La història de la humanitat amaga episodis realment dramàtics. La pesta bubònica o ‘mort negra’, per exemple, va matar la meitat de la població europea al segle XIV. La verola ha arribat a matar 300 milions de persones al llarg de la història, assolint el seu punt àlgid al segle XVIII. Entre 1918 i 1920, la grip espanyola va acabar amb la vida d’entre el 3% i el 6% de la població mundial. És a dir, entre 50 i 100 milions de persones al planeta.
Però cap d’aquestes tragèdies van ser les pitjors. Segons l’historiador medieval i arqueòleg Michael McCormick, el 536 va ser el pitjor any de la història. Ell, al costat d’altres historiadors, va publicar recentment un estudi sobre això a la revista ‘Antiquity’. “A Europa, el 536 va ser el començament d’un dels pitjors períodes de l’ésser humà, per no dir que va ser el pitjor”, explica McCormick a la revista ‘Science’.
Segons ell, el 536 “una boira misteriosa va sumir Europa, l’Orient Mitjà i part d’Àsia en la foscor, dia i nit, durant 18 mesos”. El sol, explica McCormick, “va emetre una llum sense brillantor, com la lluna, durant tot l’any” segons textos de l’historiador bizantí Procopi de Cesarea. L’estiu de 536 es va registrar una caiguda de les temperatures d’1,5 a 2,5 graus centígrads que va donar pas a la dècada més freda de la humanitat en els últims 2.300 anys.
El clima va sumir la població mundial en la misèria. Els pendents de la Xina es van tenyir de blanca neu, les collites es van perdre també a Irlanda, Escandinàvia i Mesopotàmia, mentre la fam s’anava estenent sobre la humanitat. Després, el 541, la pesta bubònica va atracar el port egipci de Pelusium i es va carregar la meitat de la població de l’Imperi Romà de l’Est, cosa que en va accelerar el col·lapse, segons McCormick.
Els secrets del gel
El segle VI ja era conegut per les desgràcies i desastres naturals que van sumir la població mundial en una ‘època fosca’. Però ha sigut recentment quan s’ha descobert l’origen de la boira que va cobrir el cel de negre. Un equip liderat pel mateix McCormick i el glaciòleg Paul Mayewski va fer una anàlisi ‘ultraprecisa’ d’una glacera suïssa que els va permetre recuperar proves que demostraven que, al principi del 536, una erupció volcànica massiva a Islàndia va escopir les seves cendres per tot l’hemisferi nord.
Al 540 i el 547, es van repetir episodis volcànics de gran mida que, combinats amb les plagues que fuetejaven la població, van sumir a Europa en un períoded’estancament econòmic fins el 640. Una prova en el gel mostra el ressorgir de la mineria de plata, un segle més tard de l’erupció del volcà.
Segons ‘Science’, els secrets que amaga el gel permeten conèixer els canvis en la societat i els fenòmens atmosfèrics com grans tempestes, erupcions volcàniques o contaminació per plom al detall analitzant els mesos o, fins i tot, setmanes, de fa 2.000 anys, afirma el vulcanòleg Andrei Kurbatov, de la Universitat de Maine (Estats Units).
Més enllà de les glaceres, també els arbres mil·lenaris ens donen pistes de la història que han presenciat. L’anàlisi dels troncs i el gel “ens dona una nova classe de registre per a la comprensió de l’encadenament de les causes humanes i naturals que van conduir a la caiguda de l’Imperi romà –i les revolucions més primerenques d’aquesta nova economia medieval”, explica Kyle Harper, degà i historiador medieval i romà a la Universitat d’Oklahoma.
L’equip de la Universitat de Harvard, liderat per McCormick i Mayewski, continua investigant per comprovar si aquesta explosió volcànica va passar veritablement a Islàndia o alnord d’Amèrica, com a també suggereixen. Per confirmar-ho, han iniciat una recerca de més partícules d’aquest volcà alsllacs d’Europa i Islàndia que també permeti explicar per quin motiu va ser tan devastador.