El doctor Barbacid és cardiòleg a La Paz, però també treballa en torns rotatoris a les plantes d’hospitalització per Covid-19. La doctora Suárez, cardiòloga a la Clínica de Navarra a Madrid, col·labora com a voluntària a Ifema, una experiència «enriquidora», diuen, per la predisposició a «ajudar-se uns als altres» durant la pandèmia.

L’àrea d’especialització d’Enrique Barbacid a l’Hospital Universitari de La Paz (Madrid) és doble: cardiologia infantil i cardiopaties congènites de l’adult; Aida Suárez treballa a la seu madrilenya de la Clínica Universitària de Navarra, amb especial dedicació a l’«assistència ventricular i el trasplantament cardíac», segons consta a la seva fitxa hospitalària.

Tots dos han dedicat a la seva especialitat molts anys d’estudi, residència, feina diària i recerca.

Però la pandèmia ha suposat una tornada als orígens, en el moment en què, durant la residència, van fer rotacions a urgències, cures intensives o medicina interna. 

Posant l’espatlla davant de l’emergència

La rutina per a aquests metges va canviar des del moment en què van començar a arribar als hospitals pacients amb coronavirus.

Des d’aleshores, a cardiologia de La Paz –explica el doctor Barbacid– s’han suspès les consultes i s’han restringit les intervencions programades: «S’han de fer a la carta perquè no disposem de personal d’anestèsia ni de prou respiradors» després d’haver-se derivat bona part dels mitjans.

«L’hospitalització també s’ha vist desplaçada en la meva unitat per poder ubicar pacients adults amb coronavirus a la zona de cures intensives pediàtriques», afegeix.

Juntament amb aquestes mesures, la direcció va sol·licitar voluntaris entre tots els departaments per reforçar les plantes de Covid-19.

Enrique Barbacid és un d’aquests voluntaris, que, en torns rotatoris d’una setmana, reforcen la tasca dels metges que estan suportant la càrrega de treball més gran d’aquests moments.

«Això satisfà la nostra necessitat de col·laborar, no només fent espai físic per a l’hospitalització i les cures intensives en els nostres departaments, sinó també posant fil a l’agulla; és un sentiment de voluntat d’ajuda», explica.

La doctora Suárez va sentir la mateixa necessitat d’ajudar al seu hospital. Durant els dies de més pic assistencial va reforçar el servei d’urgències: «Metges de diverses especialitats, des de dermatologia fins a neurologia o al·lergologia, ens vam desplaçar per ser el suport d’ajuda als metges d’urgències, els intensivistes, els internistes i els pneumòlegs, que són els altres líders de les plantes d’hospitalització per Covid-19».

Quan la pressió assistencial va començar a disminuir, Aida Suárez va buscar un lloc on continuar ajudant: l’hospital de campanya d’Ifema, a Madrid.

Allà acudeix com a voluntària el temps que li deixa lliure la clínica, on té reducció de jornada per la cura d’un fill. Una difícil conciliació laboral i familiar, a què resta importància: «En el fons és un període curt de les nostres vides». 

Adaptats a nous protocols

 L’Aida i l’Enrique han hagut d’adaptar-se a noves pràctiques mèdiques, però parteixen d’una base sòlida. 

«Tots sabem la medicina bàsica, tot i que amb els anys et centres tant en la teva especialitat que tens la sensació que hi ha coses que no domines. Però tenim un coneixement de patologia d’urgències. Durant la residència vam estar en aquesta àrea, a l’uci, en diferents departaments, on vam completar la nostra formació», explica la cardiòloga. 

El doctor Barbacid argumenta que els protocols els permeten adaptar-se de forma gairebé immediata, fins i tot en especialitats com pediatria, on el canvi és més gran: «Es passa a veure una patologia amb què no es té cap experiència prèvia i, a més, es passa a tractar pacients adults, que tenen una manera diferent d’emmalaltir». 

Seguir les pautes i respectar els esquemes de protocol, diu aquest metge, permet que «en un parell de dies» s’acostumin a la nova rutina. 

El resultat és la creació d’equips multidisciplinaris, que es posen al servei de l’emergència: «Al meu hospital la setmana passada hi havia dues ginecòlogues, un cirurgià cardíac infantil, un endocrí, un pneumòleg, una pediatra, un maxil·lofacial i jo. Tots vam atendre una planta de pneumologia», explica l’Enrique. 

Ifema, una experiència única

Si aquests equips multidisciplinaris han suposat un canvi en cada centre, l’experiència més innovadora és a l’hospital de campanya muntat a Ifema. 

Juntament amb el personal que hi treballa a temps complet, els voluntaris s’organitzen setmana a setmana i els horaris es distribueixen en funció de les hores i dies en què pot treballar cada un. 

Per a la doctora Suárez, un dels grans aprenentatges ha sigut la capacitat d’adaptació i la facilitat per formar equip entre professionals que fins al dia anterior ni es coneixien. 

«Procedim d’hospitals diferents i de sobte ens hem d’unir, però es veu com és fàcil adaptar-se quan un vol. Malgrat que hi ha moments durs, la predisposició és tan bona que la feina tira endavant gràcies a la capacitat de superar les dificultats entre tots», reconeix. 

Per a ella també és molt satisfactòria la relació amb els pacients, de qui destaca la voluntat de cooperar malgrat la duresa de la malaltia, la falta de familiars i les incomoditats d’un hospital improvisat, on els llits distribuïts a grans pavellons fan impossible la privacitat. 

«Penses que podrien estar queixant-se, però la seva reacció és excepcionalment bona; han assumit que estem fent tot el possible per ajudar-los i són els que més valoren el nostre esforç». 

Sobre les crítiques a l’organització, sobretot, en els primers dies de funcionament, Suárez considera que «no és moment» ni de criticar ni de defensar, sinó de «solucionar» l’emergència i analitzar encerts i errors quan tot hagi passat. 

«És una situació excepcional i no es pot esperar que tot funcioni com un rellotge. És cert que hi ha circumstàncies inacceptables, com que un professional hagi de treballar sense protecció, però és diferent criticar-ho que entendre-ho. Jo ho critico, però entenc que hi hagi pogut haver errors en moments en què la situació era desbordant», reflexiona. 

Traumàtica i enriquidora

Així està sent per a aquests cardiòlegs l’experiència de deixar la seva especialitat de forma provisional per unir-se a la lluita contra el coronavirus. 

«És traumàtica perquè canvies la teva manera de pensar, de viure, de treballar; canvies les teves prioritats, tot el que és anterior passa a un segon pla», explica el doctor Barbacid, que immediatament afegeix el qualificatiu d’«enriquidora». 

Valora el «gran esforç col·lectiu» que s’ha fet en un complex hospitalari tan gran com La Paz, on, en qüestió de dies, s’han modificat instal·lacions i s’han posat en marxa noves unitats. 

Coincideix amb ell la doctora Suárez. Adaptar-se a una situació tan diferent només s’explica, al seu judici, per la voluntat d’ajudar: «Infermers, metges, auxiliars, zeladors... hi ha moltíssimes persones que estan treballant als seus centres i com a voluntaris a Ifema. En un moment en què el 80% de la informació és de queixa o de crítica, això et fa veure la part positiva». 

L’Enrique i l’Aida reiteren el seu reconeixement al personal sanitari d’urgències i de les ucis: «L’únic que fem és ajudar-los en el que puguem. Jo no soc l’exemple del gran esforç que s’està fent», diu amb humilitat aquesta metge, que ha renunciat a les seves hores i dies lliures per unir-se als qui estan en la «primera línia» contra la pandèmia.