«‘Baaaares, qué lugares...’». Són les nou del matí a Gandia i Voro estrena l’entrada en la fase 1 cantant i prenent un cafè amb uns amics en una terrassa. «Hi havia ganes; això és el que més he trobat a faltar. Al final, tant esport és dolent», assegura entre rialles. Ha tornat l’alegria, les compres que es paguen amb monedes i una certa relaxació en les normes. Manen les mascaretes, però ja es veuen les primeres abraçades clandestines, els primers copets a les espatlles.