Cada dia, 311 persones demanen socors a l’estat espanyol a la recerca d’asil i protecció internacional. Però la majoria no ho aconsegueixen, ja que el 76% de les sol·licituds són denegades, segons dades del Ministeri de l’Interior que la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) ha aportat aquest dimarts en roda de premsa. Una d’aquestes milers de persones és l’Hugo, un periodista salvadorenc que l’any passat va fugir del seu país després que les MARAS amenacessin els seus fills. 

Aquest any, des del gener fins al maig, les Oficines d’Estrangeria han rebut 46.696 peticions d’asil. Si es compleixen les previsions, és possible que l’any acabi amb 100.000 sol·licituds. "Xifres rècord, un any més," ha puntualitzat la portaveu de l’entitat a Catalunya, Pascale Coissard. L’any passat van ser 54.000 els sol·licitants d’asil. La xifra ja havia crescut un 73% respecte del 2017, i suposa un augment del 245% si la comparem amb les dades del 2015. Tot i que si bé és cert que creixen les sol·licituds, Espanya segueix lluny de les dades d’Alemanya i França, que se situen en 180.000 i 120.000 a l’any.

La de Madrid és la comunitat espanyola on es registren més sol·licituds de protecció internacional, amb 20.000 peticions el 2018. En segon lloc hi ha Catalunya (8.000 peticions) i, específicament, Barcelona (7.000). Per darrere se situen Andalusia (5.400), la Comunitat Valenciana (4.300) i Melilla (3.400). 

No obstant, la majoria de les persones que truquen a la porta de l’Estat es troben un sistema d’asil que “no les protegeix”, va sentenciar Coissard. En primer lloc, perquè les denegacions de l’asil han pujat fins a suposar el 74% del total. I segon, perquè l’espera a tenir la resposta voreja la il·legalitat, ja que segons la llei no hauria de superar els sis mesos de demora.

Aquestes persones han d’esperar almenys 6 mesos per a la primera visita a Estrangeria. "S’estan donant cites prèvies per al gener del 2020", ha assenyalat Coissard, que es pregunta: "¿Què fan mentrestant aquestes persones que estan en els llimbs?". En total, es calcula que hi ha 78.000 persones que estan esperant per tenir una resposta de l’Estat espanyol. "Hi ha refugiats que estan esperant per la seva sol·licitud d’abans del 2017", ha assegurat la portaveu

Per nacionalitats, Veneçuela continua liderant la llista de peticions d’asil amb 19.000 persones que ho van fer l’any passat. La segueixen Colòmbia, Síria, Hondures i el Salvador. No obstant, aquest any, el nombre de persones sirianes ha caigut i en tercera posició es col·loca Nicaragua. "Espanya està sent una alternativa per a les persones que fugen de la violència a l’Amèrica Central, després del veto de Trump", ha mantingut el president de l’entitat a Catalunya, Miguel Pajares.

Sota aquestes estadístiques, s’amaguen les vides de terror que viuen les persones. Com per exemple la de l’Hugo, un periodista salvadorenc que va haver de sortir corrents després de les amenaces i extorsions de les MARAS, els grups de delinqüència juvenil. Al seu fill gran, de 20 anys, l’amenaçaven perquè s’impliqués en el negoci de la droga. A la seva filla, de 14, la van intentar agredir i constantment rebia amenaces que la violarien.

"Era insostenible", ha explicat. El 2017 la mare i els fills van volar a Espanya. El maig del 2018 ho va fer ell, periodista, que també passava "por" fent la seva feina. Fa un any que viu amb la seva família a Cabrera de Mar (Maresme) en una llar que li ha facilitat el CEAR. Col·labora amb la ràdio, envia alguns articles i, sobretot, ajuda en el voluntariat amb tot el que pot. "Que els polítics es posin en la nostra situació, necessitem recolzament", ha demanat. 

Preocupació pel Mediterrani

L’entitat s’ha mostrat "molt preocupada" per falta d’embarcacions de salvament marítim al mar Mediterrani. "Els polítics europeus han optat per alinear-se amb els postulats ultres i criminalitzar qui està salvant vides i defensant drets humans", ha assenyalat el president del Comitè Català d’Ajut al Refugiat. Calculen que el 2018, moria una de cada 52 persones que es llançaven al mar. "I ara no hi ha ningú salvant aquestes vides", ha criticat. L’entitat també ha culpat l’executiu de Pedro Sánchez d’estar desenvolupant "retorns en calent" a les concertines de Ceuta i Melilla, una pràctica considerada il·legal pel tribunal de drets humans d’Estrasburg. 

La majoria de refugiats, lluny d’Europa

El continent Europeu té encara un "llarg camí per recórrer" en l’acollida de les persones que s’escapen de la guerra i les persecucions. L’any passat, l’ACNUR va comptabilitzar 30 milions de refugiats al món, i 40 milions de desplaçats interns, és a dir, persones que escapen a altres regions del seu país. En aquest sentit, el 85% d’aquestes persones viuen als països de l’entorn, per exemple Turquia, que acull 3,5 milions de persones, o el Pakistan i Uganda, amb més d’un milió cada un. Si tenim en compte aquestes dades, els països occidentals només acullen el 15% de refugiats que hi ha a tot el món.