Que les ciutats no estan dissenyades amb ulls de nen no ha fet falta una mortífera pandèmia per descobrir-ho. Barcelona es caracteritzava per les seves hostils places dures i grises des de molt abans. El que la gestió del confinament i, sobretot, de la desescalada, ha tornat a deixar en evidència és que les criatures es troben a la cua de les prioritats de l’Estat (junt amb les persones grans, que indiscutiblement s’han emportat la pitjor part). Catalunya sencera entra en fase 3, les terrasses, els centres comercials i les platges s’omplen, les fronteres s’obren, però els parcs infantils segueixen precintats amb cinta policial, com a escenari d’un enigmàtic crim, sense ara com ara data prevista de reobertura, cosa que està portant no poques famílies a la insurrecció tant a les xarxes socials com al carrer, on de veritat passen les coses.