L’edició del 2018 del Monitor d’Educació i Formació que publica anualment la Comissió Europea torna a deixar Espanya en un lloc més que discret. L’informe constata que Espanya té per davant un desafiament regional important per eliminar les desigualtats entre comunitats autònomes i continua estantlluny de l’aprovat en la reducció de l’abandonament escolar i en l’accés a l’ocupació dels joves graduats. Una altra dada que s’extreu de l’informe és que les dones són millors alumnes que els homes.

Espanya és un dels països que més ha de treballar per aconseguir l’objectiu de la UE de reduir al 10% la taxa d’abandonament de l’educació i la formació. El nostre país se situa vuit punts percentuals per sota de la mitjana europea, amb una taxa del 18,3% quan la de la UE és del 10,6%. Els homes són els que més abandonen, gairebé el 22%, set punts per sobre de les dones.

Segons l’informe, si bé hi ha “un bon progrés en la reducció de l’abandonament escolar prematur” a Espanya, les taxes encara varien entre les regions i el problema de la repetició de grau persisteix. Pel que fa a l’educació superior, les taxes d’abandonament inicial continuen sent altes i als nostres estudiants els costa acabar els graus universitaris.

El segon suspens no és un secret per a ningú, a Espanya la proporció de joves (entre 20 i 34 anys) quetroben feina durant els tres anys següents a graduar-sese situa en un 71,9%, encara lluny de l’objectiu del 80% fixat per la UE per al 2020 i de la mitjana europea, que ja arriba al 80,2%.

Si parlem de lectura, els espanyols s’acosten a poc a poc a l’objectiu de reduir al 15% la taxa de baix rendiment, tot i que les xifres en ciències (22,2%) i matemàtiques (18,3%) demostren que necessitem reforç en les assignatures que no són “de lletres”.

Aprovat en educació infantil

Però no tot són males notícies, Espanya té un excel·lent en la taxa de participació en educació infantil: el 97,3% dels nens entre 4 anys i l’edat per començar l’educació primària van a escoles infantils, per sobre de la mitjana del 95,3% i de l’objectiu del 95%.

A més, la proporció de joves de 30 a 34 anys que compten amb estudis superiors se situa en el 41,2%, per sobre de la mitjana del 39,9% i de l’objectiu del 40%. Menció especial a les dones: gairebé la meitat (el 47,5%) tenen estudis superiors, dada que ultrapassa de molt els companys homes (34,8%). El curiós és que, malgrat els bons resultats, la xifra conjunta d’aquest any ha descendit respecte a la de l’any anterior.

"Em complau veure que els estats membres estan treballant intensament per complir els objectius acordats en educació per al 2020 i per permetre que els joves es converteixin en membres compromesos de les nostres comunitats”, ha dit Tibor Navracsics, comissari d’Educació de la UE. 

El comissari també s’ha mostrat “particularment orgullós” de l’augment de la despesa en educació (un 0,5% de mitjana), tot i que ha demanat als estats membres que siguin “més ambiciosos” amb la inversió, ja que 12 països han gastat menys que l’any passat i alguns es mantenen en nivells anteriors a la crisi econòmica.

D’altra banda, el Monitor, que aquest any posa especial atenció al’Educació per a la Ciutadania, indica que persisteixen les diferències dins dels països i entre aquests. “Només el 50% dels estudiants tenen confiança en les institucions cíviques, cosa que és molt preocupant”, ha declarat Navracsics, que advoca per promoure els valors europeus, el pensament crític i la responsabilitat a través dels centres educatius.

Entremig

Hi ha altres aspectes de l’educació a Espanya que es queden entremig entre l’aprovat i el suspens. Ladespesa en educació es manté estable, però per sota de la mitjana de la UE, tot i que es pot destacar que en el pressupost del 2018 va augmentar la partida per a beques d’estudis.

L’informe també destaca un esforç més gran en la formació dels docents d’Educació per a la Ciutadania a l’hora d’abordar temes delicats com el racisme i la xenofòbia.No obstant, aquesta assignatura continua sense ser obligatòria i hi ha diferències entre les comunitats autònomes.

Finalment, segueixen en curs les iniciatives introduïdes en els sistemes de formació professional després de la reforma del 2015, per donar resposta a la baixa participació en aquest camp i a les baixes taxes d’ocupació.