a Espanya. I augura que un terç dels nous pobres del coronavirus, serà migrant. Però l’entitat també assenyala que el 73% de les persones que es van quedar sense feina després de l’estat d’alarma eren persones amb baixes cotitzacions i qualificació professional. «Hem de garantir el dret d’aquells que han garantit la nostra supervivència, persones que han resultat imprescindibles davant d’un model econòmic que els ha girat l’esquena», ha assenyalat Lara Contreras, responsable d’investigacions i incidència d’Oxfam.
Unes d’aquestes treballadores incansables han sigut les dones que es dediquen a la neteja i l’atenció a les persones grans. L’entitat recorda que la precarietat, i la pobresa, té rostre de dona i són elles les que més han patit, i poden patir, aquesta crisi social. El 70% dels treballadors amb sous més baixos són dones i que firmen la meitat dels seus contractes són a temps parcial.
Catalunya i Andalusia, entre les regions més afectades
A Catalunya, el nombre de persones pobres pot augmentar un 9%, i incrementar-se en 93.000 persones, segons els càlculs de l’entitat. Això significaria superar fins i tot les dades de desigualtat durant la crisi financera del 2008. De fet, Catalunya és una de les comunitats que pot quedar més afectada d’aquesta crisi social, en un grup de comunitats on també se sumen les illes Balears, Castella i Lleó i Aragó. Andalusia, no obstant, és la comunitat que té pitjors dades absolutes: se sumarien 200.000 persones en la pobresa, i encapçalaria el rànquing de la desigualtat de tot Espanya, seguida per les illes Canàries i Extremadura.
Recaptació fiscal
L’entitat proposa que Espanya millori en la recaptació dels seus impostos, bàsicament gravant les grans fortunes, i recorda que la recaptació fiscal segueix quatre punts per sota de la mitjana dels països de la Unió Europea. Proposen crear un impost temporal que gravi els beneficis empresarials extraordinaris, i de manera permanent reformar els impostos de patrimoni, de l’IRPF i de l’impost de societats. D’aquesta manera, consideren que podrien aflorar 10.000 milions d’euros més, com els que l’estat hauria d’invertir en protecció social, residències, educació i sanitat.
D’altra banda, l’entitat reclama que les persones sense papers puguin regularitzar la seva situació, ja que, altrament, es veuran sumides en un pou de pobresa, sense accés als serveis bàsics i a la protecció social. Entre altres mesures, proposen que les famílies de refugiats i pares sense papers amb menors a càrrec puguin accedir a l’ingrés mínim vital.