Atrapat mar endins

Román Sánchez (Santa Cruz de Tenerife, 1993) va decidir fa dos anys embarcar-se amb el seu trombó després d’acabar els estudis al conservatori del Liceu de Barcelona per poder pagar un màster a Holanda. Amb la seva música, acompanyava els menús dels passatgers dels creuers i animava les vetllades nocturnes. Però el 14 de març l’alarma del coronavirus va arribar als Estats Units quan el músic era a bord del Carnival Valor, propietat d’una de les empreses de creuers més grans del món, en una ruta que salpava assíduament de Nova Orleans (Louisiana) per recórrer el Carib. L’empresa va suspendre les operacions, al principi només per un mes. Els va mantenir a bord, va cancel·lar el salari i els va compensar amb una ajuda per a 60 dies equiparable al sou. El Román continuava tocant, ara només per animar una tripulació desconcertada. «Al principi vaig pensar que tornar a Espanya, tal com estaven les coses, seria assumir massa riscos», explica a aquest diari. Però després de més de 80 dies a bord, el seu únic objectiu és tornar a casa. El 18 de març el Centre de Control i Prevenció de Malalties dels Estats Units (CDC) va informar la tripulació que alguns passatgers havien donat positiu per la Covid-19. L’angoixa es va estendre pels passadissos del creuer. La companyia va decidir allargar el període de cancel·lacions i els treballadors van demanar ser repatriats. Però tornar a casa no seria tan senzill. El barco va atracar al port industrial de Gulfport (Mississipí), però tenien prohibit sortir. Rumb a Nova Orleans Van reposar i van proveir l’embarcació, fins que el 7 d’abril van posar rumb a Nova Orleans. L’endemà van arribar a port, però el CDC ja havia aprovat unes mesures restrictives per als tripulants dels creuers i no els va permetre embarcar en vols comercials, només en privats. «El govern dels EUA culpabilitza la indústria dels creuers que el virus hagi arribat al país. És un disbarat, el virus està estès per tot arreu», raona. L’empresa va fer proves de diagnòstic a uns 400 tripulants dels 1.100 que eren a bord, però no va donar una xifra exacta dels positius. El confinament en un creuer d’aquestes característiques es redueix a un cau de 10 a 15 metres quadrats. El Román se sent afortunat perquè s’ha pogut aïllar a les cabines reservades per als clients, molt més àmplies que les de la tripulació i la majoria amb llum natural. Es va estar entre aquestes quatre parets prop de 22 hores cada jornada, amb sortides puntuals tres vegades al dia sense contacte físic amb els altres treballadors. El menjar arribava preparat als peus de la seva porta. «¡Trobo a faltar una barbaritat cuinar! I els dies es repeteixen com en un ‘déjà vu’ constant», apunta. Va tenir símptomes propis del coronavirus, però no tenia febre i no li van fer la prova de detecció. El desconfinament es va dur a terme el 27 d’abril rumb a les Barbados. Alguns tripulants van poder baixar i tornar a casa en vols privats contractats per la companyia. El Román va sol·licitar una autorització per poder baixar a Mèxic, amb la seva parella mexicana, també tripulant, al·legant la seva relació i argumentant a més que el pare del músic viu al país. «Vaig contactar amb l’ambaixada i em va dir que no hi hauria cap problema i l’empresa també va acceptar el meu canvi de destí», comenta. L’11 de maig va abandonar el ‘Carnival Valor’ per embarcar-se en el ‘Glory’, en un trasllat sobre el mar amb bots salvavides per acostar-se a Mèxic. «A l’arribar a l’embarcació ens van posar un braçalet verd per identificar que veníem d’un barco en què hi havia hagut casos de coronavirus. Ens vam sentir molt discriminats per la resta de la tripulació, que ens mirava amb por i recel, i vam demanar que s’aixequés la mesura. Hi van accedir al cap d’uns dies», assegura. Sense poder desembarcar El ‘Glory’ va emprendre el seu viatge amb diverses parades. Alguns treballadors van desembarcar a Santa Lucía, Dominica i la República Dominicana, fins a arribar a l’illa de Cozumel (Mèxic) el 20 de maig. Però uns dies abans d’atracar, l’empresa va comunicar que finalment només podrien desembarcar els que tinguessin passaport mexicà. «La meva ambaixada es va barallar amb les autoritats durant dies, i em va comunicar que hi havia discordança entre les autoritats centrals de l’estat de Quintana Roo, que sí que aprovaven el meu desembarcament, i les autoritats locals de Cozumel, que no. Finalment, no em van permetre desembarcar, ni tan sols presentar-me davant les autoritats d’immigració per exposar-los el meu cas», recorda. El 21 de maig el cònsol adjunt d’Espanya a Mèxic el va trucar disculpant-se per no haver pogut dur a terme el seu desembarcament. «A partir d’aquí comença una odissea, que encara segueix, per desembarcar a qualsevol país i poder agafar un vol a casa». El Román està en ruta cap a l’illa de Curaçao (Antilles Neerlandeses) i espera poder desembarcar allà i viatjar amb avió fins a Barcelona, fent escala a Amsterdam. «Li dono voltes i penso que mentre a Espanya s’ha confinat i s’està desconfinant, jo segueixo aquí. Només espero la trucada ‘màgica’ que em digui: ‘Fes les maletes. Desembarques’».

Atrapat mar endins

Un músic català que treballa en un creuer porta més de 80 dies sense baixar a terra per les restriccions aplicades als EUA i els països del golf de Mèxic i el Carib

El més llegit