Amb aquesta fauna es completen un parell de temporades del ‘National Geographic’. Rates de bambú, petits cocodrils, cadells de guineu, tortugues, serps, eriçons... «Emporta’t un estruç a casa per l’equivalent de 525 euros o un cérvol per 780 euros». Són un centenar d’animals, vius o preparats per a l’estofat. El cartell penjava en un lloc del mercat Huanan de Wuhan, epicentre de l’epidèmia del coronavirus que, a data de 29 de gener, ja ha causat 132 morts i prop de 6.000 contagis.
Hi ha molts zoològics culinaris a la Xina però pocs com el de Huanan: un miler de comerços que ofereixen des de prosaics tomàquets a les bestioles més exòtiques. «Hi he anat alguna vegada per comprar fruita. No està més brut que la resta, però té un munt d’animals salvatges. Per això intento evitar-lo», explica Liu, veí de Wuhan. Huanan està clausurat des que quatre venedors van mostrar símptomes d’una estranya pneumònia a finals de desembre i avui només el trepitgen els tècnics per indagar de quina bestiola va sorgir el virus. La Xina va prohibir la setmana passada el comerç d’animals salvatges fins a nou avís en mercats, restaurants i internet.
Avui és Huanan i el 2002 va ser Qin Ping. Des d’aquell mercat de Canton es va propagar el virus del SARS (síndrome respiratòria aguda greu) que va infectar 8.000 persones i en va matar 800 a tot el món. Ja llavors la Xina va debatre sobre els riscos de la seva tradició culinària per a la salut pública i va aprovar una prohibició absoluta que aixecaria el següent any per a 54 espècies.
Els seus esforços per ordenar el caos no han sigut escassos. S’ha millorat la higiene en els mercats humits i s’ha aprovat un sistema de llicències amb revisions rutinàries. Pequín, Xangai i Shenzhen han prohibit la venda d’ocells de corral i altres animals vius al centre. La Xina va aprovar el 2014 una llei contra el comerç d’animals en extinció que enviava a la presó durant tres anys a qui els mengés. Ho havia intentat abans: setge als furtius, multes milionàries, batudes policials, campanyes del basquetbolista Yao Ming o l’actor Jackie Chang... tot menys castigar el comensal, última i imprescindible baula de la cadena delictiva.
Plats «fora de carta»
Però Huanan ha revelat insuficients aquestes mesures contra el comerç d’animals salvatges, en perill d’extinció o no. Els inspectors de sanitat no van trobar res sospitós un mes abans que esclatés la crisi, les lleis es compleixen amb laxitud, no és estrany que els restaurants ofereixin plats «fora de carta» i a internet ha florit un mercat de complicat control.
«Els mercats humits són llocs on múltiples espècies d’animals conviuen i són sacrificats. La concentració dels animals i els seus fluids corporals faciliten que un nou patogen salti d’una espècie a una altra», assenyala Amesh Adalja, epidemiòleg del Centre John Hopkins per a la Seguretat Sanitària.
En el SARS va ser un virus que va canviar des d’un ratpenat a una civeta; en l’actual es discuteix si es va originar en serps (alguns experts són escèptics sobre la transmissió de rèptils a mamífers) o en un ratpenat que va passar a un altre hoste animal abans d’encomanar els humans.
Els discursos oficials suggereixen un canvi dràstic. La Comissió Central per a la Inspecció i Disciplina, atrafegada en general en depurar les pomes podrides del partit, assenyalava aquesta setmana que «la Xina ha de respectar les lleis de la naturalesa i promoure els hàbits alimentaris científics i saludables».
Consum d’animals gairebé vius
Passa que les matèries fresques són innegociables per a molts xinesos, el sacrifici recent és preceptiu i les neveres arruïnen la litúrgia. El consum d’animals gairebé bategants integra la cultura i és entès com un luxe per un poble amb la gana en la seva biografia recent. Sumem les creences tel·lúriques sobre les seves virtuts medicinals, ja sigui una vida o una erecció més longeva, i el resultat és una inèrcia invencible.
Un vídeo viral amb una jove endrapant amb escuradents un ratpenat s’esgrimeix aquests dies com a dubtós corol·lari que els fastigosos i assilvestrats hàbits alimentaris xinesos amenacen la salut global. El vídeo, de fet, està gravat a Palau, una illa del Pacífic, i aquesta arrogància occidental d’imposar al món els seus subjectius criteris sobre quins animals són comestibles afronten amb el racisme. Les veus més assenyades han aclarit que és la higiene, i no el menú, allò que urgeix canviar a la Xina. L’epidèmia de l’H1N1 va néixer en els porcs i és improbable que embotir d’antibiòtics el bestiar a les explotacions intensives d’Occident porti bones notícies a la salut global.