La llei de violència infantil amplia els terminis de prescripció per delictes de pederàstia

Una vegada que l’epidèmia del coronavirus sembla continguda, el Govern vol començar a recuperar els projectes legislatius que van quedar aparcats per frenar una amenaça a la salut mundial de dimensions desconegudes. Entre aquests, l’Executiu preveu aprovar en Consell de Ministres, com a màxim d’aquí a un parell de setmanes, l’avantprojecte de llei de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència, una norma que a priori compta amb el suport de totes les forces polítiques, però que a causa de les repeticions electorals i el bloqueig polític s’ha anat ajornant, per a disgust dels col·lectius que recolzen la infància i de les víctimes d’abusos sexuals. A Espanya cada dia s’interposen més de 100 denúncies per casos en què la víctima és un menor d’edat. I aquestes dades suposen només la punta de l’iceberg perquè molts nens no s’atreveixen a exterioritzar que són objecte d’assetjament o abusos sexuals a l’escola, a casa o altres llocs. Davant això, la intenció del Govern és aprovar una norma integral que converteixi la infància en un col·lectiu d’especial protecció. I si s’aprovar definitivament la llei (per a la qual cosa fan falta mesos), Espanya es convertirà en un país referent, ja que els països nòrdics tenen legislacions exemplars contra el maltractament en l’àmbit familiar però cap estat de la UE té una llei integral que busqui aturar la violència en tots els entorns. Aquests són els aspectes més destacats del projecte legal, segons el text a què ha tingut accés EL PERIÓDICO: La prescripció dels delictes, a partir que la víctima faci els 30 anys Una de les principals peticions de les víctimes d’abusos sexuals és que s’ampliï el termini de prescripció d’aquests delictes, que en l’actualitat caduquen entre 5 i 10 anys a partir de la majoria d’edat de la víctima. I és que moltes persones no s’atreveixen a denunciar fins que han passat dècades des que van patir les vexacions, el que ha provocat que, per exemple, en el cas Maristes, dels 13 professors denunciats, només un va anar a judici i per quatre de les 17 denúncies. Davant aquest i altres casos d’impunitat escandalosos, el Congrés va aprovar per unanimitat sol·licitar que el termini de prescripció comenci a computar quan la víctima faci els 30 anys, una petició que ha sigut inclosa per l’Executiu en l’avantprojecte legal, que ha ultimat l’equip de l’àrea social, que capitaneja Pablo Iglesias des de la vicepresidència. Nous delictes a internet i enduriment del tercer grau La norma crea a més nous delictes per castigar els que utilitzin les noves tecnologies per incitar al suïcidi, l’autolesió o els trastorns alimentaris dels menors, així com a actes de naturalesa sexual. A més, preveu que les autoritats judicials retirin aquests continguts d’internet per evitar la persistència delictiva. Així mateix, l’avantprojecte endureix les condicions per a l’accés al tercer grau, la llibertat condicional o els permisos penitenciaris per a persones condemnades per abusos sexuals a nens. El deure de denunciar i la prova preconstituïda El projecte legal estableix el deure de denunciar les situacions de violència davant l’autoritat competent, una exigència que es configura de forma més severa per als col·lectius que tenen encomanada l’assistència, l’ensenyament o la protecció dels menors. A més, es regula de forma específica el deure de comunicació de continguts a internet que constitueixin una forma de violència o abús sobre els nens, siguin o no delicte. Així mateix, s’obliga les forces de seguretat i els operadors judicials a la pràctica de la prova preconstituïda, que consisteix que la víctima faci una única narració dels fets davant el jutjat d’instrucció, sense que sigui necessari que repeteixi una vegada i una altra les vexacions que ha patit, cosa que provoca una doble victimització. Protocols d’actuació a les escoles i agents especialitzats La llei estableix la necessitat de tenir uns protocols d’actuació davant l’assetjament escolar, el ciberassetjament, l’assetjament sexual, la violència de gènere i altres formes de violència als centres educatius, on es crearà la figura del coordinador de benestar, així com als centres sanitaris, esportius i d’oci. També preveu que les forces i cossos de seguretat disposin d’unitats especialitzades en la prevenció i detecció precoç. Finalment, obliga el Govern a l’elaboració de dos projectes de llei per tal de crear l’especialització en la jurisdicció penal i civil, així com en el ministeri fiscal. Registre unificat de dades, davant la falta d’una estadística fiable I, per tal de tenir una informació molt més fiable de la qual es disposa avui dia sobre el nombre de menors que pateixen violència, la llei crea un registre central d’informació al qual els jutjats i esl policies han de subministrar informació sobre les víctimes, les vexacions o els delictes que hagin patit, així com sobre qui són els agressors. Amb això, es tindrà una fotografia més real sobre un problema amagat i tan preocupant. Una norma que arriba amb retard La gènesi d’aquesta llei ve de lluny. El Congrés va acordar el juny del 2014 la creació d’una subcomissió d’estudi per abordar el problema de la violència sobre els menors. L’esmentat òrgan va adoptar 140 propostes que van donar lloc, el 2017, a l’aprovació d’una proposició no de llei, per la qual s’instava el Govern a iniciar els treballs per a l’aprovació d’una llei orgànica.

La llei de violència infantil amplia els terminis de prescripció per delictes de pederàstia

El Govern preveu aprovar en uns dies l'avantprojecte, que fixa que la caducitat s'iniciï quan la víctima tingui 30 anys

La norma situarà Espanya a l'avantguarda, a l'incorporar el deure de denunciar i protocols a les escoles i els centres sanitaris

El més llegit