El Consell de Ministres ha aprovat aquest divendres l’Estratègia Nacional de Pobresa Energètica 2019-2024 en la qual proposa prohibir els talls de llum durant les onades de fred i de calor a les llars vulnerables. El text, presentat en roda de premsa per la ministra per a la Transició Energètica, Teresa Ribera, també contempla la possibilitat de crear un nou bo social que sigui automàtic i cobreixi totes les fonts de subministrament, tant elèctric com tèrmic, incloent l’aire condicionat a determinades zones climàtiques, aigua calenta sanitària i cuina.
L’estratègia, que defineix per primera vegada de forma oficial el concepte de pobresa energètica, estableix uns indicadors per al seu seguiment partint de quatre indicadors –despesa desproporcionada, pobresa energètica amagada, incapacitat per mantenir la vivenda a una temperatura adequada i el retard en el pagament de les factures– segons els quals a Espanya hi ha entre 8,1 i 3,5 milions de persones amb pobresa energètica. Unes xifres que l’Executiu planteja reduir entre un 25% i un 50% en els pròxims cinc anys.
L’estratègia planteja 4 eixos d’actuació amb 19 accions concretes. Així, es prohibeix tallar el subministrament en situacions climatològiques extremes, com una onada de fred o de calor. Una restricció se suma a les ja existents: no és possible tallar el subministrament a famílies en risc d’exclusió social i beneficiaris del bo social si en la unitat familiar hi ha un menor de 16 anys, una persona amb discapacitat igual o superior al 33% o amb grau de dependència II o III. A més, s’amplia en quatre mesos (vuit en total) el període previ en què l’empresa subministradora talla el servei per impagament. En aquells quatre nous mesos, l’usuari rebrà un subministrament mínim vital.
D’altra banda, es crea un nou bo social energètic, universal –per a tots els subministraments tant elèctric com tèrmic, incloent l’aire condicionat a determinades zones climàtiques, l’aigua calenta sanitària i cuina– i de concessió automàtica, sense necessitat de burocràcia. El criteri de renda serà el principi bàsic però es tindran en compte altres qüestions en funció de la situació dels perceptors o la seva unitat familiar, així com la zona climàtica on s’ubiqui la vivenda.
No obstant, l’estratègia pretén també atacar el problema des del punt de vista estructural. ¿Com? A través de mesures de rehabilitació i d’eficiència energètica en tres vessants: a curt termini, amb rehabilitacions exprés (canvis d’equips tèrmics o modificació d’elements de l’envoltant de la vivenda), a mitjà termini, amb el foment de parc de vivenda de lloguer social amb subvenció per a les despeses de subministraments energètics per a col·lectius vulnerables i subvencions per a la substitució d’electrodomèstics, equips tèrmics o calderes per altres dispositius més eficients. I a llarg termini, a través d’una aposta per mesures de rehabilitació integral d’edificis.
A més, es desenvoluparan accions de comunicació sobre l’ús de comptadors intel·ligents perquè la ciutadania conegui les possibilitats d’estalvi i eficiència que ofereixen; s’oferirà informació sobre hàbits de consum, estalvi energètic i millora d’eficiència i s’establirà un canal de comunicació permanent amb els subjectes i col·lectius interessats