Així es rastregen i es combaten els copiadors a la universitat

En l’era Covid-19 les senzilles xuletes –analògiques o digitals– per aprovar exàmens han passat a millor vida. Copiar ja és no una cosa artesanal, sinó una poderosa maquinària industrial. Els seus tentacles han arribat a la universitat. ¿Tens 300 euros? Doncs ja està a la teva disposició un treball personalitzat amb el qual deixar impressionat el teu professor. José Saturnino Martínez García, professor d’Equitat i Educació a la universitat de La Laguna (Tenerife), va rebre fa diverses setmanes un ‘e-mail’ d’una empresa ‘online’ que s’oferia a realitzar –a canvi de diners– projectes personalitzats de fi de curs de la matèria que fos. «Imagino que era un sistema de correus massius i no es van adonar que jo no era estudiant sinó professor», explica. Al docent li va picar la curiositat i els va enviar un ‘e-mail’ demanant-los el mateix treball que ell havia requerit als seus alumnes: un assaig sobre desigualtats educatives. Havia de tenir 30 pàgines i incloure 20 referències bibliogràfiques. De seguida va rebre la resposta. El treball es podia fer sense problemes. El pressupost, 300 euros. Martínez García, evidentment, no va contestar el correu. «Va ser una manera de constatar que copiar ja no és una cosa artesanal. Abans veies pels passadissos de la universitat el telèfon d’algun professor de secundària o un llicenciat amb inestabilitat laboral que s’oferia als estudiants per fer-los un treball. Això ha canviat i s’ha convertit en una estratègia empresarial agressiva». El docent fa broma i assegura que s’ha convertit en el personatge de Harrison Ford en la mítica ‘Blade runner’: «Soc un cercador de replicants. És a dir, copiadors». A mitjans de maig, el professor universitari de la Laguna va llegir un article d’EL PERIÓDICO sobre la porta al frau que impliquen els exàmens ‘online’ en plena pandèmia del coronavirus. En el reportatge, Carlos Elías, catedràtic de Periodisme a la universitat Carles III de Madrid, explicava com havia actuat ell per evitar plagis aquest any. El seu mètode era fugir de l’examen tradicional i apostar per donar als seus alumnes un termini d’un mes per redactar un assaig de 15 pàgines sobre l’‘storytelling’ en el discurs polític en l’època de les ‘fake news’. Després de llegir el reportatge, Martínez García es va posar en contacte amb el catedràtic Elías. «¿Estàs segur que els teus alumnes no copiaran el treball que els has plantejat com a examen? Deixa’m un dia per esbrinar-ho». Control de qualitat Fent-se passar per un universitari, Martínez-García va enviar un ‘e-mail’ a la plataforma amb les directrius de l’assaig. Voilà. Va rebre una ràpida resposta. El pressupost ascendia a 128 euros. La plataforma, a més, li explicava que estaven «totalment compromesos amb oferir la màxima qualitat». «Tots els nostres professors passen un control de qualitat abans de treballar per a nosaltres. S’exigeix un mínim en les seves qualificacions universitàries i experiència demostrable realitzant tasques de redacció. Disposem d’un gran conjunt de col·laboradors, així que trobarem el millor tutor per ocupar-se del teu treball». Tant Elías com Martínez García s’entristeixen al comprovar que aquest frau corrobora la bretxa social i econòmica. Si tens diners, pagues i aproves tot i que no hagis après. ¿Com evitar el frau? Per evitar aquest pillatge, Martínez García ha enviat un correu electrònic als seus 220 alumnes deixant clar –i amb certa sorna, és clar– que podrien anar a la presó si cometen els delictes de suplantació d’identitat i falsificació de document. Com que no creu que els seus alumnes li facin gaire cas en aquest sentit, el professor també ha optat per modificar els exàmens per evitar el frau. «Són millors els orals i que les preguntes no siguin tancades. En cas que l’alumne rebutgi aquest tipus de proves –i en té tot el dret– es poden fer tipus test. Millor si se’ls concedeix un temps molt ajustat per evitar així que tinguin marge de recórrer a apunts i altres mètodes per copiar». Martínez García assegura que aquesta maquinària del pillatge respon al fet que la universitat «s’ha buidat de si mateixa» i que molts alumnes l’únic que volen és un «tros de cartró» on es digui que ha aprovat. «És una dinàmica tòxica, el nivell de burocratització s’ha empassat l’experiència educativa, que s’hauria de basar en la confiança i no la desconfiança. És una espiral viciosa». En tot cas, el professor canari reconeix que la pandèmia és una situació única en la història de la humanitat. «No és una època normal, sinó una catàstrofe inesperada. No podem actuar com si res hagués passat. Els estudiants i els professors –com la resta del món– ho estem passant malament. I no només per la crisi sanitària, sinó també per l’econòmica. Jo soc professor d’Equitat i Educació, així que no puc ser un docent injust. No passa res si el nivell d’exigència envers els nostres estudiants no és el mateix aquest any que en un curs acadèmic normal». Aprovat general, no. Màniga ampla, sí.

Així es rastregen i es combaten els copiadors a la universitat

Un professor canari es fa passar per estudiant per descobrir com una companyia ofereix treballs personalitzats per aprovar assignatures per 300 euros

El més llegit