CRISI SANITÀRIA

Les classes 'online' pel coronavirus llasten els més pobres

Més de la meitat de les llars d'Espanya amb ingressos de menys de 900 euros al mes no tenen internet

Save the Children facilita connexions a les famílies sense recursos davant de la falta de resposta política

zentauroepp52925482 barcelona 25 03 2020 sociedad entrevista a una familia con 200330185031 / Manu Mitru

La Mariami, de 8 anys, anava a l’escola cada dia i assistia a classes de repàs tres vegades per setmana, però la crisi del coronavirus l’ha deixat sense una cosa ni l’altra perquè els centres han tancat. També ho ha fet el ciberlocutori on sol anar a fer els deures que li demanen a classe. «Em fa por que no pugui seguir la lliçó com la resta de nens de l’aula», relata la seva mare, Suyapa Velázquez. La seva llar és una de les moltes que no poden permetre’s pagar una connexió a internet, ni tampoc tenir un ordinador, i en què la fractura digital engrandirà encara més el biaix que la pobresa marca en l’aprenentatge en ple confinament. Els experts, a més, remarquen que la falta d’un estímul educatiu a casa es pot traduir en un augment del fracàs i de l’abandonament escolar, i demanen mesures als polítics.

La Suyapa viu amb el seu marit, les seves dues filles, la seva mare, la seva germana i els seus dos nebots: en total, vuit persones en un petit pis de Trinitat Vella, a Barcelona. Els qui aporten ingressos i paguen el lloguer són, de moment, ella i el seu marit. Ella, com a netejadora de la llar i ell, com a treballador en la construcció, dos sectors afectats pel pas de rosca del confinament. I així viuen les seves filles: «Estan atabalades, a casa no tenen cap rutina, estan tancades en quatre parets. Em dol que perdin un any de classe, que no tirin endavant», ressalta.

El gest de Save The Children

La seva filla gran, la de 8 anys, ja ha rebut deures de l’escola, però no els ha pogut entregar. «L’única pantalla que tenim a casa és la tele», conclou la mare. Mentre els seus companys de classe sí que poden connectar-se a la xarxa i fer les tasques que els demanen a l’escola, la Mariami no té aquesta sort. O, més ben dit, no la tenia, perquè Save the Children li instal·larà un ordinador i li donarà connectivitat a internet perquè pugui enviar tots els deures i també participar de les classes de reforç escolar, impartides per videoconferència. «La fractura digital agreuja la desigualtat en aquestes circumstàncies, hi ha un factor d’exclusió digital que hem d’abordar», assenyala Andrés Conde, director general de Save The Children a Espanya. Aquesta entitat brindarà portàtils, tauletes i connexió a internet a 3.390 nens a Espanya que es troben en un alt risc d’exclusió social.

«La fractura digital agreuja la desigualtat en aquestes circumstàncies. Hem d’abordar aquest factor d’exclusió»

Andrés Conde

Save The Children

Segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística, el 66% de les llars espanyoles que no arriben als 900 euros al mes no tenen internet a casa, i el 42% no tenen ordinador. A Catalunya, el 15% de les llars no tenen ordinador, un percentatge que entre les famílies amb rendes més baixes s’eleva fins al 34,8%. Es tracta d’unes dades que, avisen els experts, converteixen la fractura digital en una bretxa social. Segons les dades de Save the Children, aquestes milers de famílies que ells estan atenent viuen «amuntegades» i en la seva gran majoria s’han quedat sense ingressos. La por del desnonament, de no poder menjar, de no saber com afrontar els rebuts passa, en moltes ocasions, per sobre de la necessitat que els nens estiguin connectats perquè no es perdin res del que els diu el seu professor.

A Catalunya, el 15% de les llars no tenen ni ordinador

«Els períodes no lectius augmenten les desigualtats entre els alumnes. Es calcula que només sumant els estius, les diferències poden arribar a ser de dos cursos i mig», explica el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín. «Mentre els nens de famílies instruïdes tenen estímuls culturals, n’hi ha d’altres que perden molts aprenentatges perquè l’escola és el seu únic lloc d’aprenentatge», argumenta. Per això demana a polítics, mestres i escoles que «treballin ràpid» per acostar les escoles a aquests nens. «Aquests mesos tenen conseqüències molt demostrades», adverteix. ¿Quines? «Més abandonament prematur dels estudis, més fracàs escolar i desvinculació educativa», aclareix. 

La situació de les famílies vulnerables preocupa també la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FAPAC). «Posin el focus en les famílies més vulnerables, facin que aquests nens no es quedin aïllats de les classes», demana als responsables del Departament d’Educació la presidenta de l’entitat, Belén Tascón. Segons la seva opinió, el problema en aquestes llars no és només que no hi hagi ordinadors ni internet, sinó que moltes famílies no saben utilitzar-lo ni tampoc poden ajudar els seus fills amb els deures perquè o bé no coneixen l’idioma o bé no estan formats. «Ara més que mai s’ha d’enfortir l’ensenyament públic, que és on estan aquestes famílies, i no engrandir les desigualtats», lamenta.

Allargar el curs

Palacín proposa diverses recomanacions que es podrien aplicar. En primer lloc, utilitzar el mòbil, un dispositiu més habitual, per fer trucades, videotrucades i entaular contacte amb els alumnes. També suggereix corregir tasques com «si fossin fotos», perquè l’enviament dels deures no sigui tan «complicat». I en tercer lloc recomana que, una vegada passat el confinament, s’«allargui el curs fins al juliol» creant una xarxa d’escoles d’estiu d’alta qualitat. «No podem permetre’ns tenir aquesta seqüela en els nostres alumnes», sentencia.