A bord de l'AVE: De Barcelona a Madrid en fase 2

El germà de la Teresa va morir per motius externs a la Covid-19. Portava temps malalt a Lleida i, com des de fa 30 anys, ella seguia tot allò que afecta la seva família de lluny, des de Granada. Fa una setmana la cosa es va posar lletja i va decidir acostar-s’hi agafant un AVE. Va morir dimecres. El va enterrar dijous. Divendres passat era una de les passatgeres a bord d’un dels trens de velocitat que no han deixat de creuar la península Ibèrica durant els últims tres mesos. Una de les persones que s’han vist obligades a creuar regions sanitàries diferents i a desafiar les desescalades. Passatgers urgents que omplen vagons que han passat mesos gairebé buits, cosits en combois fantasma que recorrien territoris confinats. «La setmana passada vaig haver de canviar de tren a l’estació d’Atocha, però hi ha una freqüència tan baixa de sortides que em va tocar esperar cinc hores. Fora bufava un vent fort i em vaig quedar passejant per l’estació. Estava gairebé tot tancat, tret d’un parell de llocs de menjar per emportar. Impressionava veure-la així però a mi tampoc em venia de gust estar amb gent». La Teresa no és la mateixa dona que va sortir de Granada, la que ahir tornava de Lleida ha perdut un germà. Una setmana després, l’AVE tampoc és el mateix tren. Fins al dilluns 8 de juny als seients biplaça només viatjava una persona. Aquesta setmana els trens, que continuen sent molts menys que abans de la pandèmia, ja han venut totes les places i les distàncies de seguretat han desaparegut. A la Teresa li és igual. A l’Ainhoa no li fa cap gràcia. «A l’home que volia seure al meu costat li he dit que no s’ho agafés malament però que em buscaria un altre lloc». L’Ainhoa treballa per a la indústria del cine, que aquest cap de setmana comença a reobrir algunes sales. Costa d’entendre per què es permet que desconeguts viatgin de costat a l’AVE i, en canvi, els cines no poden vendre totes les butaques. Renfe també ha retallat personal. El tren d’aquest divendres estava en mans de tres persones: una tripulant, un supervisor i el maquinista. En condicions normals, en un comboi Barcelona-Madrid amb 10 vagons hi hauria d’haver no pas menys de tres tripulants. El vagó cafeteria continua tancat. Darrere la barra, l’única tripulant simultanieja tasques. És la veu que informa que els seients han sigut desinfectats –els passatgers l’escolten i arrufen el nas– i que és obligatori l’ús de la mascareta. També és la que posa les pel·lícules. Aquest divendres ha posat ‘La verdad’ (Hirokazu Koreeda, 2019) tot i que també portava un tros de pel·lícula: ‘Ad Astra’ (James Gray, 2019). «¿La de Brad Pitt és bona? No l’he vist però tampoc puc triar quina poso, tinc instruccions per escrit. ‘Ad Astra’ és només per si falla ‘La verdad’. Però si és bona, jo sí que la veuré». Una estona després arriba el supervisor i no aprova que la tripulant parli amb periodistes. Sembla amoïnat. Diputats i constructors Als vagons del davant viatja una cara coneguda. La del diputat Gerardo Pisarello. Es desplaça perquè forma part de la Mesa del Congrés i té una comissió, «d’infraestructures com aquesta», explica assenyalant el terra del tren. Tret de les dues setmanes de confinament més tancat, Pisarello ha seguit agafant l’AVE aquests mesos. «No hi havia gairebé ningú al tren i te n’adonaves que t’estaves desplaçant per un paisatge desèrtic. Era estrany, gairebé anguniós». Aquests combois sense gairebé passatgers són els mateixos que agafava un constructor, el Jordi, que ha hagut de continuar anant i venint de Madrid perquè hi havia obres que ho requerien. «Algun dia he tingut el vagó per mi sol», recorda amb una miqueta d’inquietud. El Jordi tampoc va agafar l’AVE durant les dues setmanes de confinament més estricte. La tripulant que projecta ‘La verdad’ sí que va viatjar aquells dies. «Els usuaris eren sobretot metges, policies, jutges... professionals que continuaven necessitant desplaçar-se», explica. Quan el tren entra a l’estació d’Atocha, agafa el micròfon i demana que, sisplau, no es facin cues. S’ha de deixar el vagó per ordre de proximitat a la porta des dels seients. Ningú li fa cas. A diferència del que havia passat a l’estació de Sants, on els Mossos d’Esquadra comprovaven els certificats per justificar el viatge, aquest divendres a Madrid no hi ha filtres policials. Atocha ja no mostra una cara tan hostil com la descrita per la Teresa, que a més haurà de passar menys de cinc hores per començar el segon trajecte fins a Granada. Però continua sense ser una estació ‘normalitzada’. Falten trens i els passatgers emmascarats que els utilitzen encara estan obligats a fer-ho.

A bord de l'AVE: De Barcelona a Madrid en fase 2

L'AVE no s'ha interromput durant el confinament i ha sigut l'únic recurs per als viatgers obligats a creuar Espanya

Ha transportat una dona que volia enterrar el seu germà, un constructor atrafegat o un diputat camí del Congrés

El més llegit