La Generalitat destina gairebé 100 advocats a tramitar les multes per trencar el confinament

La Conselleria d’Interior ha reclutat juristes del departament destinats a altres funcions per crear un grup de gairebé cent advocats que tramitaran les 140.000 sancions que els Mossos d’Esquadra i les policies locals han imposat a ciutadans que van trencar el confinament decretat arran de la crisi del coronavirus, segons fonts consultades per EL PERIÓDICO. La intenció de l’Administració és que cap de les actes administratives quedi sense efecte. Les que han imposat agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona seran tramitades en paral·lel a les d’Interior per l’Ajuntament de Barcelona, ja que conselleria i consistori s’han repartit aquesta tasca. Les sancions arribaran als seus destinataris i se sostindran sobre dues lleis: la 33/2011 de salut pública i la llei 4/2015 de protecció de la seguretat ciutadana, popularment coneguda com a ‘llei mordassa’. Els ciutadans que van ser sorpresos per la policia durant el confinament decretat per l’estat d’alarma seran multats amb el règim sancionador que contempla la llei de salut pública per als qui desobeeixen ordres de l’autoritat sanitària. És el mateix que, tal com es va publicar al BOE recentment, permet sancionar amb 100 euros els que surtin al carrer sense mascareta. Desobediència, 600 euros El càstig econòmic serà més gran per als que al ser sorpresos pels policies al carrer, es van negar a identificar-se, van desatendre les ordres dels agents o fins i tot van oposar resistència. Per a aquest segon grup, el marc legal al qual es recorrerà serà el de la llei 4/2015 de protecció de la seguretat ciutadana. Les sancions per desobediència s’acostaran als 600 euros. Les fonts consultades per aquest diari confirmen que es tramitaran les 140.000 actes aixecades per agents policials durant els tres mesos confinament per respecte als ciutadans que han complert les mesures decretades, i perquè trencar-les ha posat en risc la salut pública i ha suposat un atemptat contra l’esforç de professionals sanitaris que s’han jugat la pell contenint l’avenç de la pandèmia. Ha sigut necessari crear aquest grup de gairebé 100 advocats perquè la Direcció General d’Administració de Seguretat (DGAS) de la conselleria acostuma a gestionar 30.000 expedients sancionadors cada any, mentre que durant el trimestre de tancament forçós se n’han recollit gairebé cinc vegades més. Amb la mesura adoptada pel departament de Miquel Buch es desencalla la tramitació de les actes d’infracció aixecades pels Mossos (60%) i policies locals (40%). En els casos en què hi hagi hagut, a més, resistència i violència contra els agents, els jutjats instituiran les corresponents diligències penals. Les multes, a més, van suposar un mitjà de dissuasió perquè els ciutadans complissin estrictament el confinament i la seva tramitació i avís a navegants per al futur. A la resta d’Espanya Les delegacions del Govern central a les comunitats autònomes (menys Catalunya i Euskadi) també continuaran la tramitació de les sancions interposades per agents policials al març i l’abril passats a qui va trencar les normes de confinament. O sigui, arribaran a les cases dels sancionats les multes d’entre 601 i 10.400 euros i, en el seu cas, fins i tot els embargaments. Ho asseguren fonts del Ministeri de l’Interior, que surten al pas d’alguns dubtes publicats sobre la validesa d’aquests càstigs. Al llarg de l’etapa més dura del confinament, en la qual només es podia sortir del domicili sota circumstàncies excepcionals, guàrdies civils, policies, mossos, agents forals navarresos i ‘ertzaines’ van interposar 1.013.747 propostes de sanció als que van sorprendre al carrer sense justificació. D’aquestes multes, més de 8.400 van derivar a més en detencions, la majoria per desobediència o resistència a l’autoritat. Alguns bufets d’advocats han afirmat que aquestes multes perden efecte al decaure l’estat d’alarma, però fonts del Ministeri d’Interior responen que «durant l’estat d’alarma no s’ha creat cap competència nova en matèria sancionadora, no s’ha creat una legalitat d’excepció ni un cos sancionador específic per a aquest estat d’alarma, i per tant no hi ha cap eficàcia que decaigui». Legalitat vigent Per a aquestes fonts, les sancions que han proposat els agents policials «es basen en una legalitat que ja era vigent abans de l’estat d’alarma, i que no ha sigut derogada després». Es refereixen a dues lleis bàsicament: la de seguretat ciutadana i la de salut pública, que regula un quadro de sancions en el capítol sisè. Per la mateixa raó, continuaran la seva tramitació les causes penals per resistència o desobediència, ja que «s’acullen al Codi Penal», expliquen fonts d’Interior. La situació podria haver sigut diferent si el Govern hagués acceptat una proposta de creació d’un règim sancionador específic per a l’estat d’alarma. Però aquesta idea va ser parada precisament a Interior poc abans del 14 de març passat.

La Generalitat destina gairebé 100 advocats a tramitar les multes per trencar el confinament

L'Executiu central i el català ultimen la gestió dels expedients per aplicar les sancions

Els càstigs s'imposen emparats per la llei 'mordassa' i per la de salut pública, no pel decret de l'estat d'alarma

El més llegit