Desatenció en una residència de Sant Joan Despí: «Els van deixar morir»

«L’han deixat morir sola», repeteix una vegada i una altra Pepi Luchiano, dos mesos després de la mort de la seva mare a la residència Sophos de Sant Joan Despí (Baix Llobregat), amb alguns llits públics i d’altres privats. Com ella, una trentena de familiars del centre s’han agrupat per criticar la «desatenció» en què diuen que han viscut els seus familiars. De 110 places que té el centre, en els últims tres mesos han mort 35 persones, quan de mitjana hi ha cinc defuncions al mes. El centre argumenta que en cap moment hi va faltar personal, però insisteix a assenyalar que «el col·lapse del sistema sanitari va dificultar el trasllat als hospitals». Aquesta és una de les 30 residències que han sigut denunciades davant de la Fiscalia de Barcelona a través de la coordinadora de familiars de geriàtrics 5 +1. El president de l’associació de familiars d’interns en aquest geriàtric, Cipriano Victorio, té seriosos dubtes sobre les atencions que va rebre la seva mare, ara ja difunta. «Va morir en condicions terribles, estava indefensa», afirma, encara emocionat. El 5 d’abril la seva mare va contreure una broncoaspiració, tot i que des del centre temen que també s’infectés del virus, pels símptomes que presentava. No la van traslladar a cap hospital. «Em van dir que en la residència estaria ben atesa i jo m’ho vaig creure», diu Cipriano. El dia 8 la dona va morir, però, abans, el fill la va poder anar a visitar. «Li havien col·locat un respirador, però no el tenia ni posat, vaig veure que tenia els peus plens de nafres i ningú les hi havia curat... hi havia altres pacients rondant per la planta... era un caos», diu. Les imatges de les nafres als peus de la seva mare ja consten a l’escrit de la fiscalia. «Hauria d’haver dit que sí al trasllat a l’hospital, però jo què sabia, jo no soc metge», afegeix. Nicolàs Martín pagava cada mes 2.200 euros perquè la seva mare, la Valeriana, visqués en aquest geriàtric. Ella sí que va aconseguir que la traslladessin a un hospital i avui continua lluitant per continuar vivint. Segons el seu relat, es va contagiar de coronavirus el 20 de maig, i dos dies després, Nicolàs va aconseguir visitar-la. «La vaig veure fatal... havia perdut molt pes, estava desorientada i em van preguntar si la volia traslladar a algun hospital», afirma. Va aconseguir que ingressés a la clínica Guadalupe. «I allà em van dir que havia arribat al límit, que si hagués aguantat uns dies més ja no l’hauríem tornat a veure», diu el fill. La Pepi, una altra familiar, va saber a principis d’abril que la seva mare, de 94 anys i diagnosticada amb Alzheimer, havia emmalaltit. Convivia a la mateixa habitació amb una dona que també va morir. «Em deien que tot anava bé» afirma. El 8 d’abril va aconseguir veure-la. «La vaig veure molt malament, no podia respirar... ¿Per què no la van derivar a algun hospital?», es pregunta la filla, mirant avui les cendres de la seva mare. «L’11 d’abril a les tres del matí em van trucar dient que la meva mare havia mort», relata entre plors. «Penso que va morir sola, penso que no la vam poder salvar... i no puc aguantar aquest dolor terrible», explica. Una altra història denunciada és la de María Porcel. La seva mare, Fátima Serrano, ja havia patit un ictus l’any passat, i a conseqüència d’això s’alimentava per sonda i amb prou feines parlava. El 17 de març la família assegura que a la seva mare li costava respirar i s’ofegava. «Ens van dir que era un refredat, ens van ocultar el seu veritable estat de salut», diu la dona. Cinc dies més tard, els metges, externs al centre, ja parlaven d’una insuficiència respiratòria i van demanar traslladar-la a l’hospital. «Vam estar sis hores esperant l’ambulància», diu la família, que va viure l’espera des del pàrquing del geriàtric. A l’hospital, afirmen els familiars, hi va arribar deshidratada i amb una descompensació diabètica. Va morir dos dies després en la unitat de cures pal·liatives de l’Hospital General de l’Hospitalet de Llobregat. «És el problema que ens hem trobat, que nosaltres no som un hospital i hi va haver algunes setmanes en què els hospitals estaven col·lapsats, i no podíem fer trasllats, era molt difícil que ens acceptessin pacients perquè estaven plens», reconeix el gerent del grup Sophos, Ignasi Aleta, en relació amb el cas de Serrano. Explica que el criteri que va adoptar el centre va ser preguntar als familiars si volien el trasllat al centre hospitalari. «Molts van dir que no, perquè almenys a la residència podien entrar a veure’ls», afirma. Durant l’estat d’alarma han mort 35 avis que vivien en aquest centre, 13 amb diagnòstic del coronavirus, i una quarantena de treballadors van emmalaltir, cosa que representa prop de la meitat de la plantilla. «La Generalitat va trigar un mes a fer els tests, i ens van requisar compres de material, és que anàvem a cegues», diu. El mateix ajuntament els va proveir de mascaretes. No obstant, Aleta nega qualsevol desatenció. «Pot ser que pel fet de ser al llit i aïllats els avis mengessin menys, però s’han ofert complements alimentaris si s’han requerit», es defensa. A més, nega que el centre s’hagi quedat sense professionals. «Cada dia hem reposat els professionals que estaven de baixa, és cert que potser no tenien tota l’experiència, però hi havia personal», afirma. I recorda que a principis d’abril eren els metges de l’atenció primària els que van tutelar el geriàtric.

Denuncien desatenció en una residència de Sant Joan Despí: «Els van deixar morir»

El gerent del centre Sophos insisteix que el col·lapse sanitari va frenar les derivacions: «vam estar esperant una ambulància 6 hores»

Almenys dos familiars de persones que han mort han denunciat el cas a la fiscalia i lamenten que no van ser ben atesos

El més llegit