Tots els matins, la Carmen, amb els seus 86 anys i pas lent, camina els 15 minuts que separen casa seva de la residència on viu el seu marit des de fa gairebé dos anys i que, com la resta, està tancada per a les visites. Acompanyada de la seva cunyada o de la seva filla, dia rere dia s’atura al costat d’una finestra del recinte que dona al carrer i en la qual sempre l’espera l’Antonio per regatejar-li al coronavirus els petons que els està robant. Encara que sigui a distància.