L’Albert, tècnic de manteniment de l’hotel Arenas Resort Giverola, va contactar queixós amb EL PERIÓDICO per retreure que a l’informar sobre el rescat d’un submarinista en un patinet aquàtic se l’havia exclòs a ell i als seus companys de la història. Tenia raó. Aquest diari ha parlat amb tots els protagonistes per esmenar-ho. També perquè la imatge de tres bombers a bord de l’embarcació recreativa va eclipsar la cadena humana que, literalment, va salvar la vida a un home. Una foto descontextualitzada i viral que ha servit precipitadament per engegar una discussió a Twitter amb finalitats polítiques quan, en el fons, només parla bé de treballadors i funcionaris sense complexos que cooperen per ajudar. Aquesta és la cronologia que reivindica l’‘operació rescat en patinet’ de dimarts 16 de juny.
09.00 hores (aproximadament). Un home d’uns quaranta anys enfundat en un vestit de neoprè fosc, equipat amb arpons i una boia, se submergeix en una gruta d’una cala Giverola deserta per practicar pesca submarina. Està sol perquè a l’amic que l’havia d’acompanyar li ha sorgit un imprevist. En la primera immersió pateix –possiblement– un greu atac de vertigen. Aconsegueix no ofegar-se agafant-se a la boia. Després arriba a una roca. Comença a demanar auxili. En aquest estat està venut, a la mercè de l’aigua fins que algú senti els seus crits de socors, una cosa que no sembla probable.
09.45 hores. La platja de la cala Giverola, un racó de la Costa Brava ubicat entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar, està buida. Al complex Resort Giverola només hi ha alguns tècnics de manteniment i treballadores de la neteja que preparen les instal·lacions per a la seva obertura l’1 de juliol. L’Ana Belén neteja el restaurant de l’hotel, La Madrugada, a prop de la platja. És l’hora d’esmorzar i surt a l’exterior a menjar-se dues peces de fruita amb «vistes al mar» juntament amb una companya. S’asseuen i parlen tranquil·lament. «Ens va semblar escoltar un crit de socors, que arribava des de lluny, molt feble. Ens vam quedar en silenci per prestar atenció i llavors ho vam sentir amb claredat. Era la veu d’un home demanant auxili», recorda.
Les dones baixen corrent a la platja i divisen un braç que surt entre les roques, a uns 150 metres. Truquen a l’Albert, que és al taller de l’hotel amb el Jorge i l’Alfredo . Els empleats comprenen de seguida que no hi ha manera d’arribar fins a ell per terra. Els crits són anguniosos. Estan disposats a llançar-se a l’aigua però en aquell instant recorden que al garatge de l’hotel hi ha embarcacions d’esbarjo. Van a buscar caiacs.
09.55 hores. Els rems dels caiacs no apareixen i no hi ha temps per perdre. Llavors, veuen el patinet aquàtic. Amb el seu tobogan i les seves rodes roses. No hi ha alternativa. «El vam carregar a pes des del garatge fins a l’aigua, a més de 500 metres», remarca l’Albert. El llancen a l’aigua, hi pugen i es presenta una parella d’agents de la Policia Local de Tossa de Mar –avisats per l’Ana Belén– que els demanen que esperin. Puja a bord una policia per donar els primers auxilis mèdics al ferit.
10.10 hores. «Des de la sorra no sabíem la gravetat de la situació i l’home tenia problemes. No hi havia cap altre mitjà i havíem d’arribar fins a ell com fos», explica la policia. Arriben fins on es troba el submarinista. «Estava desorientat, havia vomitat, subjectat de forma precària a una roca», recorda. L’Albert li parla per tranquil·litzar-lo mentre la policia el col·loca en posició de seguretat. Per l’emissora, la uniformada contacta amb els tècnics de l’ambulància del SEM que acabaven d’aparcar a la platja. «Em van demanant que comprovi les seves constants perquè ell no és capaç de recordar quantes vegades s’ha submergit i si ha pogut patir una mala descompressió». Agafat per l’Alfredo i per la policia, l’Albert torna al patinet per recollir els bombers.
10.30 hores. Els bombers del parc de Lloret de Mar arriben a la platja. L’agent local és al costat de l’ambulància. El submarinista és atès per la seva companya, que segueix les instruccions del SEM. Per arribar fins allà, informa l’agent, disposen d’un patinet aquàtic. El caporal Xavier veu el patinet, presidit pel tobogan rosa, i l’Albert pedalant en la seva direcció. «¿Segur que no s’hi pot arribar per les roques?», pregunta el bomber amb cara de circumstàncies. El policia nega amb el cap. «Estava en camí l’embarcació de Salvamar de Salvament Marítim i la llanxa dels bombers voluntaris de Tossa. Sabia que tardarien encara un quart d’hora. L’elecció estava entre esperar una embarcació oficial o pujar al patinet i assistir abans l’home. En realitat no hi havia cap dubte», aclareix.
L’Albert arriba a la sorra. El caporal Xavier i dos bombers, que s’asseuen als pedals, emprenen el camí de les roques. El bomber, conscient que està a bord d’una embarcació amb rodes roses, a més de tenir tobogan, demana que no es facin fotografies. Intueix que està demanant massa.
El Xavier juntament amb dos bombers de Lloret s’acosten al submarinista.
10.35 hores. Els bombers arriben on es troba el submarinista. Continua conscient però feble. Li prenen les pulsacions, són baixes. Està estable tot i que esgotat. Al cap de pocs minuts, apareix la llanxa dels voluntaris de Tossa. La Salvamar també fa acte de presència però és massa gran per acostar-se a la gruta. En una llitera pugen el submarinista a la llanxa dels voluntaris. Les persones que no caben a la llanxa tornen amb els pedals fins a la vora. L’ambulància del SEM trasllada la víctima a l’hospital Trueta de Girona. Ahir dimecres va rebre l’alta mèdica.
La fotografia dels tres bombers, amb el Xavier agafat al tobogan, tal com havia previst, es va fer viral. «Els primers que ens ho vam prendre amb sentit de l’humor vam ser nosaltres però no vam imaginar que arribaria tan lluny», explica el Xavier, que lamenta que la mofa digital i fins i tot la discussió política a costa de la foto comencessin abans de saber quina sort havia corregut el submarinista. «Si la dona de la neteja –l’Ana Belén– no l’arriba a sentir, hi ha molts números que hagués mort. I allò del patinet va ser gràcies als treballadors –l’Albert, el Jorge i l’Alfredo– i va ser la manera més ràpida d’ajudar-lo», conclou. «Comprenc les rialles però la nostra feina era socórrer-lo al més aviat possible», es resigna la policia municipal de Tossa. Poca broma.