El cos del Julen presenta dues fractures al cap “compatibles” amb la caiguda lliure de 71 metres que el nen va tenir al precipitar-se per l’estret pou de la finca d’uns amics, segons ha pogut saber El Periódico de fonts del cas. El Julen, de dos anys, va patir a més múltiples traumatismes, segons es desprèn de l’informe preliminar de l’autòpsia practicada ahir, una vegada que el cadàver va ser rescatat de les entranyes del Turó de la Corona, a Totalán (Màlaga) a la matinada de divendres a dissabte. Tretze dies després d’una “cursa d’obstacles contra la muntanya” la resistència de la qual van acabar vencent els integrants de la Brigada de Rescat Miner d’Astúries, encarregats d’obrir-se pas fins al menor.
Un silenci “absolut i resignat” es va imposar a la boca del pou quan els miners van comunicar, al voltant de l’1.25 hores de la nit, que havien localitzat el cos del Julen, segons va detallar a primera hora el delegat del Govern a Andalusia, Alfonso Gómez de Celis. El nen es trobava sepultat entre dues masses de terra a la cota de 71 metres que la Guàrdia Civil assenyalava constantment per preparar el dispositiu. Tot i que inicialment el pouater que va realitzar la perforació de 25 centímetres de diàmetre va assegurar que havia perforat la muntanya fins als 110 metres a la recerca d’aigua, el cert és que el pou estava encegat en el seu últim tram, i el nen es va parar allà al precipitar-se dins.
La hipòtesi "més probable"
“Va ser una caiguda ràpida i lliure”fins als 71 metres, la cota “on es va determinar pels bombers i la Guàrdia Civil des del primer moment que estava el nen”, va concretar Gómez de Celis. Justament el punt on l’aspirador amb què els bombers van provar d’extreure la terra sobre el nen els primers dies va succionar també alguns dels seus cabells. L’autòpsia confirma aquests politraumatismes i les dues fractures al cap, lesions totes compatibles amb aquesta caiguda. El cos a més es trobava amb els braços aixecats, el que va facilitar el seu lliscament a través del tub tan estret, i la roba “apujada”, conseqüència lògica també d’aquest descens. En aquest sentit, la posició en què va ser trobat el menor apunta que en la caiguda el Julen va anar esgarrapant el pou amb el seu cos i les extremitats, i aquest material li va caure a sobre sepultant-lo.
Tot i que hi ha “diverses teories”, aquesta és, va reconèixer el delegat del Govern, la principal tesi que maneja la investigació policial sobre el tap que es va localitzar el primer dia de recerca del nen, ja que les parets de l’orifici eren “molt imperfectes i sorrenques”. “Sembla la tesi més probable, tot i que ho haurà de determinar el jutge”, va concretar. De fet, els guàrdies civils experts en espeleologia i muntanya que van actuar com a Policia Judicial i van acompanyar els miners en l’últim tram dels treballs, al descobrir el cos, van realitzar una inspecció ocular i van prendre mostres d’aquesta terra per incorporar-les a la investigació que es va obrir el dia de la desaparició del nen.
Pou sense llicència
“La prioritat era rescatar el nen, ara és quan comença la investigació”, va remarcar en aquest sentit el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, que es va referir a la conclusió de les diligències judicials que s’instrueixen aljutjat número 9 de Màlaga per conèixer l’existència d’algun tipus de negligència en la caiguda del petit al pou. “Encara no hi ha elements prou contrastats per arribar a una conclusió”, va apuntar en una compareixença des de Madrid. L’únic cert, segons va confirmar dies enrere la Junta d’Andalusia, és que la perforacióno tenia cap tipus de permisos o autoritzacions.
En el mateix sentit que el ministre, el delegat del Govern va defensar hores abans que “tot el disseny del dispositiu realitzat en aquests dies anava encaminat a arribar com més aviat millor fins al Julen, i fer-ho amb urgència i també amb delicadesa, perquè calia arribar com més aviat millor, però sense causar-li cap mal, o no més mal del que ja pogués tenir”. Va al·ludir també als continus contratemps per la duresa del subsol i la complexa orografia que el dispositiu de rescat va trobar. Primer al perforar un túnel perpendicular des del pendent, descartat per la inestabilitat del terreny; després amb un túnel paral·lel al pou, la construcció del qual es va demorar més de 55 hores. I posteriorment, a la galeria que havia de connectar manualment aquest amb el punt on era el nen. “Ha sigut una cursa d’obstacles, on semblava que la muntanya es defensava de tots i cada un dels treballs que s’anaven fent”, va lamentar, assegurant que la vocació dels 300 integrants del dispositiu era “portar a la més ràpida, colossal i diligentment possible” acció per rescatar el nen.
85.000 metres cúbics de terra
En aquests dies, el país sencer s’ha abocat a les tasques de rescat. Hi han cooperat una desena d’administracions, assumint el cost d’una “obra d’enginyeria humanitària” –com la va arribar a definir un dels enginyers– de dimensions colossals, que ha mogut 85.000 metres cúbics de terra en dues setmanes quan habitualment es tarden fins a dos mesos. També 37 empreses privades i organitzacions han brindat la seva col·laboració amb recursos materials o humans, ajornant obres per utilitzar la maquinària en la recerca del Julen. Fins i tot els veïns de Totalán s’han desviscut dia i nit per atendre el dispositiu. “Una mobilització sense precedents”, va presumir el representant de l’Executiu central.
Al dispositiu han tingut a més un protagonisme especial els vuit membres de la Brigada de Rescat Miner, desplaçats des de fa més d’una setmana per realitzar l’última fase del rescat cavant manualment una galeria a 72 metres de profunditat. Després d’intentar mantenir-se al marge de la pressió dels últims dies, han volgut expressar el seu agraïment a la resta d’integrants del dispositiu. “Hem treballat el millor que hem pogut, d’això no en tinguin cap dubte. Hem fet tot el possible”, va assegurar el capità, Sergio Tuñón, quan va sortir entre aplaudiments de l’hotel on es van allotjar i aclamacions com “els herois asturians”.