L’Escola d’Educadors Socials avisa del greu impacte en la salut mental que pateixen els educadors que treballen en el sistema d’atenció a nens i adolescents tutelats. Un 15% dels educadors socials ha estat de baixa per estrès i el 68% afirma que el seu centre no ha avaluat mai els riscos psicosocials. Ho van exposar aquest divendres en una jornada a Barcelona, en què van informar dels resultats d’una enquesta feta a 706 treballadors del sistema de protecció.
«Por, treballem amb por». Així de contundent va ser el dictamen de Joan Dueñas, educador social i membre del comitè d’ètica del col·legi professional. Por de les agressions. Aquest any, i segons dades del sindicat UGT, ja s’han registrat 76 agressions en els centres de menors que són de titularitat pública. Però més del 80% dels centres que atenen els menors en risc no tenen ni tan sols un protocol sobre agressions que reben dels nens i adolescents que atenen. «La Generalitat ens va dir que ho havíem de negociar amb cada centre, això és inassumible, i més tenint en compte que hi ha algunes entitats que no permeten tenir representació sindical», va afirmar Antonio Gutiérrez, representant sindical de la UGT. Segons l’enquesta de l’escola, un 57% dels treballadors ha estat de baixa, i d’aquests el 12% ho ha estat per una agressió.
Però uns altres riscos a què s’exposen els educadors són, eminentment, els que afecten la salut mental. «Us recordo que l’OMS ha catalogat el ‘burnout’, la síndrome del treballador cremat, com una patologia mental molt present entre els educadors socials», va dir Susanna Rubiol, especialista en prevenció de riscos laborals. El 23% dels educadors enquestats que ha estat de baixa ho ha fet a causad’estrès, depressió o ansietat viscuda, i a un de cada 10 aquesta situació emocional l’ha portat a deixar la feina. «El problema és que hi ha centres privats on els directors prohibeixen als treballadors agafar la baixa, tenim casos registrats que hem denunciat al síndic de greuges», va afirmar Gutiérrez. Els mateixos treballadors constaten que «a la DGAIA ningú es jubila». Ho confirma l’enquesta, que afirma que, de mitjana, els educadors socials tenen entre 26 i 30 anys.
Una altra dada que preocupa l’escola és la dignificació del sector. El 25% dels enquestats treballen –i estan contractats– com a educadors, tot i que no en tenen la titulació ni hi estan habilitats. Altres dades que no agraden. Un de cada tres afirma que el seu centre no compleix les ràtios i la meitat dels enquestats afirmen que la seva empresa no compleix el conveni d’Acció Social. Un conveni que havia de negociar-se de nou, però les negociacions del qual estan estancades.
Més recursos
«Nosaltres no podem augmentar els sous si la Generalitat no augmenta els recursos que ens atorga», va dir el director de la Confederació del Tercer Sector, Joan Segarra. En general, la inversió que el Govern destina al tercer sector, en tots els seus àmbits, fa 10 anys que està congelada, mentre l’IPC ha anat augmentant. Fet que ha comportat les entitats i patronals a organitzar-se en una taula unitària. «Amb aquesta situació no podem augmentar els sous», va afirmar Segarra. Qui també està d’acord en augmentar els sous, i per tant, l’aportació és la Generalitat. Així ho va afirmar la directora general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), Ester Cabanes, que va sustentar en la pròrroga pressupostària la seva incapacitat per augmentar els pagaments. «Necessitem anar al Parlament i aprovar un augment del pressupost». Segons dades que va exposar la directora, la DGAIA cobreix el 60% de la seva despesa amb fons de contingència per haver esgotat el pressupost.
La directora de la DGAIA va afirmar, no obstant, que hi ha motius per a l’esperança. Abans la Generalitat no podia demanar auditories dels centres de menors, ara sí, després d’aprovar el nou sistema de pagaments mitjançant les acreditacions. I va explicar que, l’últim any, després de rebre algunes denúncies han multat alguns centres, fins i tot retirat la concessió del servei. Tot i que sí que va reconèixer que l’Administració ha «de fer més» per complir els drets de la infància en risc i donar-los oportunitats «de veritat».