La 25 Cimera del Clima, la més llarga de la història, va acabar aquest diumenge amb l'aprovació d'un document titulat'Xile-Madrid. Temps d'actuar', que recull el mateix lema de la cimera i que ha deixat insatisfets els moviments socials. Diverses oenagés internacionals presents a la clausura de la cimera han expressat la seva “«decepció»” amb el text adoptat avui al plenari ja que, asseguren, segueixen sense abordar la justícia social i sense tenir en compte la veu dels moviments socials en la presa de decisions, cosa que manté una “«gran bretxa»” entre les demandes de la ciutadania i la “«inacció»” dels governs.
La directora executiva de SEO/Birdlife, Asunción River, ha lamentat que el document definitiu de la cimera que originalment s'havia de celebrar a Xile “«no ha estat a l'altura de la ciència ni dels crits del carrer»”. Amb tot, Ruiz ha reconegut alguns avenços tímids: “«Almenys, s'ha aconseguit introduir la natura i la seva funció en la lluita contra el canvi climàtic, gràcies al fet que molts països han aconseguit aïllar el Brasil en la seva pretensió de no incorporar el paper dels oceans i l'ús de la terra”» en aquesta lluita.
En aquest sentit, l'oenagé One Ocean ha valorat «el tan esperat» reconeixement sobre el paper vital de l'oceà en el sistema climàtic, però considera que la declaració final de la COP25 és «insuficient» per les seves mancances per enfrontar l'emergència climàtica. «Sense retallades immediates i a gran escala de les emissions de CO2, perdrem l'oportunitat de mantenir l'escalfament global a 1,5 graus o per sota d'aquesta xifra», ha declarat ek director de ciència de REV Ocean, Alex Rogers.
Per la seva banda, la representant de l'organització IPO/Farmers a la COP25 ha destacat la importància de les comunitats locals, que són “«experts en clima i hem vingut amb solucions reals», i ha lamentat que se'ls silencia i «es nega així l'oportunitat d'aprendre de nosaltres». «No podem aportar el nostre coneixement si no es respecten els nostres drets», ha afegit la representant d'aquesta organització de Nova Zelanda, que ha destacat la lluita contínua dels pobles indígenes perquè s'incloguin els seus drets en les declaracions dels governs. Les empreses s'obliden, ha subratllat, “«que no podem negociar amb la naturalesa», va afegir.
Els representants de l' oenagé WWF han mostrat també la seva decepció després de dues setmanes “«clamant per una ambició més gran»”, ha assegurat la responsable de Clima i Energia d'aquesta organització, Mar Asunción. “«No hi ha cap compromís que impedeixi l'augment de la temperatura del planeta de tres graus», ha recalcat la representant ecologista, que ha qualificat el text de «massa feble» per garantir que tots els països presentin compromisos més ambiciosos i en línia amb la ciència el 2020.
Els portaveus del moviment Fridays for Future han anunciat més accions per exigir una resposta al desafiament del canvi climàtic que posi les dones i els indígenes en el centre de les decisions després de recordar que han portat a la cimera «el missatge de set milions de ciutadans de tot el planeta que exigeixen una acció climàtica». La falta d'acord, han afegit, ha provocat encara més frustració en els joves, per la qual cosa continuaran sortint al carrer cada divendres.
Greenpeace també ha mostrat el seu descontentament. La societat civil ha demostrat, asseguren els seus portaveus a la cimera, que no es conforma amb un resultat així i no deixarà de lluitar perquè s'anteposin els interessos de les persones als d'una minoria, els «lobbies» que han soscavat els avenços de la COP25. Aquesta organització ecologista considera que s'ha tancat la porta a la ciència i a les exigències de la societat civil, que reclamaven acordar unes solucions urgents i ambicioses de cara a l'emergència climàtica, mentre els polítics es barallaven pel model del nivell d'emissions de l'article 6, que «amenaça els drets dels pobles indígenes i posa un preu al medi ambient».