Barcelona i Madrid van desescalar amb una taxa de casos de gairebé el doble que la mitjana espanyola

La desescalada està sent un ‘cafè per a tothom’, o això sembla. Ni tots els territoris espanyols estan deixant el confinament per la pandèmia del coronavirus al mateix ritme, ni s’estan aplicant els requisits d’igual manera a tot arreu. Ni s’estan fent tampoc els deures amb igual devoció i entrega. Per molt que, per exemple, Madrid s’hagi queixat ostensiblement de no haver pogut passar a la fase 1 des del primer moment, els informes tècnics en què es va basar el Ministeri de Sanitat per regular el procés a Espanya demostren que les últimes autonomies en desconfinar-se, la Comunitat de Madrid, Catalunya i Castella i Lleó, acumulaven una incidència de casos molt superior a la mitjana de la resta d’Espanya. Gairebé del doble en el cas de les capitals espanyola i catalana. Els informes sobre els quals ha pivotat el controvertit pas a la fase 1, fets públics amb nocturnitat dilluns a última hora pel Govern de Pedro Sánchez, després que algunes comunitats els exigissin a plens pulmons, constaten també deficiències en el diagnòstic dels casos nous i el seguiment dels seus contactes, una insuficient capacitat als laboratoris o la falta de professionals a les tres autonomies. La Comunitat de Madrid presenta una incidència acumulada en els 14 dies anteriors a la publicació de l’últim informe (el termini d’incubació de la malaltia) de 35 casos diagnosticats per cada 100.000 habitants, i Castella i Lleó, de 41, mentre que la mitjana espanyola és de 20 nous positius per 100.000 habitants. A Catalunya, l’informe diferencia entre la regió sanitària de Barcelona, on es detecten 34,8 casos pel volum de població esmentada, la regió Metropolitana Sud, amb 31 positius, i la Metropolitana Nord, amb 21 casos i per tant a prop de la mitjana espanyola. És a dir, si només s’hagués tingut en compte l’evolució epidemiològica, l’àrea que engloba ciutats com Badalona, Sabadell i Terrasa, Mataró i Granollers podria haver desescalat a un ritme més ràpid. Malgrat això, la Generalitat va preferir ser prudent i no separar Barcelona d’aquesta àrea. No obstant, dilluns que ve el Departament de Salut vol que les tres regions sanitàries s’unifiquin, per permetre la mobilitat entre els seus municipis. Criteris diversos Els informes publicats pel Ministeri de Sanitat sobre les decisions que van permetre o no el pas a la fase 1 deixen clar que la capacitat de dur a terme un diagnòstic precoç, així com la possibilitat de fer PCR a totes les persones amb símptomes entre 24 i 48 hores, és un dels criteris clau a l’hora de permetre la desescalada, però no l’únic. S’ha tingut en compte també l’esmentada incidència en els últims 14 dies i des de l’inici de la pandèmia, els llits disponibles als hospitals per fer front a un rebrot o la mobilitat a les regions. Cap dels criteris té indicadors definits i concloents, per la qual cosa els informes són diferents entre si. Sanitat ja va avisar que el canvi de fase obeiria a requisits quantitatius i qualitatius, interrelacionats entre si. Malgrat això, sí que hi ha una constant: «Les recomanacions». Sanitat permet o no el canvi de fase i sempre postil·la aspectes a millorar. Així, a Catalunya considera que existeix «un alt nivell d’integració entre les diferents institucions involucrades en la gestió dels casos», si bé demana «millorar» la proporció de casos als quals es fa PCR, ja que en atenció primària només arriba al 21% de les persones que presenten símptomes compatibles amb el coronavirus, mentre que als hospitals és del 100%, l’objectiu també als CAP. PCR a sospitosos En els centres de salut de la Comunitat de Madrid es fa la prova diagnòstica a un percentatge molt més gran, del 43% dels sospitosos, si bé quan va sol·licitar per primera vegada el pas de fase només es realitzaven a un 32%, per la qual cosa el Govern va sol·licitar millores en el diagnòstic. I, en el seu últim informe, insisteix que tot i que s’ha incrementat el nombre de proves i el personal que realitza el seguiment dels casos i els seus contactes, convé «continuar amb els esforços» realitzats. Quant al País Valencià, que també va protestar perquè Sanitat no va autoritzar el pas d’algunes de les seves àrees sanitàries l’11 de maig, l’informe justifica la decisió amb el baix índex de proves PCR, només a un 20% dels sospitosos, així com en problemes en el control de la mobilitat. Aquest motiu i l’«elevada» taxa d’incidència del virus van ser també les causes que van provocar que Màlaga i Granada seguissin a la fase zero una setmana més, i per això no van desescalar al ritme de la resta de províncies andaluses, com demanava el seu govern regional.

Barcelona i Madrid van desescalar amb una taxa de casos de gairebé el doble que la mitjana espanyola

Sanitat els va permetre el pas a la fase 1 amb 35 casos per cada 100.000 habitants

L'evolució a l'àrea Metropolitana Nord és molt més favorable que a la capital catalana

El més llegit