Drashko Kostovski (Skopje, Macedònia, 1976) és responsable de joventut i educació sexual a la Federació Internacional de Planificació Familiar a Europa. Coneix a fons, per tant, el panorama europeu i ha participat en investigacions sobre els efectes que tenen aquests continguts en aquells països on formen part del currículum escolar.

¿Per què és necessari que els centres educatius imparteixin educació sexual?

Els joves d’avui necessiten més que mai educació sexual per millorar la seva salut, defensar els seus drets i protegir-se de la violència. I la responsabilitat de l’Estat és satisfer aquestes necessitats. De fet, el Tribunal Europeu de Drets Humans va remarcar que preparar els nens perquè facin front a les diferents realitats socials, també en la intimitat, és una responsabilitat central de l’educació pública.

¿Quins efectes té aquest tipus d’educació en els alumnes?

Com va destacar la guia internacional de la Unesco del 2018, l’educació sexual redueix els riscos entre la gent jove, ja que augmenta l’ús de mètodes anticonceptius contra els embarassos no desitjats i les malalties venèries. Però els efectes van més enllà. Amplia la capacitat de les persones de cuidar-se de si i dels altres en els ambients íntims i ajuda a desenvolupar l’empatia. Contribueix, a més, a fer que les relacions sexuals siguin en igualtat, felices, saludables, satisfactòries i consensuades.

¿Redueix la violència masclista?

Cada vegada hi ha més investigacions que ho evidencien, perquè els estudiants adquireixen coneixements de relacions de gènere més equitatives i basades en el consentiment, la qual cosa qüestiona les normes socials freqüentment dominants i nocives. A més, aborda les diferents necessitats de tots els joves, inclòs el col·lectiu LGTBI, i per això ajuda a eliminar l’assetjament homofòbic a les escoles.

¿Quan no hi ha educació sexual a les escoles, d’on obtenen la informació els joves? 

Normalment dels seus amics i d’internet, on el porno és de fàcil accés i generalment el primer canal d’informació. El problema és que en el porno els conceptes estan distorsionats i s’ofereix una versió poc realista sobre la sexualitat humana, ja que les dones són representades com a objecte de domini masculí. En l’era digital no és possible controlar quina informació veuen els joves i com la interpreten. I les conseqüències d’això per al desenvolupament individual i de la societat són més que evidents. També tenen la seva importància les campanyes publicitàries que perpetuen els rols de gènere nocius i normalitzen el masclisme.

A Espanya a penes hi ha educació sexual, excepte els plans implantats recentment en alguna comunitat 

La situació a la UE és molt variada. Els països escandinaus són pioners en educació sexual; per exemple, Suècia la va introduir en la dècada de 1950. A més, hi ha països com Irlanda i Portugal, amb una forta tradició catòlica, que han introduït aquests continguts fa algun temps. I els països d’Europa de l’est han fet un progrés significatiu en les últimes dècades, com per exemple Estònia.

Però igual com a Espanya, hi ha països on sectors amb valors regressius s’oposen a aquest tipus d’educació, promouen les famílies tradicionals, propaguen l’homofòbia i busquen desmantellar lleis que protegeixen les dones i les nenes de la violència. Per això, recentment el Parlament Europeu ha condemnat el projecte de llei polonès, que penalitza l’educació sexual, inclosos els continguts sobre mètodes anticonceptius. A Espanya algunes comunitats autònomes estan fent esforços, però és necessari un compromís clar del Govern per fer realitat l’educació sexual a tot el territori.

¿Creu que les taxes de violència masclista

És el més probable. Totes les resolucions europees rellevants recomanen encaridament l’educació sexual, com el Conveni d’Istanbul, entre d’altres. Això significa que no és suficient amb les lleis que ofereixin una atenció posterior a les víctimes. S’ha d’abordar la causa de la violència: la discriminació patriarcal. Els joves han de conèixer i lluitar contra les pràctiques culturals nocives, i per això l’educació hi juga un paper molt important. 

¿L’educació sexual a la UE també s’imparteix en escoles religioses?

En aquells països on hi ha educació sexual per llei, sí. Per exemple, als Països Baixos, és obligatòria a totes les escoles d’educació primària i secundària, religioses o no.

¿L’educació ha de ser estrictament sexual o ha d’anar acompanyada d’altres continguts? 

El disseny marcat per l’Organització Mundial de la Salut, la Unesco i altres actors és inequívoc i estableix que s’han de basar en la igualtat de gènere, els drets humans i el reconeixement de la diversitat. D’aquesta forma, els continguts són més efectius, per reduir les malalties de transmissió sexual i els embarassos no desitjats, que quan s’aborden només els aspectes biològics. El millor model és el que aborda aspectes cognitius, emocionals físics i socials.